El moniato forma part dels cultius que salvaren de la fam molts valencians en la postguerra. Moltes persones majors el recorden directament torrat al forn o en l’olla de moniato. També ha sigut i és emprat encara en rebosteria, com en els pastissets de Nadal, en l’arnadí i altres dolços. Se’l considera un aliment bastant complet, més ric en midó que la creïlla, amb bones quantitats de minerals, proteïnes, vitamines i antioxidants –especialment les varietats de color roig, pocs greixos i molta fibra.

Moniato és el nom que li donem nosaltres, i també patacabatata o papa dolça, al tubercle, o pataquera, a la mata. Per contra, camote és el nom més conegut per a aquesta planta i arrel a tot Amèrica. El monia­to es cultiva arreu del món, especialment a zones tropicals o subtropicals, per la seua arrel tuberosa comestible. Per a nosaltres és un cultiu marginal, però a escala mundial és una planta de gran importància alimentària. Actualment el major productor del món n’és Xina.

El nom científic és Ipomoea batatas (L.) Lam, i pertany a la família de les convolvulàcies com la corretjola i altres enfiladisses de flor. El moniato és una planta coneguda i volguda pels seus usos variats; se n’aprofiten fins i tot els brots i les fulles tendres en amanides i el ramat se’n menja el ramatge. A més dels usos alimentaris, el moniato també és una planta decorativa: molta gent posa una arrel en una gerra d’aigua perquè grille, faça brots amb nombroses fulles verdes i finalment presente unes flors prou boniques.

És una mata herbàcia, reptant i enfiladissa. Les tiges, de color verd o morat, poden arribar als sis metres de llargada. Necessita climes suaus i terres fondes i ben drenades. Els llauradors majors diuen que prefereix terres fortes, ja que en terres sorrenques no fa grosses les arrels. També demana moltes hores de sol; al Mediterrani només es donen a l’estiu i necessiten reg, cosa que no passa als seus països d’origen. A la tardor s’arranquen les plantes per traure les arrels i guardar-les, ja que es conserven prou bé, i anar consumint-les a la gana, sempre deixant alguna arrel per fer planta per al cultiu següent.

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Josep Roselló i Oltra.

Què és Mètode?

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb