Els llibres més venuts de la setmana (Llibreria A peu de pàgina)

  • Del 8 al 14 de febrer, a la Llibreria A peu de pàgina de Barcelona

VilaWeb
Redacció
20.02.2016 - 02:00
Actualització: 23.02.2016 - 19:03

A peu de pàgina va obrir les seves portes el setembre de l’any 2008 plena de llibres i il·lusions. Des d’un principi, la llibreria tenia la voluntat de ser més que una botiga, i l’espai de seguida es va omplir d’exposicions de pintura, clubs de lectura i presentacions de llibres.

Carrer Major de Sarrià, 50, Barcelona.

Ficció

Ficció A peu de pàgina

  1. La llei del menor. Ian Mcewan. Anagrama 
  2. L’últim mono. Lluís Todó. Club Editor 
  3. L’amiga genial. Elena Ferrante. La Campana
  4. El cas Santamaria. Andrea Camilleri. Grup 62
  5. La guitarra blava. John Banville. Bromera
  6. La mort d’Ulisses Petros Màrkaris. Tusquets
  7. Nora Webster. Colm Toibin. Amsterdam
  8. Jardi a l’obaga. Blanca Busquets. Proa
  9. La balada del cafè trist. Carson Mccullers
  10. El nedador del mar secret. William Kotzwinkle. Editorial Navona

 

No-Ficció

no-ficció a peu de pàgina

  1. La lectura com a pregària. Joan Carles Mèlich. Editorial Fragmenta
  2. La biografia del silenci. Pablo d’Ors. Angle Editorial 
  3. L’aigua és això. David Foster Wallace. Edicions del Periscopi
  4. Educar millor. Carles Capdevila. Arcàdia
  5. Els ponts trencats. Manuel Millan Mestre. Grup 62 
  6. Aquella porta giratoria. Lluís Foix. Grup 62
  7. Déu sense Déu. Xavier Melloni i Josep Cobo. Fragmenta Editorial
  8. La resistència íntima.  Josep Maria Esquirol
  9. Barcelona de novel·la. Raul Montilla. Diëresis 
  10. Temps de segona mà. La fi de l’home roig. Svetlana Aleksiévitx. Raig Verd

 

La Ressenya del llibreter

L’últim mono. Lluís Todó. Club Editor

L’Últim mono de Lluís Maria Todó és un dels llibres que més hem venut aquesta setmana perquè el tractem al Club de Lectura. És sense dubte una de les obres millor escrites que he llegit últimament. Todó escriu amb gràcia, lleugeresa i sinceritat. Comença seriós i auster, però a mesura que avança la trama ell també evoluciona fent que el personatge principal s’obri i sigui més proper al lector. La trama és realista, i això és el que fa més interessant el llibre, perquè encara que no hagis viscut res del que explica, pots connectar i entendre els sentiments i les emocions dels personatges per la manera en com està escrit.

Gemma Barrufet

a peu de pàgina

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any