Intervenció de membres d'un Comitè de Defensa del Referèndum a l'Escola Industrial, durant l'1-O

L’11 de juny, amb l’estiu encara per encetar i quan feia poc que el govern havia anunciat la data i la pregunta del referèndum, milers de persones van assistir a l’acte de l’ANC, Òmnium i l’AMI a Montjuïc, en què les entitats van demanar a la societat civil que defensessin el referèndum. Pocs s’imaginaven llavors que el nivell d’autoorganització de la societat civil arribaria als nivells a què arribà l’1-O. En diversos punts del país, i sense una consigna general, van començar a brotar els anomenats Comitès en Defensa del Referèndum (CDR), grups de gent que es va coordinar amb l’únic propòsit de defensar i garantir l’obertura dels col·legis electorals durant l’1-O. Ara aquests comitès que fins ara actuaven en solitari, ja han començat a coordinar-se entre si per a mobilitzar la societat civil als carrers i apuntalar així el resultat de referèndum.

Ara mateix assistim al naixement d’un moviment social que ni tan sols ell mateix no es coneix prou bé. Per aquest motiu fa uns dies el CDR de Sabadell va organitzar una reunió conjunta amb els altres CDR del país per tal de cercar una estratègia conjunta de coordinació. En la trobada, feta a Sabadell, hi van assistir dues-centes persones de noranta-un CDR d’arreu del país. No són tots els que es van organitzar en el referèndum, i per això han publicat aquest mapa, perquè s’hi afegeixin els que hi falten i puguin comptar-se.

En la trobada els representants dels comitès no tan sols es van conèixer personalment, sinó que van posar-se d’acord a mantenir viu el projecte: ‘Hi va haver un consens general pel que fa a continuar la feina que havíem començat en el referèndum. Creiem que podem ser una eina imprescindible per a totes les situacions que ens puguem trobar els dies vinents’, explica per telèfon la portaveu nacional dels comitès, Helena Vázquez, hores abans que detinguin Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

De fet, a la reunió de dissabte, es va concloure que si aquesta setmana se suspenia l’autonomia o hi havia algun cop molt dur contra l’autogovern, com és el cas de les detencions, es faria una convocatòria per a sortir al carrer en massa. Els fets d’ahir a la nit han activat aquesta possibilitat i els CDR han cridat a ‘desbordar els carrers’. De cara a demà, ja treballen de forma conjunta per a valorar diferents propostes i inaugurar la unitat d’acció.

L’objectiu compartit de tots és esdevenir una plataforma coordinada i prendre decisions de manera conjunta per a defensar el resultat del referèndum al carrer, el seu hàbitat. El mecanisme de com fer-ho encara no l’han decidit. Ho faran dissabte. Tant pot ser que es creï una coordinadora nacional amb els representants de tots els CDR, com que hi hagi representants comarcals, diverses comissions… Les opcions són diverses.

Influència cívica
Bona part de l’èxit d’aquest artefacte social és el suport rebut. La gent no solament va respondre positivament als comitès el dia del referèndum, sinó també els dies posteriors. De fet, en les assemblees que han fet els dies posteriors a l’1-O, estan aplegant cada vegada més gent. Així, els comitès es van convertint en el tercer actor al costat de les ‘entitats socials’: l’ANC i l’Òmnium. De fet, en moltes poblacions catalanes, van ser ells els encarregats de coordinar les manifestacions multitudinàries del 3-O.

L’ANC, en reunions internes municipals, ja ha constatat que ha deixat de dirigir en exclusiva les convocatòries socials i per això hi ha coordinació amb els comitès en tot moment. Els projectes de l’ANC i dels CDR no s’entenen pas com a rivals, sinó com a complementaris. Per aquest raó és molt normal de trobar membres de l’ANC i Òmnium integrats en els CDR que van prenent forma a tot el Principat.

Una de les obsessions dels CDR, i que es va compartir en la reunió de Sabadell, és mantenir la transversalitat del moviment, en la qual col·labora gent de procedències diferents: ‘Hi ha gent de partits, sindicats, associacions de veïns, entitats… però la intenció que tenim és que les organitzacions quedin diluïdes dins el comitè’, explica Helena Vázquez.

Però si cal trobar enlloc l’origen dels comitès és entre la militància més activa de l’esquerra, que ja feia temps que reclamava de crear comitès de defensa del referèndum. És el cas, per exemple, del CDR de Girona i Salt. La creació d’aquest comitè es va gestar a l’Ateneu Salvadora Catà i hi van col·laborar militants procedents d’una amalgama de col·lectius d’esquerra. Tanmateix, no s’ha volgut donar cap pes a les organitzacions i si en la primera assemblea era cinquanta persones, la família ha crescut i en l’última n’hi van assistir mig miler.

Canvi de nom?
La majoria dels CDR no es van formar fins una setmana o dies abans de l’1-O. Però la necessitat de crear-los tot utilitzant aquesta denominació –molts assenyalen que el nom és una analogia dels Comitès de Defensa de la Revolució cubana– circulava des de feia mesos en medis de l’esquerra independentista. Per exemple, a Sant Cugat del Vallès, el mes d’abril ja es va constituir un Comitè de Defensa de la República, que es presentava com un grup de persones d’esquerres disposat a defensar la independència i el referèndum, encara que llavors no se’n sabés ni la data.

Ara, amb el referèndum fet gràcies a la defensa dels col·legis electorals a càrrec dels CDR, molts sospesen si cal canviar-los el nom per Comitès de Defensa de la República. Aquesta proposta es va fer en la reunió de Sabadell, però no es va decidir, tot esperant de quantificar tots els CDR i que cada un hi digués la seva. És un moviment que s’està gestant.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]