Els afectats pels ERTO superen d’un 70% els desocupats

  • L'objectiu prioritari a Catalunya ha de ser concentrar tot l'esforç a aconseguir que l'ocupació que es perdi pels expedients temporals finalment sigui mínima

Jordi Goula
28.04.2020 - 21:50
Actualització: 28.04.2020 - 22:25
VilaWeb

La notícia del dia era avui la publicació de l’Enquesta de Població Activa de l’estat espanyol (EPA). I com era previsible –i avançàvem ja a la píndola d’ahir– ha aportat molt poc sobre la situació real d’aquests dies al mercat laboral. La dada més esperada, la caiguda de l’ocupació en el primer trimestre, ha estat de 285.000 persones a tot l’estat espanyol i de 27.000 a Catalunya, que representen un 1,4% i un 0,8%, respectivament, de davallada respecte del trimestre anterior. Una baixada important, però molt petita si pensem en la realitat que tenim al voltant i de què es fa ressò l’INE quan explica la metodologia i els problemes que implica el càlcul en aquest trimestre especial per la pandèmia i l’estat d’alarma, en una nota addicional.

No deixa de ser curiós que la informació difosa per la major part de mitjans de comunicació passi per alt la lletra petita de l’INE, i atribueixi aquestes xifres als efectes de la Covid-19. Perquè això no és ben bé així. Els 27.000 ocupats menys que surten a Catalunya, per exemple, són la diferència entre la mitjana d’ocupats del quart trimestre del 2019 i del primer d’enguany, que és molt diferent, perquè el resultat final incorpora només una petita part d’allò que es deriva de les setmanes de confinament per la pandèmia. De totes maneres, és fàcil de caure en el parany: l’EPA d’aquest trimestre és molt complicada d’analitzar, perquè cal partir de la base que només apunta a conclusions aproximades o orientatives… i encara no sempre.

L’altra dada interessant, i també molt allunyada de la realitat, és la taxa de desocupació. A tot l’estat espanyol, la taxa és del 14,4%, amb un augment de 0,6% respecte del trimestre anterior i amb una baixa de 0,3% si la comparem amb el mateix trimestre del 2019. Una diferència, aquesta última, realment insòlita, si comparem la situació real d’avui amb la de l’any passat. A Catalunya la taxa és del 10,66% i la de quart trimestre del 2019 era de 10,45%, una pujada tan petita que tampoc no té solta ni volta. Una de les raons és la que he exposat al paràgraf anterior, quan he parlat de l’ocupació, i té a veure amb el sistema de càlcul. Com es pot explicar raonadament, per exemple, que el primer trimestre el volum de la desocupació a Catalunya hagi crescut només de 5.800 persones? O que la xifra de desocupats hagi baixat d’un 8% respecte del primer trimestre de l’any passat?

Cal sortir d’aquest parany de la manera de tractar aquestes dades per l’EPA, que no treu cap a res. Hem de partir d’un fet clau i real, el tractament estatístic dels afectats pels ERTO, que no compten com a desocupats, perquè ‘els afectats per expedients de regulació d’ocupació es consideren ocupats mentre la suspensió de la seva feina sigui inferior a tres mesos’, però tampoc no treballen. Són ocupats sense feina o desocupats temporals, una categoria imaginària que, evidentment, no entra en les definicions de l’EPA. El cas és que a tot l’estat espanyol la xifra dels qui es troben en aquesta situació balla entre 3,3 milions –segons la suma que fan les comunitats autònomes– i 4 milions que estima el Ministeri de Treball espanyol. La diferència rau –segons el ministeri– en les empreses amb seu a més d’una comunitat. A Catalunya ara com ara, sabem que són gairebé 700.000.

Segons aquestes xifres, doncs, a l’estat espanyol hi ha uns 7,3 milions de persones actives que avui no treballen –per raons diferents– i a Catalunya són 1,1 milions. Si calculéssim una taxa de ‘persones sense feina’ –desocupats més afectats pels ERTO– sobre la població activa, és a dir, una mena de taxa de desocupació –comparable a l’oficial– més aproximada a la realitat d’avui, a l’estat espanyol aquesta taxa seria del 32% i a Catalunya, del 29%. Evidentment, és una taxa escadussera, perquè quan es normalitzi la situació hi haurà una part d’afectats pels ERTO que tornaran a la feina i una part que no. Serà llavors quan podrem saber la taxa de desocupació real que tenim al país.

Em sembla interessant de ressaltar la importància que tenen els afectats pels ERTO a Catalunya respecte del total de la població activa, que són més que a la resta de l’estat. Els afectats per expedients a Catalunya són el 18,3% de la població activa, mentre a la resta de l’estat espanyol –sense comptar Catalunya– és del 17,1%. Fent el mateix càlcul, a l’estat espanyol menys Catalunya, el nombre d’afectats pels ERTO són un 13% més que els desocupats segons l’EPA. En canvi, a Catalunya, els afectats pels expedients són un 70% més que els desocupats de l’EPA. Vet aquí una de les conseqüències de la diferent estructura de l’activitat econòmica a Catalunya respecte de la resta de l’estat i que, no cal dir, representa un risc molt superior que anirem comprovant a mesura que es vagi recuperant la normalitat i es vegi la resolució final dels ERTO, quant a retorn efectiu a la feina.

Em sembla que aquest és el punt clau de l’EPA d’aquest trimestre i ens ha de posar en guàrdia sobre la manera de fer la transició cap a la normalitat a Catalunya. L’objectiu ha de ser que la xifra de llocs de feina perduts pels expedients finalment sigui mínima. Aquest fet diferencial amb la resta de l’estat espanyol em sembla un argument addicional i de molt pes perquè el desconfinament es pugui fer des d’aquí. Cal analitzar a fons tots els ERTO per a poder triar bé les polítiques a seguir i no equivocar-nos. Ens hi juguem molt. El problema és que, a l’hora de la veritat, no disposem de poder de decisió ni de diners per a aplicar-lo. Sí, ja ho veieu, sempre acabem en el mateix punt…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any