07.11.2022 - 21:40
|
Actualització: 08.11.2022 - 12:48
El Partit Demòcrata i el Partit Republicà es disputaran avui a les eleccions legislatives el control de la cambra baixa (la cambra de representants) i la cambra alta (el senat) del congrés dels Estats Units. El resultat de la votació –també coneguda per “eleccions de mitjan mandat”, o “midterms”, perquè es disputa a l’equador de la legislatura– podria determinar no solament el futur de l’administració Biden, sinó també el destí de la política nord-americana a curt i mitjà termini, en un moment en què Trump sembla disposat a anunciar de manera imminent la seva candidatura a les eleccions presidencials del 2024.
Què hi ha en joc?
En la jornada electoral d’avui hi ha en joc els 435 escons de la cambra de representants, 35 escons dels 100 del senat i també la presidència de 36 estats (incloent-hi el districte federal de Columbia, que comprèn la capital, Washington) i tres territoris no incorporats: Guam, les Illes Mariannes Septentrionals i les Illes Verges nord-americanes. A banda el càrrec de governador federal, els electors també elegiran càrrecs federals com ara el de fiscal (en 33 estats) o bé el de secretari (en 27).
L’atenció se centrarà en les eleccions legislatives d’àmbit nacional i estatal, però també hi haurà eleccions municipals en ciutats com ara Milwaukee, la capital de l’estat de Wisconsin, o bé Oklahoma City, la capital de l’estat d’Oklahoma. Així mateix, se sotmetran a votació 129 propostes legislatives, repartides en 36 estats. En sis d’aquests estats, l’electorat decidirà sobre propostes relacionades amb l’avortament, que inclouen tant mesures per a restringir-hi l’accés (Kentucky) com mesures per a garantir-lo (Michigan).
Com arriben demòcrates i republicans a les eleccions?
A mesura que s’acosta la votació, la fortuna electoral sembla afavorir com més va més els republicans.
De primer, semblava que la revocació per part del Tribunal Suprem, a final del mes de juny, de la sentència que protegia el dret d’avortament a tot el país donaria aire als demòcrates amb vista a la tardor. I aquesta tendència semblava confirmar-se quan, a l’agost, es va fer a Kansas –un estat profundament republicà– un referèndum sobre la interrupció voluntària de l’embaràs i, de sorpresa, va guanyar l’opció pro-avortament. Però amb el pas de l’estiu, i sobretot amb l’empitjorament progressiu de la conjuntura econòmica, la situació dels demòcrates a les enquestes s’ha deteriorat progressivament.
La cronificació de la inflació –que no ha baixat d’un 8% d’ençà del mes de març– i el risc com més va més factible d’una recessió han estat un cop important per a la popularitat de Joe Biden i del seu govern. Les enquestes més recents indiquen que poc més d’un 40% dels nord-americans aproven la gestió del president i que gairebé un 70% creuen que els Estats Units van pel camí equivocat. Les enquestes més recents coincideixen a indicar que l’economia és la prioritat dels electors nord-americans, per sobre de l’avortament.
Qüestions econòmiques a banda, els republicans també han aprofitat l’augment dels homicidis i els robatoris en diversos punts del país per a imposar el seu discurs durant la campanya, cosa que ha agafat a contrapeu molts candidats demòcrates que defensen una resposta no tan dura a la qüestió de la criminalitat. Alguns analistes han contrastat les facilitats dels republicans per a imposar les seves prioritats discursives amb les dificultats dels demòcrates a l’hora d’explicar als electors els èxits legislatius de l’administració Biden, com ara la reducció dels preus dels medicaments o bé la rebaixa del deute estudiantil.
La història, certament, tampoc no sembla afavorir els interessos demòcrates. El darrer president del partit, Barack Obama, va tenir una desfeta històrica a les eleccions legislatives del 2010 i va perdre el control del senat a les del 2014, en què també fou incapaç d’arrabassar als demòcrates el control del congrés. El predecessor de Biden, Donald Trump, tampoc no va ser capaç de retenir la majoria republicana al congrés en les eleccions del 2018. D’ençà de la Segona Guerra Mundial, el partit del president ha perdut una mitjana de 26 escons al congrés i 4 al senat en les eleccions legislatives.
Per què són tan importants?
Una majoria republicana a la cambra de representants (on el partit ha de guanyar cinc escons per a aconseguir-ne el control) o bé al senat (on tan sols n’ha de guanyar un) fóra un entrebanc pràcticament insuperable per a l’agenda legislativa de l’administració Biden. De fet, posaria fi a la possibilitat d’aprovar la legislació en defensa de l’accés a l’avortament o el dret de vot –dues de les grans prioritats del govern.
Una derrota demòcrata fins i tot pot tenir conseqüències geopolítiques, perquè pot posar en dubte el suport militar dels Estats Units a l’exèrcit ucraïnès, molt qüestionat aquests darrers mesos per certs sectors del partit republicà. En cas de perdre el control del senat o la cambra de representants, diversos candidats republicans han amenaçat de boicotar l’acció de govern a còpia d’impulsar comissions d’investigació sobre tota mena de qüestions relacionades amb l’administració: dels negocis a l’estranger del fill de Biden a la gestió de la retirada militar de l’Afganistan l’estiu passat.
Les eleccions d’avui, tanmateix, són més significatives per l’impacte que poden tenir en la salut de la democràcia als Estats Units. Són les primeres d’ençà de l’assalt al Capitoli per centenars de seguidors de Trump, el 6 de gener del 2021, i hi participen més de 300 candidats que subscriuen la tesi infundada que la victòria de Biden a les eleccions presidencials del 2020 es deu a una operació de frau electoral a gran escala. Els analistes temen que, en cas que siguin elegits, aquests candidats facin servir el poder associat al seu càrrec per a fer sabotatge dels mecanismes de recompte de vots. En relació amb això, una de les grans incògnites té a veure amb el vot per correu, que sol afavorir els demòcrates i que els republicans –seguint l’exemple de Trump– han denunciat repetidament com a fraudulent.
L’amenaça d’aquests candidats s’afegeix al clima general de polarització, fèrtil en teories de la conspiració i postulats extremistes, que durant aquesta darrera dècada s’ha imposat progressivament en la política nord-americana. L’agressió recent contra el marit de la presidenta de la cambra dels representants, Paul Pelosi, ha posat de manifest el risc creixent de violència política. David DePape, l’atacant, estava vinculat a grups ultradretans i a les xarxes s’havia manifestat partidari de les teories de frau electoral promogudes per Trump.
L’angoixa sobre el futur de la democràcia als EUA –tan sols un 9% dels nord-americans consideren que funciona “molt” o “extremadament bé”, segons una enquesta recent– pot afavorir els interessos de Biden. Les xifres de vot anticipat fan pensar que la participació en aquestes eleccions pot atènyer nivells de rècord, cosa que tradicionalment ha afavorit el Partit Demòcrata.
En un missatge institucional emès dimecres passat, Biden féu una crida a la mobilització electoral tot apel·lant precisament a la qüestió de la salut democràtica dels Estats Units. “Us demano que reflexioneu profundament sobre el moment en què ens trobem. En un any normal, no ens trobaríem davant la qüestió de si el sentit del vot preservarà la democràcia o bé la posarà en risc. Però enguany ens hi trobem”, digué.
Què diuen les enquestes?
La lògica política sembla afavorir les possibilitats dels republicans, i els sondatges semblen confirmar les intuïcions de la majoria dels analistes. L’agregador d’enquestes FiveThirtyEight atorga al partit de Trump un 83% de possibilitats d’obtenir majoria al senat i un 56% de possibilitats d’obtenir-ne a la cambra de representants.
Malgrat tot, els resultats no són dats i beneïts. Les agències demoscòpiques han explicat durant la campanya que com més va menys persones responen a les enquestes telefòniques –el principal mètode de moltes agències per a elaborar els sondatges–, cosa que pot perjudicar greument la precisió dels sondatges. En el referèndum sobre l’avortament de l’agost a Kansas, per exemple, la majoria d’agències havien previst una mínima victòria mínima del sector antiavortista, que va acabar perdent per una diferència de gairebé vint punts.
