TEMA DEL DIA
Neutralitat.
El nomenament d’Eduard Sallent com a comissari en cap dels Mossos d’Esquadra ha tornat a remoure les aigües del cos. Alguns comandaments s’han posat nerviosos, perquè veuen la seva carrera professional escapçada, i, anònimament, han fet arribar als mitjans de comunicació habituals el seu malestar. A més, alguns sindicats corporatius s’han queixat com fan sempre. Automàticament, els partits unionistes, contents després d’haver decapitat la cúpula dels Mossos amb el 155, han fet saltar l’alarma i han demanat que el cos mantingui la seva ‘neutralitat’ i sobretot que no es ‘polititzi’.

El ‘pecat’ d’Eduard Sallent és haver militat, en l’etapa universitària, a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, un sindicat sobiranista moderat. La seva tasca al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i la feina dins el cos per a modernitzar-lo no compten, perquè és sobiranista i això, per a alguns, l’inhabilita per al càrrec. El nomenament arriba mesos després de l’actuació injustificable dels Mossos contra manifestants independentistes a Girona i a Terrassa. En aquell moment, el president Quim Torra va demanar al conseller d’Interior, Miquel Buch, canvis a la cúpula del cos, que finalment s’han fet.

Sallent hauria de ser jutjat per la feina que farà d’ara endavant, no per allò que ha fet o per allò que pensi. De moment, ja ha remodelat la cúpula del cos i ha nomenat Cristina Manresa com a cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central. És la primera vegada que una dona ocupa el número dos del cos. Pocs mesos abans de l’1-O, Manresa va assegurar que els Mossos col·laborarien perquè el referèndum es fes ‘tan bé com sigui possible’ i després va ser citada a declarar com a investigada pels fets de l’1-O. Són decisions que fan preveure un canvi d’etapa. Però si Sallent vol recuperar plenament el prestigi del cos, hauria de dissoldre la Brimo i organitzar una policia antiavalots impecablement democràtica, sense punts foscs.

Ara, no és acceptable que li critiquin una suposada falta de neutralitat. Els qui ho fan sempre actuen unidireccionalment, de manera que apel·len solament a la neutralitat quan es tracta d’un càrrec sobiranista. En el cas de l’espanyolisme, no es qüestiona mai, la manca de neutralitat. La policia espanyola no és neutral quan ve a Catalunya amb el crit de ‘A por ellos’ a reprimir els votants del Primer d’Octubre. Tampoc no és neutral la Guàrdia Civil si a cada caserna té el lema ‘Todo por la pàtria’ damunt la bandera espanyola, o trasllada presos independentistes a presons espanyoles en condicions infrahumanes. Ningú no demana neutralitat a la Guàrdia Civil o a la policia espanyola. No n’hi ha, de policies neutrals. Hi ha policies democràtiques al servei dels ciutadans i policies totalitàries que no respecten els drets humans. I ni la policia espanyola ni la Guàrdia Civil no poden donar lliçons de neutralitat als Mossos. No hi ha cossos i forces de seguretat més polititzats que els de l’estat espanyol. I allò que més s’assembla a una policia política és la que va muntar el ministre Jorge Fernández Díaz per provar d’aturar el procés català.

El problema dels Mossos és que són una policia autonòmica, no una policia nacional i, per tant, al final resten subjectes a l’ordenament jurídic espanyol. Quan han de fer funcions de policia judicial han d’estar a les ordres de la justícia espanyola i, doncs, obligats a actuar contra responsables de la Generalitat si cal. I si els ordenen de vigilar totes les seus judicials espanyoles que hi ha a Catalunya, per protegir-les dels ‘atacs’ de l’independentisme, tenen l’obligació de fer-ho. Això vol dir destinar milers d’agents a una tasca absurda que resta efectius de prioritats més importants com la seguretat ciutadana, la lluita contra el narcotràfic i el terrorisme. La justícia espanyola pot triar entre la policia estatal o els Mossos a l’hora de fer funcions de policia judicial, però sempre tria la catalana quan es tracta d’actuacions contra l’independentisme, per desprestigiar-la i crear tensió en la societat catalana.

MÉS QÜESTIONS
Les demandes de Podem encallen les negociacions per al nou Botànic.
Les converses per a configurar el nou govern no són pas fàcils, sobretot a l’hora de parlar de l’estructura. Una vegada més, les cadires pesen més que no el programa. Podem discrepa de la solució que proposen el PSPV i Compromís, que sí que acceptaria en canvi EUPV, sempre que tingués una conselleria, ni que fos menor. La fórmula que més s’ajustava a Podem era de sis conselleries per al PSPV, quatre per a Compromís i dues per a Unides Podem. Però Mónica Oltra no va voler baixar de les cinc actuals i a última hora d’ahir es parlava de set carteres per als socialistes, cinc per a Compromís i dues per a Unides Podem. Després de l’augment de Compromís, Podem van demanar una conselleria més, però el fet és que en sortiria un Consell massa nombrós, difícil de justificar davant la ciutadania. EUPV va manifestar predisposició a acceptar aquesta fórmula si una de les dues conselleries que corresponen a Unides Podem (la menor) és per a ells. Però Podem no veu clar de limitar-se a dues carteres i, a més, haver-les de repartir amb EUPV. De portes enfora, Podem apel·la a una manera de fer política diferent i a superar els vicis de la vella política. Però sembla que es repeteixen.

Cantó proposa a Bonig d’exportar el pacte andalús a Alacant. Avui s’ha fet la primera reunió entre el dirigent de Ciutadans, Toni Cantó, i la del PP, Isabel Bonig, per a decidir els pactes de govern en la trentena de batllies que podran retenir. La reunió s’ha presentat com el començament d’una col·laboració fructífera que tots dos esperen que funcioni durant tota la legislatura. Les negociacions començaran dilluns, després d’aquesta primera presa de contacte, i se centraran en la batllia d’Alacant i la diputació, que Cantó vol convertir en un exemple per a la resta d’institucions valencianes, de la mateixa manera que el model andalús ‘ha estat un exemple per a Espanya’, segons ell. La fórmula de l’acord PP-Cs amb el suport parlamentari de Vox és segons Cantó una oportunitat per a ‘aixecar catifes’ a l’Ajuntament d’Alacant malgrat que continuaria en mans del PP, el mateix partit que hi va governar durant la segona meitat de la passada legislatura.

Més per Mallorca investirà Armengol encara que no hi hagi acord de coalició. La número dos de Més per Mallorca, Fina Santiago, ha assegurat que la seva formació garantiria la investidura de Francina Armengol com a presidenta del govern, tant si hi ha acord amb el PSIB com si no. Les negociacions entre totes dues formacions estan encallades, però Santiago ha volgut desvincular-les de la investidura, no únicament del govern, sinó també del Consell de Mallorca i la batllia de Palma. En un escrit a Facebook, ha lamentat: ‘Tot i que el PSIB necessita els vots de Més per a configurar governs de pluralitat que tan bon resultats electorats li ha donat, fins ara sembla que es limita a convidar-nos a participar-hi, no a obrir una negociació.’ Per Santiago, la presidència del govern, la del Consell i la batllia de Palma han de ser per al PSIB i la presidència del parlament i el senador, per a Més i Podem. Però ha demanat al PSIB que es pactin i s’escriguin les reivindicacions que s’adreçaran a Madrid aquesta legislatura, perquè no hi ha cap garantia que els socialistes siguin reivindicatius havent-hi un govern del PSOE a Madrid. Aquest és un dels punts que encalla les converses entre socialistes i ecosobiranistes per a formar govern.

El govern d’Espot augmenta les secretaries d’estat fins a dotze. El govern de Xavier Espot tindrà dotze secretaries d’estat. L’executiu ha nomenat avui Salustià Chato a Economia i Marc Ballestà a Finances. El mateix nombre de secretaries que de ministeris, però no una per cartera. N’hi ha dues, Afers Europeus i Participació, que depenen directament del cap de govern; i a Presidència i Economia també se n’han anunciades dues. S’han nomenat més càrrecs: s’han sabut noms com ara Marc Pons per a Participació i César Marquina per a Ordenament Territorial. A més, s’espera un secretari d’estat a Esports i a Afers Socials. El govern diu que creix el nombre de secretaris respecte de la legislatura anterior, quan n’hi hagué entre vuit i deu, però que desapareix la figura de director general. Es calcula que amb la reestructuració hi haurà un augment lleuger de la despesa en alts càrrecs, però s’unifiquen els sous dels secretaris d’estat: cobraran entorn de 4.800 euros mensuals bruts. Finalment, no hi haurà secretaria d’estat per la Igualtat, com havien reclamat els col·lectius feministes, però el portaveu del govern, Eric Jové, ha reiterat el compromís de reforçar les polítiques en aquest àmbit.

LA XIFRA
1 hora ha durat la reunió entre el rei espanyol Felip VI i la diputada de Junts per Catalunya Laura Borràs, en la ronda que fa el monarca espanyol amb les forces polítiques amb representació al congrés espanyol. Ha estat la més llarga que ha tingut el monarca i ha obligat a endarrerir la que havia previst amb Jaume Asens, d’En Comú Podem. L’agenda de la casa reial espanyola preveu 45 minuts per cada representant polític.

TAL DIA COM AVUI
El 6 de juny de 1944, ara fa setanta-cinc anys, fou el Dia D. 150.000 soldats aliats van desembarcar a les platges de Normandia. Darrere l’èxit d’aquesta operació militar durant la Segona Guerra Mundial, hi ha l’engany als nazis de l’espia català Joan Pujol, ‘Garbo’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb