Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

1. El primer, el mapa de la llengua
El concepte de Països Catalans s’atribueix a l’historiador i jurista valencià Benvingut Oliver, en un llibre publicat el 1881. Tanmateix, el primer mapa que es coneix es va publicar vint anys després. Era un mapa publicat al número 2 de la revista Catalonia, amb el nom de ‘Mapa de les terres catalanes’. No se’n conserva cap còpia. El segon mapa, aquest que presentem, el van publicar Joan Aguiló i Pinya i Antoni Riera en una làmina adjunta a ‘Fronteres de la llengua catalana i estadística dels que parlen en català’, una comunicació presentada al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906).

webs.racocatala

2. El primer mapa polític, en plena dictadura
Aquest mapa va ser editat de manera clandestina el 1947 per les Joventuts d’Estat Català, en plena dictadura franquista. És el primer mapa que parla del Països Catalans com a nació i no pas com a referència cultural. En temps de la República, el concepte de Països Catalans no va quallar més enllà dels moviments culturals. Va ser sota el franquisme, amb l’impuls especialment dels moviments independentistes i d’intel·lectuals com Joan Fuster, que el concepte va arrelar de manera popular en una bona part de l’oposició política i social.

Mapa.paisos.catalans-1

3. El mapa més popular, el de Ballester i Canals
El gran activista cultural i nacional Joan Ballester i Canals és el responsable d’haver creat i difós, els anys seixanta, el mapa dels Països Catalans que és, sens dubte, el més popular de tota la història. A més, té una qualitat excel·lent i ha estat reimprès i reproduït molt sovint. Fuster va retre homenatge a Ballester i Canals i va dir que aquell mapa era la ‘maniobra més eficaç mai feta pels Països Catalans’. El mapa, el va fer Antoni Bescós i Ramon el 1962.

image014

4. El mapa més complet
Aquest mapa editat per la Fundació Irla és el mapa més complet fet fins ara. Té una gran qualitat cartogràfica i ha estat imprès en paper a gran mida. El mapa cartografia comarques i poblacions dels Països Catalans, i distingeix clarament les que són de llengua occitana, les de llengua espanyola i les que són de llengua catalana. Ara mateix és el mapa més popular i usat.

mapa-politic-dels-paisos-catalans-comarques-i-poblacions-gran

5. Vist des del nord
A Catalunya Nord és molt conegut aquest mapa, editat en català i en francès pel Consell General dels Pirineus Orientals. A més de dibuixar els límits del país, el mapa aclareix la situació legal de la llengua en cada territori.

ppccversiodelnord2013

6. Occibèria
Aquest és un peculiar mapa fet en aragonès que dibuixa els territoris influïts històricament per la llengua d’Oc i la corona d’Aragó. Històricament, hi ha hagut diversos mapes que han inclòs el català com un dialecte de l’occità o, fins i tot, del francès. Aquest va més enllà i proposa un espai occibèric que engloba Occitània, els Països Catalans, l’Aragó i una part d’Espanya i França. És un mapa molt original i ple de detalls curiosos, com ara la definició d’Extremadura Aragonesa per a referir-se a les comarques valencianes d’influència aragonesa o la diferenciació que fa de les diverses zones de Múrcia.

Occiberia en aragonés

7. Quan el país emergeix: funcionaris
Més enllà de la cartografia oficial, hi ha mapes de detall que fan emergir els vincles i llaços entre els Països Catalans, de manera purament tècnica. Els Països Catalans comparteixen models econòmics i socials indubtables que es fan visibles, per exemple, quan s’analitza el nombre de funcionaris per capita en el conjunt de l’estat espanyol. S’hi observa clarament que el Principat, el País Valencià i les Illes tenen menys funcionaris per habitant que cap altra comunitat autònoma de l’estat.

espoli

8. Quan el país emergeix: la Viquipèdia geolocalitzada
Diversos mapes tecnològics han posat de relleu l’existència real d’una comunitat humana en el conjunt dels Països Catalans. La creació de la Viquipèdia o els usos de Twitter, per posar dos exemple, dibuixen de manera més o menys clara una geografia amagada. És cert que la contundència del Principat és molt superior, però el mapa queda traçat clarament i s’allarga per la resta dels Països Catalans de manera contundent i clara.

BuA-1RxCAAEB1uz

9. Mapes de paraules
A vegades, es fan mapes només amb la silueta del país, i en l’interior, el contingut no és pas geogràfic. És el cas d’aquest, que fa servir la coneguda tècnica del mapa de paraules per a presentar comptes de Twitter de tots els Països Catalans que ofereixen serveis sobre l’ús de la llengua catalana.

mapa-twitter2

10. El mapa a les notícies
El procés independentista de Catalunya ha fet que diaris i televisions de tot el món dibuixin mapes. Un d’interessant és aquest publicat per The Wall Street Journal, que delimita perfectament les regions catalana i basca que aspiren actualment a la independència i l’abast global de les dues nacions.

mapa

11. Una original proposta europea
Aquest mapa presenta els territoris d’Europa dividits de manera que tots tenen la mateixa població: Equipopulous. Això fa que hi hagi algunes divisions curioses, però sempre basades en arguments històrics o sociològics. Els autors han optat per respectar els Països Catalans, només afegint-hi una part del Llenguadoc occità. El nom triat és curiós i interessant, ja que ens identifica com a costa balear, tesi remarcable des del punt de vista estrictament geogràfic.

14489964857_2bd28e9483_o

12. Els Països Catalans a l’Europa del 2022
Aquest és un mapa irònic que ha fet córrer rius de tinta. És un estudi de com podria ser Europa l’any 2022, posant l’èmfasi en el pes d’Alemanya. Significativament, el mapa recupera la confederació catalano-aragonesa amb el nom d’Imperi Català, però en deixa fora les Illes, que passen a ser controlades definitivament per (la nudista) Alemanya. Una dosi de futurologia i ficció en la qual, per cert, Espanya passa a ser controlada, ara oficialment, pel Vaticà.

780_377_65690_85f1f0f9b5438d2250669f52c2b888eb

13. La gent fa el mapa: els ateneus
Hi ha diversos mapes creats a partir de les activitats de la gent. Un exemple interessant és aquest mapa dels ateneus i casals dels Països Catalans, fet per la revista L’Accent. El mapa marca aquelles institucions locals que tenen un compromís amb el país i la cultura catalana, i dibuixa una geografia humana desconeguda per molta gent.

casalsateneuspac3afsoscatalans2012

14. L’evolució de la llengua
Aquest mapa ressegueix l’evolució de la llengua per regions i comarques, a partir de les dades del Baròmetre de la Comunicació. Cartografia quanta gent considera el català com la seva llengua d’identitat i si aquesta xifra augmenta o disminueix respecte de les anterior edicions del baròmetre.

00mapa

15. Les institucions i la política als Països Catalans
Aquest mapa analitza la composició electoral dels territoris i la distribució dels escons en les diverses eleccions. Tanmateix, és un mapa basat en els territoris que avui són a l’estat espanyol, ja que, en la resta de territoris, es limita a indicar que guanyen els partits andorrans, francesos o italians. La referència a l’Alguer és poc comuna, ja que, tret dels mapes lingüístics, la resta de mapes consideren la ciutat com una minoria cultural catalana dins de Sardenya.

2Q30U

16. L’Espanya assimilada
No és un mapa dels Països Catalans, però gairebé és el mapa polític referent als Països Catalans més famós; de fet, fa referència a la corona catalano-aragonesa. En aquest mapa de 1854 publicat a Madrid, es distingeixen amb claredat quatre Espanyes. La unitària, la colonial, la foral (el País Basc) i l’assimilada (Aragó i els Països Catalans). El mapa ha aixecat molta polèmica i discussió, fins i tot a l’hora de resoldre qui n’és l’autor.

mapa_pol_tico_de_espa_a_1854_en_biblioteca_nacional_de_madrid_dic_12

17. Quan el formatge ens fa un país
Darrerament, s’ha posat de moda comparar llengües posant-les sobre mapes. Un exemple seria aquest mapa que explica com es diu formatge en les diverses llengües europees. No solament marca els Països Catalans per separat sinó que ens identifica amb Occitània i ens relaciona amb l’estat francès, per la homofonia entre el català i el francès.

Cheese_map

18. El mapa de la corrupció
Un mapa tan desagradable com real, fet per la CUP per denunciar els casos de corrupció als Països Catalans ‘espanyols’ i intentar comptar quants diners representa.

602440_365406743548763_969729701_n-53579

19. Enllaçats
Un altre mapa activista, aquest arriba des de les Illes per la campanya Enllaçats per la Llengua. Hi presenta els principals dialectes del català.

47760625628098446212819

20. I el mapa mut
Tret de la Viquipèdia. I sobre el qual podeu dibuixar.2000px-Mapa_dels_Països_Catalans.svg-1

21. Qüestió de geografia
El país destaca per una geografia variada: mar, muntanya, rius, illes…

22. El mapa del temps
Un habitual de l’espai meteorològic de TV3.

23. Els eixos del país
De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Els quatre eixos que uneixen el país de nord a sud i d’est a oest.

24. Els dialectes
El català adopta múltiples variants arreu del país.

25. Els aeròdroms secundaris
A més dels aeroports principals (Barcelona, València, Palma, Girona), el país té unes altres infrastructures aèries: els aeròdroms no comercials.

26. Un país de comarques…
La divisió administrativa més petita, després dels municipis, és la comarca. Tot el país es divideix en comarques, excepte les Illes. En aquest mapa, però, falta el Moianès, constituït recentment.

27. … i de banderes
Les diferents banderes de tots els territoris del país tenen, gairebé totes, el denominador comú de les quatre barres.

28. El percentatge de vot sobiranista en les darreres eleccions municipals
Les eleccions municipals del 2015 van comportar molts canvis als ajuntaments del Principat, del País Valencià, de les Illes i a l’Aran. En aquest mapa de VilaWeb vam recollir la intensitat del vot a partits sobiranistes.

29. El mapa de les carreteres
Les carreteres són un altre dels eixos vertebradors del país.

30. La llum del país
En aquesta fotografia de satèl·lit es pot veure com s’il·lumina el país durant la nit. Destaquen Barcelona i l’àrea metropolitana, València, Palma i Perpinyà.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.