11.02.2025 - 21:40
|
Actualització: 12.02.2025 - 20:42
El dia que se’n va anunciar el nomenament, el vice-president segon per a la Reconstrucció Econòmica i Social, el tinent general en la reserva Francisco José Gan Pampols, va dir que ell no se sotmetria a les indicacions dels polítics. Als plens de les Corts es veu incòmode prou sovint i en els intercanvis dialèctics opta per refugiar-se en el seu inseparable quadern Moleskine per escriure o repassar notes. Tampoc no es va immutar gaire quan, en la darrera sessió de control, el síndic de Vox, José María Llanos, el va acusar de ser un infiltrat de Pedro Sánchez, un cavall de Troia del govern espanyol. No li ho va dir a ell directament, sinó que va preguntar al president de la Generalitat, Carlos Mazón, si no havia clavat l’enemic a casa nomenant-lo. Tot perquè, arran del retard a l’hora de demanar ajudes de la Unió Europea, Pampols es va mostrar comprensiu amb l’executiu espanyol i va dir que era normal que s’exhaurissen els terminis per a presentar un informe més ajustat de les necessitats.
L’ase dels cops
El partit de la ultradreta ha convertit el vice-president segon en l’enemic, que ha esdevingut l’ase dels cops contra el Consell. Llanos ha expressat fa unes quantes hores la incomoditat que sent per la presència del tinent general, és una nosa. I el Consell es troba entre l’espasa i la paret perquè necessita els vots de Vox per a aprovar el pressupost del 2025, que ja té calendari de tramitació fixat a les Corts. I, tanmateix, ni que siga per estètica, no pot permetre el maltractament i l’escarn públic a què el partit d’Abascal sotmet el fitxatge estrella de Carlos Mazón. Malgrat que el partit ultra va trencar el govern el mes de juliol, el PP i Mazón en són absolutament dependents, encara, de Vox. De fet, a les Corts, Llanos ataca Gan Pampols i Sánchez i preserva la figura de Mazón. I en les respostes parlamentàries, Mazón manté una exquisidesa en el tracte al portaveu de Vox que no exhibeix amb ningú més.
A Vox tampoc no li ha agradat gens que Gan Pampols haja fet bona lliga amb el comissionat del govern espanyol per a la reconstrucció, el socialista José Maria Ángel. Gan i Ángel tenen coses en comú, com ara haver compartit cursos de formació o haver anat a córrer plegats. Dilluns es van reunir per primera vegada i van transmetre bona sintonia. Fins i tot, van comparèixer plegats i van declarar que treballarien per un objectiu comú al marge de la brega política.
Un clevill de l’estratègia de confrontació
El PP, especialment els membres del Consell, també estan molests amb aquest capteniment del militar retirat perquè això de “restar al marge de la brega política” trenca la seua estratègia de confrontació absoluta amb el govern espanyol. N’hi ha prou de veure les darreres intervencions del president Mazón i de la vice-presidenta primera, Susana Camarero, per a comprovar que el Consell ha construït un argumentari contra l’executiu espanyol i les entitats que en depenen, com ara la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, l’Agència Estatal de Meteorologia i la delegada Pilar Bernabé.
L’objectiu de Carlos Mazón és exculpar-se de la negligència de què l’acusen les víctimes i l’oposició. Es tracta de fer mans i mànegues perquè la gent s’oblide de l’absència clamorosa del president la vesprada del 29 d’octubre i de les explicacions inversemblants sobre un dinar de feina i de partit, i uns embussos de trànsit que va atribuir a la pluja, tot i que ni a València ni a l’Eliana no va caure ni una gota.
Llanos, irritat
L’últim episodi que fa trontollar el joc de confiances i equilibris entre les dretes, també l’ha protagonitzat el vice-president segon i ha fet pujar els decibels de les crítiques de José María Llanos a la vegada que posava sordina a les crítiques de la portaveu Camarero.
Arran de l’anunci del govern espanyol de regularitzar –amb un seguit de condicions– la situació de 25.000 immigrants afectats per la gota freda, Gan Pampols va dir que estava encantat amb aquesta mesura i, sense tenir en compte que molts ja treballaven ací i que ja tenien una vida al País Valencià, va dir: “Fantàstic, si aquestes persones estan en condicions de prestar alguns dels múltiples treballs que són necessaris en la zona, són més que benvinguts.” Després va afegir que caldria formar-los i que qualsevol qui treballa en un país com Espanya té els drets propis d’un treballador en el moment que és reconegut.
El portaveu de Vox a les Corts, José María Llanos, va fer una piulada incendiària. Amb un vocabulari molt allunyat de la cortesia parlamentària, qualificava Gan Pampols d’infiltrat de Pedro Sánchez i es preguntava si no confiava en els espanyols per a reconstruir el país. A continuació, insistia en la negativa a aprovar el pressupost després d’aquesta decisió del govern espanyol i de les paraules del vice-president. La presidenta de les Corts, Llanos Massó, va reblar la idea. En realitat, no feia res més que rearmar-se d’arguments per a complir les instruccions i les declaracions reiterades del cap de la ultradreta espanyola, Santiago Abascal, sobre la negativa d’aprovar els comptes dels territoris on van eixir del govern el mes de juliol.
Els equilibris impossibles de Camarero
Un dimarts més, la vice-presidenta primera, Susana Camarero, que no ha demostrat en cap moment tenir en gaire estima Gan Pampols, va haver de nedar ahir entre dues aigües per no enutjar ni Vox ni el seu company de Consell. Va resultar curiós veure com esmerçava més esforç a lloar el capteniment del partit de la ultradreta que no a defensar Gan Pampols de les invectives de Vox.
Quan li van demanar si el Consell estava còmode amb el vice-president segon, ella va respondre que sí, que Gan Pampols té tot el suport del Consell. Ho va repetir tantes vegades com li ho van preguntar, però sempre de manera molt tèbia, amb la mateixa credibilitat que el president d’un equip de futbol confirma l’entrenador poques hores abans de destituir-lo.
Camarero, que en la conferència de premsa d’ahir va limitar les preguntes dels periodistes a dues per mitjà, feia un sandvitx entre el suport a Gan Pampols i les lloances a Vox, de què va arribar a dir que era un partit d’estat i que, en la primera fase de la legislatura, havien treballat molt de gust i havien aprovat lleis molt importants conjuntament. Aquesta idea era la que repetia una volta i una altra.
Fins i tot va voler fer una interpretació diferent de les paraules de Gan Pampols, dient que no havia dit allò que va dir: “Jo he parlat amb ell i quan va dir això ignorava la decisió del govern d’Espanya i va posar damunt la taula la necessitat de determinada mà d’obra per a determinats sectors que són deficitaris…” En realitat, Gan Pampols va fer eixes declaracions quan li demanaren sobre la mesura del govern espanyol; per tant, sí que la coneixia.
Quant a les relacions amb Vox, Camarero insistí ahir que treballen amb Vox perquè els aproven el pressupost. I que ho continuaran fent: “Vox ha estat el nostre soci i va aprovar el pressupost del 2024, hem aprovat lleis importants i continuarem treballant.” Recordà també la situació d’emergència en què es troba el País Valencià i, finalment, va dir allò que Vox és un partit d’estat per mirar de tapar el clevill obert pel seu company de gabinet.
