08.02.2025 - 21:40
|
Actualització: 09.02.2025 - 22:27
El gos Cèrber era el guardià gegantí de les portes de l’infern. Tenia molts caps, potser cinquanta, i una cua de drac. La seua missió era evitar que els morts sortiren de l’infern i que hi entraren els vius. Aquesta icona de la mitologia grega s’ha utilitzat en molts àmbits, com ara el futbol. En la política valenciana hi ha una figura que s’assembla molt a aquest guardià implacable: Susana Camarero.
Camarero és la vice-presidenta primera del Consell, consellera de Benestar Social, Igualtat i Habitatge i, d’ençà de la gota freda, portaveu. Portaveu del Consell, però, fonamentalment, fabricant i difusora de missatges que han de protegir un Carlos Mazón en hores baixes i molt desprestigiat després de la gestió de la gota freda. L’esforç de Camarero és titànic per a dur a l’extrem, per exemple, la tàctica de confrontació contra qualsevol que demane explicacions al president. És visible en el seu rostre l’esforç colossal que fa setmana rere setmana per a esculpir i projectar la figura d’un president íntegre convertit en víctima de l’oposició i dels mitjans de comunicació.
Un escut protector
Cada dimarts, després de la reunió de l’executiu, és l’encarregada d’explicar els acords que s’han pres i de respondre les preguntes dels periodistes. D’evitar, per tant, que ningú traspasse la porta de l’infern, que ningú no detecte cap rastre de la mala gestió de l’emergència del 29 d’octubre ençà. A les sessions de control de les Corts, la vice-presidenta també respon amb fúria moltes de les preguntes de l’oposició encara que no tinguen a veure amb el seu negociat de Benestar Social o Habitatge.
Camarero és portaveu d’ençà de la remodelació del Consell que el president Carlos Mazón va executar tres setmanes després del daltabaix de la gota freda que va fer 227 morts, milers de damnificats i unes pèrdues materials difícils d’avaluar. Abans de Camarero, la portaveu era Ruth Merino, titular d’Economia i Hisenda i repescada per Mazón del naufragi de Ciutadans quan el president es pensava, l’estiu del 2023, que tindria una legislatura plàcida.
Els primers dies després de la gota freda, amb un president noquejat, que fugia sempre dels micròfons perquè encara no havia construït les mentides que ha anat difonent, i amb una xifra de morts i desapareguts que no deixava de créixer, Susana Camarero es va convertir en l’ombra de Carlos Mazón. Primer era una ombra silenciosa, un estaló solidari, un “no et preocupes president, que no estàs sol”. Però ràpidament es va convertir en la veu de Mazón, que semblava mut per moments.
Quan es van reprendre les reunions del Consell, Camarero va comparèixer al costat de Ruth Merino. I l’11 de novembre, abans que Mazón executara el canvi d’alguns consellers, va comparèixer tota sola. Els periodistes li’n van preguntar els motius. I ella va posar la primera pedra del que seria el seu regnat en aquella sala de premsa: “Comparec perquè sóc vice-presidenta, secretària del Consell, consellera, faig part de l’òrgan del CECOPI i puc oferir la informació actualitzada de manera directa i puntual.”
Com a consellera d’Habitatge va protagonitzar, al costat del president, aquell episodi del lliurament de les claus d’un pis públic a uns damnificats per la gota freda. A l’Instagram del president podien veure’s tots dos entrant al pis i obrint els armaris de la cuina per veure com eren les tasses i comprovant la duresa d’un matalàs. La llei prohibeix expressament aquestes cerimònies i, a pesar de l’evidència de les imatges difoses pel president mateix, Camarero va negar que es tractés de res que no es pogués fer.
Amiga de Zaplana
A partir d’ací, aquesta madrilenya criada a València, llicenciada en Dret per la Universitat de València, que va entrar en política de la mà d’Eduardo Zaplana, per a qui no té prou paraules d’agraïment, i ha estat diputada a les Corts, senadora i diputada al congrés espanyol i secretària d’estat d’Afers Socials amb Mariano Rajoy, ha trobat el seu lloc al món. És, amb molta diferència, la consellera més política i més aspra de tot el Consell. És qui té més experiència a l’hora de desqualificar qualsevol oponent. Encara que l’oponent siguen els mitjans de comunicació que tenen com a principal missió informar la ciutadania de les activitats del govern.
Les rodes de premsa que Susana Camarero protagonitza són una mena de camp de batalla. Un tour de force entre ella i els periodistes. Una de les tàctiques que utilitza és negar de dades i xifres i milions de coses executades la intervenció inicial en què llegeix fitxa a fitxa cada acord de govern.
Quan comença el cos a cos, com el gos Cèrber, no deixa que cap qüestió travesse més enllà de la seua persona i les retorna en forma de més preguntes, de respostes que no tenen res a veure amb allò que li han preguntat, amb més xifres, i amb mentides, si cal. Però l’esport que amb més traça practica és el de capgirar els arguments i convertir-los en acusacions al govern espanyol o als independentistes catalans o als provocadors, com va fer dos dies després de la multitudinària manifestació del 9 de novembre per a demanar la dimissió de Mazón. Sistemàticament, ho ha fet després de cadascuna de les convocatòries ciutadanes sense entrar en el fons de la qüestió, sense admetre la gernació que ha omplert els carrers.
Si li pregunten per què Mazón no mostra la factura del dinar del Ventorro, ella demana que la delegada del govern espanyol també ensenye la factura del dinar d’eixe dia. Si li pregunten per què va tardar tant Mazón a anar al centre d’emergències de l’Eliana, ella pregunta per què la delegada Pilar Bernabé no hi va anar físicament i va seguir la reunió de manera telemàtica.
Defensar el president, encara que siga mentint
El 20 de novembre, quan un periodista li va demanar on era Carlos Mazón la vesprada del 29 d’octubre, va voler fugir d’estudi. “Fa més de deu dies que parlem sobre aquest tema. Més de deu dies parlant sobre on era, amb qui i per què.” El periodista va preguntar i tornar a preguntar i ella va rematar sense cap embut: “El més important és que era en un dinar de feina perquè no tenia informació ni de l’AEMET ni de la Confederació perquè hagués de ser en cap altre lloc.” A les repreguntes, Camarero va tancar: “Jo no tinc res més a dir a tot allò que hem contestat des de fa unes quantes setmanes.”
Aquesta darrera setmana ha estat estel·lar per a Susana Camarero. De la taula de la conferència de premsa del Consell estant no va tenir cap embut a amenaçar els sindicats de deixar-los sense els diners que la Generalitat els paga mitjançant un conveni (el conveni també abraça les organitzacions empresarials) perquè el cap de la UGT va criticar durament, en el congrés del PSPV, la gestió de l’emergència feta per Carlos Mazón. La portaveu els va acusar de trencar el diàleg social, els va retraure que tenen no sé quants alliberats i que els 2,5 milions d’euros que reben no són per a criticar el president. Fins i tot, el president dels empresaris valencians va haver de recordar a la vice-presidenta que parla de diners públics i d’uns convenis signats per totes les parts.
Miguel Polo, el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, és una de les bèsties negres de la portaveu del Consell. Durant totes aquestes setmanes ha insistit en la falta d’informació, l’apagada informativa, en paraules del Consell, que va causar la CHX durant dues hores. Aquesta seria, segons la seua tesi, el motiu del retard en el llançament de l’alerta el 29 d’octubre.
I aquest dimarts, en la mateixa conferència de premsa en què va amenaçar els sindicats, Susana Camarero va tergiversar la informació per carregar contra Polo. El mes de setembre, la delegació del govern espanyol havia demanat al Consell la destitució de Polo com a vocal del consell d’Administració de l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals per a nomenar una altra persona a qui li tocava pel càrrec que ocupa.
La petició ha romàs en alguna taula durant mesos i es va aprovar i anunciar aquesta setmana. Camarero no podia deixar perdre una ocasió com aquesta i va aprofitar per dir: “Serà el govern d’Espanya qui haurà d’explicar per què destitueixen Miguel Polo. La primera destitució d’unes quantes més que, probablement li arribaran.” A continuació va repetir el mantra que encapçala l’argumentari del Consell i del PP, que són coincidents: “Aquestes darreres setmanes s’ha certificat l’actuació del 29 d’octubre de silenci de dues hores i mitja quan el barranc de Poio no deixava de créixer i va inundar les poblacions de l’Horta Sud.”
Camarero, en el seu paper de gos Cèrber, també menteix, i ho fa per defensar el president Mazón i en assumptes tan delicats com ara el tractament que la Generalitat ha tingut amb les víctimes de la gota freda. No es cansa de dir que el Consell està en contacte permanent amb ells, quan són les víctimes que reclamen un tractament més humà, per exemple.
