L’Audiència espanyola ha deixat d’investigar Tamara Carrasco –confinada a casa seva, a Viladecans– i Adrià Carrasco –exiliat a Bèlgica– pels delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició. Més de set mesos després. El desplegament policíac que hi va haver el 10 d’abril a Esplugues de Llobregat i a Viladecans va arribar després d’una campanya de desprestigi i de criminalització dels CDR als principals mitjans espanyols, en què s’equiparaven les mobilitzacions i els actes de protesta que duien a terme amb la kale borroka i en què eren acusats d’encapçalar actes de violència. Ciutadans va ser el partit que va alimentar aquest discurs contra els CDR, perquè va subscriure el relat que feia que Tamara Carrasco i Adrià Carrasco fossin acusats de terrorisme i rebel·lió. Ara, amb la decisió de l’Audiència espanyola, aquell relat es fa miques. I uns quants dirigents polítics han reclamat a Ciutadans i a la seva dirigent, Inés Arrimadas, que rectifiquin.

El mateix dia de l’operació policíaca, Arrimadas deia en una entrevista radiofònica que era ‘normal’ que els acusessin de sedició i de rebel·lió. ‘És que aquesta mena d’escamots es dediquen a atacar les seus, tallar carreteres, cremar mobiliari urbà, enfrontar-se a la policia. Nosaltres ho hem sofert, sabem què és un comitè d’aquesta mena.’

⚠️🆘 FORT| La líder ultradretana, Inés Arrimadas, està d’acord amb que els CDR siguin jutjats per rebel·lió i terrorisme per obrir peatges i manifestar-se. pic.twitter.com/aTH4RWZRmi

— CENSURAT NEWS 🔞 (@MNAnoticies) April 10, 2018

Dies abans, quan la fiscalia va ordenar d’investigar els CDR per actes ‘violents’, tant Arrimadas com Eva Granados (PSC) ho van justificar i fins i tot aplaudir.

🔴 Arrimadas diu que els “comandos” dels CDR són de tot “menys pacífics” i alerta d’un augment de la tensió al carrer. Albiol creu que "els CDR no són ni un grup d'amics ni d'escoltes, són uns violents socials" #illadeRobinson 📺 pic.twitter.com/btuOLdIUZk

— L'illa de Robinson (@illaderobinson) April 3, 2018

Aleshores Ciutadans va voler equiparar discursivament la situació a Catalunya amb els anys de violència al País Basc. En aquesta conferència de premsa de l’abril, el dirigent del partit Fernando de Páramo parlava de ‘condemnar la violència’ dels ‘escamots’ i exclamava ‘ja n’hi ha prou’, bo i repetint que els càrrecs locals del seu partit no podien anar tranquils pel carrer.

I li demanaven una vegada i una altra si subscrivia l’acusació de terrorisme, però ell evitava de respondre en tot moment.