El xofer de Carlos Mazón torna a desmentir la versió de l’ex-president i admet que el va recollir “cap a les vuit”

El testimoni del xofer de Carlos Mazón el dia de la gota freda ha tornat a qüestionar el relat de l’ex-president valencià. Tot i negar-se a respondre la majoria de preguntes al congrés espanyol, Ernesto Serra ha acabat admetent un element clau: va recollir Mazón “cap a les vuit del vespre”.

La compareixença, inclosa en la comissió d’investigació sobre la gestió de la gota freda, ha estat marcada d’ençà del primer moment per la negativa del testimoni a declarar. Serra ha deixat clar que es limitava a complir l’obligació d’assistir-hi, però no la d’aportar informació: “Ja vaig declarar a la jutgessa i m’hi remeto.”

Aquesta declaració no és menor. Fa dos mesos, al jutjat de Catarroja, Serra ja havia reconstruït una cronologia que desmentia la versió oficial. Segons aquell testimoni, no va ser mobilitzat fins després de les set de la vesprada i el desplaçament cap al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana es va fer passades les vuit.

Al congrés espanyol, ha evitat de reiterar aquests detalls. Però la insistència del diputat de Compromís-Sumar Alberto Ibáñez, amb un to més conciliador, ha aconseguit d’arrencar-li una resposta. Serra ha admès que va recollir Mazón “cap a les vuit”, tot i matisar que no en recordava l’hora exacta: “Arribem, esperem, puja…”, ha dit, abans de tornar a escudar-se en el fet que el cas era judicialitzat. La dada reforça una contradicció central: Mazón havia sostingut durant mesos que s’havia incorporat abans al centre d’emergències, en plena gestió de la crisi. La versió del xofer, coincident amb la dels escortes i amb documents de la Generalitat, situa, en canvi, la seva arribada més tard d’allò que s’havia dit públicament.

Malgrat això, Serra ha evitat qualsevol altre aclariment. No ha respost les preguntes sobre el recorregut, el context de la tarda ni els temps de reacció. Tampoc no ha volgut entrar en contradiccions amb versions anteriors. L’únic punt en què ha estat taxatiu ha estat refusar d’haver rebut pressió: “No n’he rebut mai.” La compareixença ha deixat una sensació de buit entre els grups parlamentaris, que esperaven d’obtenir més informació d’un testimoni considerat clau.