Els grans camps de mines són el problema clau per a l’avançament ucraïnès

  • Rússia ha creat enormes camps de mines en la zona ocupada, que Ucraïna ha de desmantellar amb molta paciència amb enginyers que treballen en grups petits

VilaWeb
Un soldat es prepara per a desactivar una mina antitanc (fotografia: Ed Ram per a The Washington Post).
The Washington Post
22.07.2023 - 21:40
Actualització: 22.07.2023 - 22:03

ZAPORÍJIA, Ucraïna — Petits grups d’enginyers militars ucraïnesos avancen el front, tot rastrejant camps de mines –de vegades, de bocaterrosa– per detonar les defenses russes i obrir un camí segur perquè les tropes que vénen darrere avancin.

El llarg preparatiu per a la contraofensiva, que va començar fa un mes, va donar temps als russos per a preparar-se. El fet és que grans àrees de terreny, que poden ser de fins a quinze quilòmetres, davant les principals fortificacions russes han estat farcides amb mines antitanc, mines antipersona i fils trampa. Són les defenses que, de moment, han aconseguit d’aturar l’avançament ucraïnès.

Un soldat retira una mina antitanc fent servir una corda lligada al detonador (fotografia: Ed Ram per a The Washington Post).

Per aquest motiu l’exèrcit de Kíev ha hagut de canviar d’estratègia. En compte de trencar la línia russa amb vehicles blindats i carros de combat, com era previst, les unitats han d’avançar a poc a poc, a peu, i la contraofensiva es fa lenta.

“No pots fer res tan sols amb un tanc, perquè el camp de mines és massa extens i, tard o d’hora, s’aturarà i serà destruït pel foc”, va explicar fa poc el general Valery Zaluzhny, el cap militar ucraïnès, en una entrevista a The Washington Post.

Els camps de mines han fet aflorar la vulnerabilitat dels vehicles blindats –sobretot dels Bradley americans i els Leopard alemanys–, que els ucraïnesos havien afirmat que eren la clau per a recuperar el territori. Els vehicles han rebut elogis dels soldats perquè, fins i tot després de l’explosió d’una mina, la majoria dels ocupants sobreviuen amb ferides lleus, però tothom reconeix que no han estat capaços de trencar les defenses russes. Per això, Zaluzhny diu que calen avions de combat moderns, com ara els F-16, i sistemes per a donar un suport més bo a les operacions terrestres.

“Necessitem sobretot equips per a eliminar mines a distància”, explica el general, i afegeix que Ucraïna empra els sistemes M58 Mine Clearing Line Charge (MICLIC) proporcionats pels Estats Units, però que en necessiten més.

Dos soldats es preparen per eliminar una mina antitanc, amb una corda per a treure’n el detonador, durant un exercici d’entrenament la setmana passada a la regió de Zaporíjia, a Ucraïna (fotografia: Ed Ram per a The Washington Post).

Sobre el terreny la cosa encara es complica més, perquè com que hi ha tan poques unitats d’eliminació de mines, es converteixen en un objectiu prioritari per a les forces russes. La profunditat i densitat dels camps de mines són clau al front sud de Zaporíjia, on els russos esperaven que els ucraïnesos intentessin de tallar el corredor terrestre que connecta la frontera russa amb Crimea.

I com que els russos empren drons per cercar sistemes d’eliminació de mines i atacar-los, els ucraïnesos intenten de salvar els pocs que tenen i fan la feina a mà. Hi ha unitats d’enginyers –de vegades un grup de quatre persones i prou que sovint s’esperen al vespre per obrir camins, perquè són massa visibles amb la llum del sol.

El problema principal és que no poden caminar de nit amb un detector de metalls, perquè fins i tot així serien massa visibles. Per tant, avancen arrossegant-se per terra i confiant en la bona vista per a detectar mines. “Això ens frena molt, perquè la feina d’un enginyer necessita temps i tranquil·litat”, diu el tinent coronel Mykola Moroz, comandant del batalló d’enginyers de la 128a Brigada d’Assalt. “No es pot fer bé la feina en aquestes condicions.”

Oleksii Reznikov, el ministre de Defensa d’Ucraïna, diu: “Ens vam preparar, però els russos també es van preparar […] L’equipament d’enginyeria ara mateix és la clau, i per això he enviat una altra carta a tots els nostres socis per centrar-nos en aquesta qüestió.”

Anastacia Galouchka, de The Washington Post, va col·laborar en aquest informe.

 

Subscribe to the Washington Post

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any