El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Amb els detalls sobre el referèndum damunt la taula, la direcció dels comuns decidirà dissabte quina posició prendrà formalment en relació amb la convocatòria del primer d’octubre. Aquesta setmana els membres de l’executiva han continuat participant en reunions amb inscrits a Catalunya en Comú en les diverses vegueries del Principat per copsar el punt de vista sobre el referèndum. Els comuns diuen que ‘hi seran’, però falta veure com: si fent una crida a participar-hi però considerant-lo una mobilització ciutadana i res més, o bé assumint-ne el caràcter vinculant fins a les darreres conseqüències.

La pressió enorme de l’estat espanyol contra el procés cap al referèndum i l’amenaça al govern, als diputats, als càrrecs, a les empreses i als proveïdors que participin en aquest procés defineixen el context en què Catalunya en Comú fixarà la posició, en la reunió que farà a Terrassa dissabte.

Dins la coalició hi ha punts de vista diversos. Un dels últims d’expressar el seu ha estat el batlle accidental de Barcelona, Gerardo Pisarello. Sorprenentment –per la seva posició habitualment favorable al procés independentista– ha estat força crític amb el referèndum; ha dit que ‘no és el referèndum que Catalunya necessita’ i ha criticat que el govern presenti ‘molt poca transparència’ i que doni la informació amb comptagotes.

Fa poques setmanes, poc després de l’anunci de la data i la pregunta, Pisarello deia que l’Ajuntament de Barcelona no hi posaria traves si el referèndum es feia ‘amb garanties’.

El paper de l’Ajuntament de Barcelona
La posició i l’actitud que tingui l’Ajuntament de Barcelona, governat pels comuns, seran decisives en el referèndum, pel volum de població i de votants que té la capital catalana. No ha estat fins fa tres dies que la batllessa, Ada Colau, ha trencat el silenci sobre aquesta qüestió.

En una entrevista a El Periódico, dos dies abans de l’anunci dels detalls del referèndum, Colau manifestava moltes reserves sobre la possibilitat de donar-hi suport; remarcava que no volia que els funcionaris correguessin cap perill i que el dia 2 d’octubre s’hauria de continuar treballant pel referèndum. I afegia: ‘Sembla difícil que en tan poc temps es donin totes les garanties per a fer un bon referèndum.’

La posició de Colau va a parar a l’argument en què s’han arrecerat els comuns aquests últims mesos, el de les garanties. Aquest refugi argumental els ha permès de defugir una presa de posició més clara, no únicament sobre el referèndum, sinó sobre la posició que hi voldrien defensar, és a dir, el sí o el no.

Aquesta indefinició, i l’argument de les garanties, fou durament criticat recentment per un dels referents intel·lectuals dels comuns, l’urbanista Jordi Borja. En una entrevista a VilaWeb, deia: ‘Què vol dir, les garanties? Les tens quan fas una gran manifestació en un estat autoritari, o una vaga general? Fins al moment que comences et preguntes: sortirà o no sortirà? No en tens, de garanties.’ En l’acte que van convocar les entitats sobiranistes a Montjuïc l’11 de juny proppassat, Borja va donar suport explícit al referèndum.

El debat de les bases
Aquesta diversitat d’opinions també s’ha expressat en els debats que hi ha hagut entre els inscrits a les vegueries, força dies abans fins i tot que s’anunciessin els detalls del referèndum.

Al debat de la setmana passada a Girona, per exemple, el sentiment majoritari era de no participar-hi, justament perquè no el consideraven un referèndum. En canvi, la majoria dels adherits de Lleida van donar-hi suport, ‘entenent que ha de ser vinculant, efectiu i reconegut internacionalment’.

‘Si hi ha urnes, molts dels assistents als debats aniran a votar, encara que hi hagi qui digui que no. Uns defensen amb bel·ligerància que aniran a votar i que cal anar a votar. Uns altres defensen amb bel·ligerància que no ho faran i donen les seves raons’, explicaven fonts dels comuns citades per l’agència Europa Press.

En el document que treballen els comuns es demana de comptar per al referèndum amb algun reconeixement internacional, es posa l’accent en el fet que la gran majoria de catalans se senti interpel·lada a participar-hi i s’insisteix a dir que el referèndum ha de ser efectiu, jurídicament i políticament.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.