Els nous partits de vegueria: reivindiquen una veu pròpia per a fer forat en les municipals

En les pròximes eleccions municipals es presentaran dos nous partits que reclamen veu i poder de decisió per als seus territoris, i que aglutinen batlles i regidors del PDECat, Junts i independents. Un d’aquests és Impulsem el Penedès, que presentarà candidatura a una trentena de municipis de la vegueria. A la de Lleida també és a punt de néixer un altre partit que ja compta amb una quarantena de batlles i una vintena de regidors, una gran part dels quals provinents del PDECat i que no preveuen passar-se a Centrem, el partit d’Àngels Chacón. Tots dos partits s’han format a cavall de la voluntat de reivindicar les necessitats territorials contra el centralisme i de la crisi del PDECat i Junts, que ha deixat alguns electes locals sense una marca clara per a optar a la reelecció. Cap dels dos nous partits no ha decidit encara amb quines sigles nacionals s’aliaran per a sumar a les diputacions i als consells comarcals i això els converteix, a hores d’ara, en partits cobejats com a potencials aliats. I encara en podrien sorgir més.

Impulsem el Penedès es va presentar a l’abril. Exporta a tota la vegueria l’experiència d’Impulsem Cunit, la marca amb què es va presentar a les darreres municipals el batlle, Jaume Casañas. Aleshores, Casañas va signar un conveni amb Junts, però subratlla que no han format un nou partit per a entendre’s amb Junts, sinó que cercaran de sumar amb el partit nacional que més els convingui per als interessos del Penedès. Impulsem el Penedès té un funcionament assembleari: pacten l’estratègia en una assemblea on hi ha representat cada nucli municipal. I l’assemblea decidirà amb qui fan coalició, prioritzant la defensa dels interessos propis i l’objectiu de no quedar dissolts en un partit nacional. El ventall de possibilitats no inclou únicament Junts, el PDECat (que no es presentarà amb les seves sigles però que té drets electorals) i Centrem, sinó també el PSC. Casañas va deixar el PDECat l’any passat i remarca la transversalitat dels batlles i regidors que formen part del nou partit. Considera que el seu sorgiment té arrels més profundes i no s’explica per les crisis del PDECat i Junts: “Fa quinze anys que lluitem”, diu. A més de Casañas, formen part del nucli fundador els batlles de Torroelles de Foix, Sergi Vallès; Castellví de la Marca, Xavi Ramos; i Sant Jaume dels Domenys, Marc Palau, entre més. Compten amb una quinzena de batllies a revalidar.

“La veu del Penedès sempre s’intenta silenciar”, diu el batlle de Cunit, que situa el creixement demogràfic i la pressió de Barcelona com dos dels desafiaments de futur clau per a un territori que té dèficits d’equipaments sanitaris, educatius i de seguretat que no han resolt els successius governs de la Generalitat. Per això reivindiquen més capacitat de decisió i eines d’autogestió, per a intervenir amb polítiques molt diferents de les que es dissenyen amb l’òptica “d’un despatx de Barcelona”. Assenyalen que l’única regió que funciona de manera autònoma al Principat és l’Àrea Metropolitana de Barcelona. I tenen una gran vocació per créixer i fer-se sentir: també podrien presentar candidatura en les pròximes eleccions al parlament. Era una incògnita si, per a les municipals de l’any vinent, s’acabarien sumant al projecte altres noms clau del PDECat, com els batlles de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, i el d’Igualada, Marc Castells. Regull va anunciar ahir que no optarà a la reelecció i, tot i que no va aclarir quina llista hauria encapçalat, sí que va fer una crida a formar un moviment unitari que esquivi “mirades sectàries” i es va mostrar implícitament a favor d’Impulsem el Penedès. Caldrà veure què fa Castells. Tant Regull com el batlle d’Igualada, de fet, van assistir a l’acte de presentació d’Impulsem el Penedès. I van moure fitxa arran de la preocupació que el partit de Carles Puigdemont presentés candidatura als seus municipis amb la marca de Junts, cosa que podria confondre l’electorat. Tant Regull com Castells van registrar partits propis amb el nom de Junts per Vilafranca i Junts per Igualada per impedir-ho. Mentrestant, tampoc no havien fet públicament el pas per a acostar-se a Centrem.

I és que l’aliança de Chacón amb la Lliga Democràtica i la definició d’un programa nacional que posa el focus en el respecte al marc legal vigent, fora de l’espectre sobiranista i independentista, pot complicar que batlles i regidors del PDECat que es consideren independentistes facin el pas cap al partit de l’ex-consellera d’Empresa, que avui fa el congrés fundacional. El consell nacional del PDECat, a més, va aprovar de donar llibertat als candidats locals per a configurar les seves marques i coalicions. I és en aquest context, també, que afloren aquests nous partits d’àmbit territorial, amb l’atractiu electoral potencial de batllies i candidats consolidats, d’un discurs més arrelat al territori i amb la força política que els dóna la suma amb altres municipis de la vegueria.

A les terres de Lleida també han sentit l’abandonament i un menysteniment similar al del Penedès, i el nou partit en formació reivindicarà l’arrelament i la defensa territorial com a principal atractiu per a les candidatures que presentin a les municipals. “Una mirada del país centralitzadora i dominant, que viu d’esquena a la realitat de les nostres comarques, s’ha traduït en girar l’esquena i ignorar les nostres comarques i les nostres persones”, diu el manifest fundacional. Els integrants d’aquesta nova formació van aprovar els estatuts el març passat i faran el congrés funcional una vegada s’hagi formalitzat la inscripció al registre de partits, les setmanes vinents. Per ara, mantenen la incògnita sobre el nom. “Som gent que sempre hem cregut en un projecte territorial. Calen millores al territori en infrastructures, agricultura, indústria agroalimentària, polítiques actives d’urbanisme, perdem habitants”, explica David Masot, batlle de Maials i president del Consell Comarcal del Segrià, que constata que l’acció de la Generalitat “no acaba de rutllar”. Esmenta la marxa d’empreses dels polígons del Segrià a l’àrea metropolitana de Barcelona i a l’Aragó i els perjudicis de les gelades a l’agricultura i l’agroindústria alimentària com dos dels principals desafiaments immediats. “Necessitem un nou encaix de les nostres comarques amb la resta del país. Un nou pacte de reconeixement. Necessitem codecidir i ser cosobirans de les decisions”, al·lega el manifest, que també advoca per retornar autoestima i confiança aportant una veu local en els centres de decisió.

Aquest partit es defineix com a independentista, europeista i de centre, i tenen la vocació de consolidar-se a llarg termini, també sumant amb altres petits projectes d’àmbit territorial com el seu. Alguns dels impulsors del nou partit són el batlle de Torrefarrera i vice-president de la Diputació de Lleida, Jordi Latorre; la batllessa d’Aitona, Rosa Pujol; i el batlle de Castellnou de Seana, Jordi Llanes, entre més. Ja compten amb una seixantena de candidatures per a presentar a les municipals i també hauran de decidir amb quin partit nacional sumen a escala supramunicipal. Un altre nom rellevant del PDECat que caldrà veure si forma part d’aquest nou projecte és, precisament, el batlle de Mollerussa i secretari general adjunt del PDECat, Marc Solsona.

Aquests nous partits eclosionen en plena desvertebració del PDECat, mentre Centrem comença a caminar i pendents de l’impacte que pugui tenir sobre les candidatures municipals la resolució del congrés de Junts. Així, s’han convertit en un paraigua per a càrrecs electes consolidats del PDECat que no preveuen d’acostar-se a Centrem ni a Junts individualment, malgrat que JxCat ha mirat d’afavorir-ho aprovant un reglament que permet de confegir candidatures amb caps de llista que no militin al partit. Però van més enllà d’això: han fet d’imant per a càrrecs electes independents i d’altres sensibilitats que han volgut prioritzar els avantatges d’una aliança local amb veu pròpia, que els garanteixi una defensa nítida dels seus interessos sense passar per cap filtre centralitzador.