El fiscal general de l’estat espanyol, José Manuel Maza, ha presentat una querella contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, contra tots els consellers del govern, contra la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i contra els membres de la mesa que no són unionistes. Els acusa de rebel·lió, de sedició i de malversació per la proclamació de la República Catalana. El delicte de rebel·lió implica penes de fins a trenta anys de presó i requereix que la declaració d’independència vagi acompanyada de violència. Però fins i tot el redactor de l’article sobre la rebel·lió en la reforma del codi penal del 1995, el socialista Diego López Garrido, havia dit amb claredat que en aquest cas no es podia aplicar. En canvi, el fiscal José Manuel Maza diu que considera que el govern i el parlament van fer ús d’un instrument de gran violència: els catalans que volien votar.

D’entrada, la querella justifica la imputació d’un suposat delicte de rebel·lió en el fet que es mantingués la resistència durant la jornada de l’1-O i també en l’actuació del govern durant aquests últims dos anys. Diu el fiscal que la ‘violència’ que requereix l’acusació de rebel·lió ‘no exigeix que s’esgrimeixin armes, ni combat, ni violències greus contra les persones’. La fiscalia basa aquesta premissa en la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el cop d’estat del 23-F. ‘Els rebels no poden assegurar mai que el seu alçament serà incruent, sense víctimes i sense vessament de sang’, arriba a dir.

Ho explica així: ‘La violència que requereix el tipus [penal de rebel·lió] no exigeix que s’esgrimeixin armes, ni combat, ni violències greus contra les persones, circumstàncies que es configuren com a agreujants en l’article 473.2 del codi penal. De fet, referida al delicte de rebel·lió militar del codi de justícia militar derogat o en ocasió del cop d’estat esdevingut el 23 de febrer del 1981, el TS va arribar a estimar que es podia dur a terme “de manera incruenta”, sense perjudici de “destacar que el que es projecta i convé com a incruent esdevé violent i bel·licós tan bon punt s’ofereix resistència o oposició als plans dels rebels, els quals mai no poden asseverar –perquè els humans no poden predir el futur– que el seu alçament, amb tota seguretat, serà incruent, sense víctimes i sense vessament de sang (STS del 22 d’abril del 1983). Per això, s’ha afirmat doctrinalment que la intimidació, tant si es produeix de manera expressa com en els seus actes concloents, i fins i tot la força en les coses amb eficàcia intimidatòria, poden complir els requisits que la infracció demana.’

Recorda que en la reforma del codi penal el 1995 es va incloure que l’alçament havia de ser ‘violent’, i afegeix una interlocutòria del TSJ del País Basc del 2007 que estableix que això inclou que ‘els alçats estiguin disposats a aconseguir els objectius a qualsevol preu, recorrent fins i tot, si fos necessari, a la utilització [de la violència]’.

Encara afegeix una interlocutòria del TSJC del 2014 que deia que ‘és un pressupòsit necessari del delicte que amb intenció de declarar la independència […] hi hagi un alçament violent i públic, és a dir, mitjançant una actitud activa per la força o estant disposat a utilitzar-la i de forma pública, patent o exterioritzada’. I també: ‘N’hi ha prou que amb l’alçament s’hagi produït un perill objectiu per a la consecució de les finalitats rebels.’

Més: ‘La concurrència de violència física pot no ser necessària quan l’alçament, per les seves característiques i pel nombre indeterminat de persones implicades, és d’una dimensió que té prou capacitat intimidatòria per a dissuadir les forces de l’ordre d’una possible actuació, sabent que una oposició als plans rebels esdevindrà violenta i bel·licosa.’

‘Una insurrecció’
Sobre això, diu que els dies previs i posteriors a l’1-O, i també el dia 1, es va constituir ‘una insurrecció, un alçament violent encoratjat pels querellats, en què el sector de la població partidari de la secessió, enardida pels seus dirigents, va desobeir públicament i va mostrar la seva resistència col·lectiva a l’autoritat legítima de l’estat, mirant d’impedir per la força el compliment de les resolucions judicials mitjançant una actuació propiciada i impulsada pels querellats per a la reparació i celebració del referèndum i la conseqüent consagració de Catalunya com a república independent’.

Els denunciats, diu la fiscalia, volien fer una crida ‘a la mobilització popular o ciutadana com a mesura intimidatòria i violenta per a aconseguir la finalitat secessionista’. De la gent que va voler votar l’1-O, en diu que eren ‘una multitud enardida que desplegava tota la força amb la seva superioritat numèrica’ i que s’aplegava en ‘concentracions pressionant-los [a la policia] perquè no poguessin acomplir les seves obligacions’. Diu que la policia ‘va ser objecte d’actes de violència material amb danys en vehicles policíacs i de violència física com en la jornada del dia 1 d’octubre, en què a més d’aquesta violència compulsiva, acompanyada de crits i d’insults, van arribar a produir-se actes violents, també relatats, com puntades de peu a agents de l’autoritat o llançament de cadires contra ells’.

Vegeu també:

La fiscalia espanyola denuncia Puigdemont i Forcadell per rebel·lió, sedició i malversació

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.