Forcadell i els membres sobiranistes de la mesa reben al parlament la citació per declarar al Suprem

Els membres sobiranistes de la mesa del parlament han rebut avui al matí la citació per anar a declarar demà i divendres al Tribunal Suprem espanyol per un delicte de rebel·lió. La presidenta de la cambra, Carme Forcadell; l’ex-vice-president, Lluís Corominas; l’actual vice-president, Lluís Guinó; la vice-presidenta, Anna Simó, i els secretaris Ramona Barrufet i Josep Nuet, han acudit al parlament, que avui era tancat, i una mica més tard de les deu del matí uns Mossos d’Esquadra de paisà ens han lliurat les citacions judicials. S’han reunit amb els seus advocats i, en sortir, han assegurat que anirien a Madrid a la citació amb el jutge.

• La fiscalia espanyola compara els votants de l’1-O amb el 23-F per justificar la rebel·lió

Segons el magistrat Pablo Llarena, les citacions seran demà a partir de les 9.30. Els recorda que compareixeran en qualitat d’investigats, de manera que han d’assistir al Suprem acompanyats d’un advocat.

És la primera decisió que pren el TS després d’haver-se declarat competent per instruir la causa per rebel·lió, sedició, malversació de fons i delictes connexos i haver determinat que també podria investigar més causes obertes contra Forcadell al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya si el jutge instructor ho considerava oportú.

La fiscalia va presentar la querella contra la mesa perquè creia que ‘amb els seus actes van possibilitar la tramitació dels projectes essencials per al desenvolupament i la culminació del procés independentista’ i la tramita al Tribunal Suprem perquè ‘la majoria dels querellats conserven el seu aforament com a membres de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya’, un cop dissolt el parlament.

El magistrat Pablo Llarena ha obert la investigació per a determinar si tots ells van ser autors  –com sosté la fiscalia– de delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons. La querella de la fiscalia justifica la imputació per un presumpte delicte de rebel·lió a causa de la resistència durant la jornada del primer d’octubre i per l’actuació del govern i la mesa durant els últims dos anys, així com pel presumpte assetjament als agents del cos de la policia espanyola a Pineda, entre més episodis.

Segons el fiscal, la ‘violència’ que requereix l’acusació de rebel·lió ‘no exigeix que s’esgrimeixin armes, ni combat, ni violències greus contra les persones’. La fiscalia basa aquesta premissa en la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el cop d’estat del 23-F perquè ‘els rebels mai no poden assegurar que el seu alçament serà incruent, sense víctimes i sense vessament de sang’.