Els funcionaris del parlament despullen la retòrica de la desobediència

Mentre el ple aprovava el dictamen que defensava que mantenia els seus drets malgrat l’ordre de la JEC, Juvillà ja no era diputat

Odei A.-Etxearte
Odei A.-Etxearte
04.02.2022 - 06:53
Actualització: 04.02.2022 - 07:53
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La votació que havia de refermar el manteniment de l’escó de Pau Juvillà ha deixat al descobert el Parlament de Catalunya i ha obert un esvoranc entre els partits independentistes: mentre el ple aprovava el dictamen que defensava que el diputat de la CUP mantenia els seus drets malgrat l’ordre de la Junta Electoral espanyola (JEC), Juvillà ja no era diputat. Era un fet que s’anava fent evident a mesura que transcorria el debat i la votació parlamentària, amb indicis com la decisió de Laura Borràs de refusar la delegació de vot de Juvillà o el fet que no hagués estat convocat per a assistir al ple ni a la junta de portaveus del matí. Però si encara ningú en tenia cap dubte, la pèrdua dels drets de Juvillà es va confirmar al vespre, amb una carta de la secretària general, Esther Andreu, adreçada a la mesa del parlament en què anunciava l’execució de l’ordre de la JEC per a evitar haver d’assumir “qualsevol tipus de responsabilitat disciplinària, comptable o penal”, tant ella mateixa com els altres funcionaris de la cambra. Al final, a Juvillà li ha passat igual com al president Quim Torra, a qui el secretari general del parlament va retirar l’escó. Però en aquell cas Xavier Muro va actuar quan el Tribunal Suprem ja havia decidit de no concedir-li les mesures cautelars que demanava perquè suspengués l’ordre de la JEC mentre durava el litigi entre la cambra i la JEC. Aquesta vegada, Esther Andreu ha actuat abans que el Suprem s’hagi pronunciat sobre les cautelars que havien demanat tant Juvillà com el parlament.

Arran de la insistència de la JEC, la por d’incórrer en possibles delictes s’havia apoderat dels treballadors del parlament, que han executat les ordres de l’administració electoral. I és així com les velles crítiques de Junts a Roger Torrent per haver permès la pèrdua de la condició de diputat de Torra s’han estavellat amb la realitat: Borràs tampoc no ha impedit que Juvillà perdés l’escó, malgrat que la cambra s’activés abans per mirar de defensar-lo, bo i aprovant dos dictàmens de la comissió de l’Estatut dels Diputats i la presentació d’un recurs contenciós administratiu. La praxi dels treballadors del parlament i de la secretària general s’ha imposat sobre el criteri polític defensat per Borràs i per la majoria dels diputats. De fet, ERC, Junts i la CUP havien inclòs en el text del dictamen que el límit de la desobediència a la repressió de l’estat era preservar els funcionaris perquè no poguessin ser perseguits per “qualsevol tipus de responsabilitat penal i comptable”.

I aquesta premissa, que l’octubre del 2017 es va complir perquè hi va haver diputats que van actuar sense el concurs de funcionaris, ha estat l’acord polític que ho ha determinat tot: amb un argument defensat públicament pel president de la comissió de l’Estatut dels Diputats, Jaume Alonso-Cuevillas, i és que hi ha atribucions dels diputats, com el pagament de la nòmina, que no depenen de la presidència del parlament sinó de l’actuació d’una cadena de funcionaris; i amb un rerefons polític implícit. Borràs ha intentat d’esquivar la inhabilitació que hauria pogut significar una desobediència oberta a la JEC, amb un pla que pretenia d’allargar temporalment la defensa de l’escó de Juvillà exhaurint els límits de l’ordenament jurídic. De fet, JxCat ha acusat la CUP de demanar la delegació del vot de Juvillà amb el propòsit d’enviar la presidenta del parlament a la “paperera de la història”. Tanmateix, fonts de la CUP i d’ERC negaven que haguessin acordat de no demanar-la, la delegació del vot. Els anticapitalistes no han volgut esquivar el tràngol a Borràs. Ha estat l’espurna que ho ha encès tot.

En el nus de les divergències per la gestió del cas de Juvillà, que van portar la CUP a proposar-se per a presidir el parlament, hi ha la falta d’una unitat estratègica que lligui l’exercici de la desobediència a un propòsit compartit concret, que tingui sentit tàctic i continuïtat, més enllà del discurs retòric. Han aflorat els interessos de partit, la voluntat de rendibilitzar el repartiment de culpes. I la unitat independentista s’ha tornat a trencar enmig de l’hemicicle. Ahir els diputats de la CUP no van votar el dictamen –que s’aprovà amb els vots d’ERC, Junts i els comuns–, després de constatar que Juvillà no tenia garantits els seus drets perquè no havia estat convocat al ple, i després que veure que Borràs assegurava públicament que la seva petició de delegació de vot no constava en la llista de les acceptades d’acord amb l’article 16.1 del reglament del parlament, perquè la votació no quedés contaminada per un conflicte d’interessos. Malgrat això, el reglament també estableix que és el diputat afectat qui té el deure de notificar aquest conflicte, cosa que Juvillà no havia fet. Precisament per a evitar un conflicte d’interessos, el diputat de la CUP, de fet, no va participar en la votació del 25 de gener, quan el parlament va aprovar el recurs al Suprem. Però sí el 17 de desembre, quan el ple va aprovar el primer dictamen de la comissió de l’Estatut dels Diputats. Fonts parlamentàries atribuïen exclusivament a Borràs la decisió de no acceptar la delegació del vot. Ara, es podia negar el vot a un diputat que no havia estat formalment convocat al ple i que, pels serveis de la cambra, ja no era diputat?

Que el debat no transcorria en la normalitat ho va evidenciar, també, el fet que la votació fos a mà alçada. Segons que va avançar EFE, funcionaris del parlament van avisar per carta Borràs que no habilitarien el sistema de vot electrònic per la por d’haver d’afrontar conseqüències per aquest fet. També sembla que van blocar el sistema informàtic per a introduir les delegacions de vot. Després del ple, la JEC va emetre una última resolució en què amenaçava Borràs d’incórrer en responsabilitats si no retirava immediatament l’acta de Juvillà. Tot i que fonts parlamentàries havien assegurat que la presidenta del parlament respondria al requeriment d’informació de cinc dies que li havia donat divendres la JEC tot recollint l’aprovació del dictamen, “la representació del Parlament de Catalunya” ja ho havia fet abans del ple, al·legant que la cambra havia presentat un recurs al Suprem amb la petició de mesures cautelars. La resposta de la JEC d’ahir a la tarda va ser apressar encara més Borràs.

Els serveis de la cambra van fer constar a la web del parlament que la baixa de Juvillà era efectiva des de divendres, l’endemà de la penúltima ordre de la JEC i el mateix dia que Borràs va ser avisada per burofax. Els funcionaris del parlament han contradit el dictamen que defensava Juvillà, o el dictamen que defensava Juvillà ha contradit la manera com actuaven els funcionaris del parlament, temorosos d’ençà de final de la setmana passada. Una altra cosa és com ha aflorat una realitat que l’aturada de l’activitat parlamentària no va permetre que es fes evident dimarts, quan Juvillà hauria hagut de votar a la comissió d’Agricultura. La desobediència, ara per ara, ha acabat essent una retòrica despullada. I caldrà veure com l’independentisme se’n refà, perquè hi ha més diputats que tenen l’escó amenaçat per processos judicials vinculats a l’1-O. I perquè el president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’acosta a l’aniversari del 14-F amb una majoria independentista desballestada però amb la política d’aliances al congrés espanyol capgirada definitivament després de l’aprovació de la reforma laboral i amb la taula de diàleg enterrada pels interessos del PSOE.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies