El verí inoculat a Mestalla els anys setanta es paga molt car avui

  • El València CF fou objecte la manipulació del tardofranquisme contra el catalanisme, contra el valencianisme, i no se n'ha recuperat mai, d'això. És una institució corcada

Vicent Partal
22.05.2023 - 21:40
Actualització: 23.05.2023 - 07:33
VilaWeb
Vinicius en el moment de ser expulsat a Mestalla (fotografia: Kai Forsterling).

L’escàndol organitzat amb motiu de la visita del Reial Madrid a Mestalla i els insults al jugador Vinicius ha crescut d’una manera que reconec que m’ha sorprès. No sé si és perquè el jugador és del Reial Madrid o per les conseqüències polítiques que se n’han derivat, amb la intervenció del president Lula i tot. Però m’alegra que finalment, siga per la raó que siga, es prenguen mesures contra els Yomus i més elements indesitjables d’aquest nivell. Però potser també que ens preguntem com és que passa això, i fem una mirada enrere per entendre que això de Mestalla no ve d’avui i que es va fabricar, artificialment.

Ja em disculpareu el record personal, però la primera volta que vaig anar al camp jo era un xiquet agafat de la mà de mon pare i Waldo va fer un gol extraordinari des del mig del camp. Waldo Machado da Silva, un futbolista brasiler negre, va ser la gran estrella del València en la dècada dels seixanta. I recorde que quan abandonàvem l’estadi molta gent parlava amb admiració del gol que havia fet “el negret”. Avui l’expressió “el negret” no seria acceptable, però en aquell moment tots la vèiem com una mostra d’afecte i admiració cap a un jugador que definia els partits i ho feia a favor nostre.

I ara resulta que d’aquella manera afectuosa de referir-se a un jugador brasiler hem passat a aquest espectacle denigrant contra un altre brasiler. És cert que era d’un equip contrari, però jo sé que en l’època de Waldo ningú no hauria dit les barbaritats intolerables que es van sentir l’altre dia a Mestalla. Entre més coses, perquè en aquells anys seixanta el València era un equip popular, de gent de poble, i els senyorets de la ciutat eren del Reial Madrid.

Però això, aquest caràcter popular del club, va canviar radicalment els anys setanta amb la fi del franquisme i la transició. Perquè els partidaris de la dictadura, en vista de la manera com s’anava despertant el País Valencià, van posar-se a manipular elements tan populars i estimats com el València CF o les falles. Per a combatre així el catalanisme.

La història és coneguda de sobres i no cal que la torne a explicar. Jo tinc per algun lloc l’escut del València que m’agradava dur de xiquet i allà no hi ha cap blau artificial, inventat, que tape les lletres del nom, sinó quatre barres poderoses en roig i groc per sota del nom gravat en blanc, com a únics colors, representatius de la ciutat i del país alhora.

D’aquell València, i a causa de la complicitat i la manipulació de tot de personatges nefasts de la política, de l’esport, de les finances i dels mitjans, hem passat a aquest València d’avui que ens fa passar vergonya davant el món –perquè ahir València va estar en els titulars de mig planeta, presentant-nos com una ciutat que causa espant. Per això cal dir i explicar que això, aquestes portades nefastes per a la reputació de la ciutat, és la conseqüència de la manipulació del club en favor del feixisme, del verí que sistemàticament i de manera persistent l’extrema dreta ha inoculat a Mestalla.

És cert que en aquests anys hi ha hagut moments en què semblava obrir-se un clevill positiu. De vegades gràcies a les accions individuals de gent com Gus Hiddink, que es va negar que l’equip isqués al camp si no es retirava una bandera nazi de la grada –i mai no li ho agrairem prou, això. Els nazis a vegades han estat més i a voltes menys però no ens podem enganyar: la seua llei ha estat imposada sempre al Mestalla. Fins i tot sobre col·lectius d’afeccionats que simplement no volien seguir el seu règim de terror.

Recordem-los, per tant, pujant grades amunt sense cap problema i amb la complicitat del club, per atacar gent que portava banderes que no els agradaven. Recordem-los, amb la complicitat activa de la policia espanyola, atacant, quan passava per l’Horta, el tren que portava afeccionats del Barça que tornaven de la final de Sevilla contra l’Steaua de Bucarest. Recordem els seus crits fastigosos contra el nostre Guillem Agulló. Recordem-los atacant violentament manifestants nacionalistes o d’esquerres a la plaça de Sant Agustí o a la plaça de l’Ajuntament.

I, sí, de vegades la directiva feia veure que hi intervenia i van arribar a fer-los fora oficialment –per a deixar-los tornar, com s’ha vist. I, sí, de vegades una part important de l’estadi s’incomodava i protestava i semblava que Mestalla els plantava cara. Però han passat els anys, les dècades, i ací els teniu, violents com sempre. I què voleu que us diga? Això que no els deixaran entrar mai més al camp jo no m’ho crec. Perquè ja ho han dit massa vegades.

El València no és l’únic equip que té aquests problemes, això ja ho sé. Per desgràcia és així –ja hem vist els hooligans de l’Espanyol, sense anar més lluny, a Girona o l’altre dia intentant agredir els jugadors del Barça al seu camp. Però el València era el meu equip de xiquet i me’l van robar. Me’l van robar uns lladres que només reconeixen la “dialèctica dels punys i les pistoles” que tant enaltia el règim i que ells pretenien preservar després de la mort del dictador. I és això, haver deixat que ho fessen, allò que té avui un preu caríssim. Com ho acabem de veure tots, morts de vergonya i rojos d’indignació.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Núria navarro
Núria navarro
22.05.2023  ·  22:14

També era el meu equip abans d’abanderar la guerra bruta del PHN amb el lema “agua para todos” a les samarretes.

Roger Civera
Roger Civera
22.05.2023  ·  22:25

Jo mai vaig ser del València, ho admet, segurament perquè jo ja vaig néixer quan aquesta gentola estava al club. Jo recorde com una facció dels Yomus, els Pius, al meu Sagunt natal em vullgueren fer alguna bretolada els primers dies d’institut per catalanista… i com un d’aquells ara és candidat per Vox. Tot quadra

Gabriel Aparício
Gabriel Aparício
22.05.2023  ·  22:26

Per desgràcia, crec que estem entrant en el guió marcat pel madridisme.

Per més que des de fora del futbol es vulga veure un episodi greu de racisme, crec que es tracta de l’enèsima cortina de fum per tapar les vergonyes d’una temporada nefasta per al madridisme.

Que hi ha un problema d’educació en general a la societat resulta evident. Que en el món del futbol s’ajunta el pitjor de l’inframón tampoc ho descobrirem ara. Però que tot açò va de futbol i d’intentar distreure l’atenció d’una setmana tràgica en què Barça li ha guanyat la Lliga al Madrid (amb un equip sota mínims) i el City de Guardiola l’ha eliminat de Champions (amb un bany de joc i gols), tampoc s’hauria d’obviar. I ho tapen com millor saben: fent ús de tota la maquinària mediàtica (sempre engreixada per Florentino) i buscant un victimisme que fa aigües.

Sobretot, perquè el problema principal en aquest cas no és el racisme, sinó un problema greu de disciplina d’un jugador jove, com és Vinicius. De jugadors negres, sudamericans i asiàtics n’hi ha a tots els equips, també al Madrid, on la llista és immensa. Però els problemes en tots els estadis són pràcticament exclusius d’un jugador: Vinicius.

Parlem d’un heroi en la lluita contra el racisme? Parlem d’una victima de l’extrema dreta valenciana? O parlem d’un xiquet mimat que està massa pendent de provocar a la grada, burlar-se dels contraris (ahir li va dir a tota l’afició valencianista que se n’anaren a segona, però ja ho va fer abans amb altres equips, com el Mallorca) o desafiar als àrbitres (en part, perquè li ho consenteixen tot, com podeu veure si seguiu els partits del Madrid)?

Vinicius no és cap víctima (o almenys no és eixe el seu rol principal en tot aquest assumpte), sinó un provocador amb molt mal perdre. Ni està ben aconsellat, ni hauríem de fer d’ell cap màrtir.

Jaume Riu
Jaume Riu
22.05.2023  ·  22:36

PER COMBATRE AIXÍ L’INDEPENDENTISME
No me’n puc estar i ho he de dir.
Això de manipular elements tan populars i estimats com el València CF o les falles, per a combatre així el catalanisme, ho veig també a Barcelona, i no em refereixo al Barça sinó a l’Ajuntament.
En les dues darreres legislatures municipals, l’Ajuntament conservador de Barcelona (tan conservador de la monarquia franquista, que no volen marxar…), ha manipulat un element tant popular i estimat com el català per combatre així l’independentisme.

Josep Usó
Josep Usó
22.05.2023  ·  22:41

No sóc del futbol; però recordeu que en la dècada dels setanta, el València CF tenia secció de natació. I no hi havia aquells feixistes que amb la transició es van escampar per tot arreu. Una vegada solts, nigu mai se n’ha preocupat del problema que suposen. I fins avui.

Oriol Catafal
Oriol Catafal
22.05.2023  ·  23:11

Era l’Steaua de Bucarest, no el Dinamo, el rival del Barça a la Copa d’Europa

Carles Roger
Carles Roger
22.05.2023  ·  23:22

I quan li diuen fill de puta a un
àrbitre, Xavi no eix a dir que s’hauria de parar el partit.En aquest espectacle també hi han classes.

Marc Mateos
Marc Mateos
22.05.2023  ·  23:46

Sap greu, Vicent.
No podem deixar que el franquisme faci forat i acabi fent-se seves institucions tan nostrades com els clubs esportius o associacions culturals. Com bé dius, el preu, més enllà d’això dels insults, és altíssim.
Hi són per a esborrar-nos, per a esborrar qualsevol rastre de catalanitat i imposar les seves porqueries bastardes.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
23.05.2023  ·  00:06

Subscric punt per punt el que diu el sr. Gabriel Aparicio.
És aquest l’editorial que esperava del Partal, que aquest cop no ha estat completament encertat.
Gràcies Sr. Aparicio.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
23.05.2023  ·  00:11

Toques el vora-viu del meu equip de l’ànima Sóc un dels 2 xiquets q botà a la gespa de Sarrià en proclamar-se campió de Lliga 1970-71 per a abraçar-nos a Di Stefano, Sol, J. Martínez, Anibal, Antón, Tatono, Forment, Sergi, etc. I sí, vaig veure jugar Waldo al VLC i son germà Wanderley i al gran Cazeli (enfrontat a Pinochet) al LlevantUE. A Hèctor Núñez l’argentí q parlava en valencià a Mestre i Guillot, Abelardo, R. Zamora (fill), Pesudo, etc per a que no l’entengueren els contraris. A casa teníem els passes núm. 123 i 124 q vaig heretar del mon iaio murcià i franquista. En 1977 partit tb contra el R.Màdrix, 2-0 faltant 18′ i l’arbitre s’inventà colps francs total q acabà el partit 2-3 i Mestalal eixí al carrer a per l’arbitre i enviaren els grisos i la cavalleria a sotmetre’ns pel furt. Mon oncle Octavio Morante Piqueras, socialista de Guerra muntà tot l’aparell de la Junta Directiva de Ramos Costa coordinada amb Mª C. Reyna de LasProvincias q s’haguera afonat si els fondos reservats de l’Estat no l’hagueren salvat com m’explicà Francesc Burguera (llavors UCD) i fundador del PNPV. Mon oncle canvià l’escut posant-li la franja blava i publicaven la Revista ValenciaCF, on s’abocava tota la merda antivalencista disfressada d’anticatalanisme. Publicaven Mª Luisa Romero (filla del Constructor directiu del VLC-CF i de Carmelina Sànchez-Cutillas, la gran escriptora en català malgrat ser d’origen madrileny però de iaio i estius a la Marina Baixa on adquirí l’idioma). I el periodista d’art Prats Ribelles. Allà s’abocava odi a cabassades. La persecució a jugadors propis pancatalanistes de debò, no allò dels del Barça, com Daniel Cordero Quintana de Godella i l’avui Dr. Sergi Manzanera i Lloret que es posà el braçalet negre quan els afusellaments de 1975. Els posaven en llistes negres perquè mon oncle els anava incloent en “traspassables”. ës adir, no només foren els feixistes españols, sinó socialistes españols col·laboracionistes com ell. Si una cosa té des d’antic el valencianisme futbolístic -que fins fa poc no li passava al Barça-era ser de 2 equips: 1r ser del València CF i 2ª ser de qualsevol equip del món que jugàs contra el R. Màdrix. Fins i tot els fatxes españolistes. Ha estat la nostra manera naïf de ser antiespañols. El València ha estat l’equip del País Valencià de la meua infantesa i joventut. ërem al sector 9 del gol nord. Hi hvia gent de l’Horta però també de Benicarló, Ontinyent, Pedreguer, Gandia, Oliva, Picassent, Algemesí, etc i d’un grup de principatins que tot l’any eren del ValènciaCF excepte el dia q venia el Barça. Servidor ha anat a Mestalla amb la Senyera (sense blau) manta vegades fins que la Batalla de València ho va convertir en un acte molt perillós. Entre 1975-78 l’equip i l’afecció era un Santa-Bàrbera, com el cas relata del partit vs R. Màdrix, però quan li pregunten al capità Pep Claramunt què espera de la Demòcracia” ell respon textualment: “El màxim d’autonomia per al País Valencià”, i el CESID del tinent-coronel E. Alonso-Manglano és on fan un “colp d’estat a l’entitat” fent dimitir el president Ros Casares i substituïnt-lo per Ramos-Costa. Mon oncle contracta el meu cosí i a mi perquè a cada partit anem a sabotejar l’estadi amb pancartes i amics fins fer dimitir Ros. Per 37.000 pessetes de l’època per partit, en que una mensualitat d’un obrer o venedor era d’unes 11.000pts. Entre 17 i 21 anys servidor s’ha emportat de xala a molts dels jugadors del VLC-CF i jugusques de cartes pòcker, mentider, daus, i el q vulgueu imaginar: Jonnhy Rep, Kempes, Lobo Diarte, J. Cruz Sol, Barrachina, a Ponsel jugador del Màlaga resident a VLC, etc. Tenia accés directe a les oficines del c./ d’Arts Gràfiques tant com mon oncle a escriure en LasProvincias, i a que m’entrenara en el Benimar l’extrem esquerra argentí nacionalitzat Oscar Rubén Váldez.

En definitiva: que eixe episodi és una operació d’estat contra la nació catalana sencera. La resta dels 40 anys següents ha estat un joguet trencat que s’ha disputat tot el filldeputam españolista que s’ha acostat per tal de xuclar-li l’essència nacional que posseïa, per a acabar lliurant-lo a un singapurès al què li bufa la gamba l’equip, la ciutat, el País Valencià i la nació sencera. Compromís ha introduït en la llei de l’esport española mitjançant Joan Baldoví (Compromís pel País Valencià) la recuperació dels equips per a llurs afeccions ara que hi ha equips en mans de rics d’arreu del món. I hi ha promogut la Declaració de Bé per a clubs com L’Hèrcules d’Alacant, esperem q el Llevant, Elx i València adquirisquen tal condició. Vos enllace un article que vaig escriure en el meu bloc arran d’una discussió en directe q vaig tindre amb els grans Núria Feliu i Joaquim Mª Puyal i Ortiga en la “Nit dels Ignorants” del germà bo dels Cuní, sobre les diferències entre Barça i ValènciaCF que no entenien un borrall del què els explicava per tal d’enquadrar què havia passat a València, el segon Cap i Casal de llur nació.

https://blocs.mesvilaweb.cat/josepblesa/barca-envers-valencia-c-f/

Josep Blesa (València)

Sime Jordan
Sime Jordan
23.05.2023  ·  01:51
Núria Castells
Núria Castells
23.05.2023  ·  02:32

Aquest comentari del sr. Blesa s’hauria de convertir en un llibre. D’informació de primera mà, sembla que no n’hi falta.
L’hi animo.

Totalment d’acord, també, amb la seva conclusió: aquesta infiltració al club (i a les falles i al que convingui) és una operació d’estat. No solament del PP.
De l’ESTAT.

Enfront dels PPCC, l’estat ataca el flanc més feble. El País Valencià era “més fàcil” que el Principat, per raons que serien llargues d’exposar i que vosaltres, valencians lúcids, coneixeu més a fons que jo.
I ataca, no només segrestant entitats emblemàtiques, omplint-les de feixistes espanyolistes… sinó girant l’animadversió i tantes frustracions de qualsevol tipus cap als “catalans imperialistes”. Jugada mestra anomenada des de fa segles “Divideix i venceràs”.

I així estem: baralles de campanar, allunyament, desconeixement mutu i… cada dia més febles tots plegats.
Quan resulta que, amb una entesa intel•ligent, seríem imparables! Hi incloc, les Balears, naturalment.
Això és el que l’estat espanyol té claríssim i nosaltres menystenim de manera inexplicable.
No pot ser més trist.
He de repetir-ho:
No pot ser més trist.

Gràcies, Vicent, per ser una persona clarivident i fer, des de fa tants anys, un diari que planta cara com cal: pensant en la totalitat de la nació.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
23.05.2023  ·  05:56

Impagable el nostre Arq. Josep Blesa. Salut.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
23.05.2023  ·  08:00

Futbol, i futbol i futbol. Les crítiques a ERC i els altres dos butaquers sempre van a aigua passada. La societat està buida de valors i en el futbol encara més. La revolució la tenim a les mans, cap vot pels llepaculs del sistema però també cap vot independentista a casa.

Pep Agulló
Pep Agulló
23.05.2023  ·  08:47

L’ASSETJAMENT ÉS UN EXERCICI FEIXISTA…

El masclisme ( o potser la humanitat en general) s’ha recreat sempre amb fomentar l’odi a l’alteritat, sigui física, de raça o de gènere.

Les raons d’aquesta focalització de l’odi contra qui consideren més feble, té connotacions molt primitives, però és una forma d’exercir poder en aquesta bombolla col·lectiva a través de la violència. Aquesta permanència al grup dona seguretat i allibera frustracions en un entorn dels camps de futbol en què surten les passions més baixes de la humanitat. L’insult és connatural al futbol.

El feixisme s’hi mou com peix a l’aigua, Mestalla n’és exemple.

Albert Miret
Albert Miret
23.05.2023  ·  09:00

Estimat Vicent. Vull dir primer de tot que no he jugat mai a futbol ni he estat mai futboler perquè ja de ben petit, l’entrenador de futbol de la meva escola insultava als pobrets jugadors amb records a les seves mares i, sobretot dient-los “maricones” la qual cosa em va decidir que allò no era per a mi. Per tant, dir-te que no t’avergonyeixis tant, perquè això no és més que una rebentada més dels madrilenys fabricada pel director d’orquestra, senyor Vinicius, que -com es veia clarament en el reportatge de la TV- estava autoritzat si no empès directament pel seu presidentet, i no va parar ni un moment d’encabronar al públic amb tota mena de ganyotes i crits, a l’àrbitre i a tot deu de l’estadi. Només al madrit l’interessava que aquell partit fos un desastre per als pobres valencians, tan envaïts de forans com nosaltres, els catalans. Si no, escolteu en quin idioma parlen en les discussions a crits. Em pregunto quants madrilenyistes hi havia a les grades i quants autocars de Madrid a fora del camp fent el paperet de valencianistes folloneros? Per a mi, que repeteixo que passo de futbol per sort de la meva vida, el gran culpable de tot això va ser l’àrbitre -segurament també pagar per l’equip que havia de protegir, que no es va atrevir a fotre fora del camp a aquell mestre de la provocació, o a parar el partit d’un equip que ha demostrat mil vegades que no sap perdre i que és capaç de tot el que calgui si no guanya ni amb la immensa ajuda de tots àrbitres i del poder madrileny que paguem tots amb els robatoris habituals de cada any… I és que el superreal madrit, tan ufà com tots els polítics espanyols, ha perdut bous i esquelles aquest any.

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
23.05.2023  ·  09:18

En part d’acord, però només en part. És cert que el València i la Junta Central Fallera, teledirigits i acomboiats per Las Provincias, han estat la punta de llança d’un “valencianisme” que, en realitat, no era més que anticatalanisme.
Però els Yomus són una minoria a Mestalla, i ni tan sols no tenen la simpatia de la majoria.
A més, el Vinicius és un provocador i un impresentable, que es fot a qualsevol merder. No hi ha racisme, hi ha cansament del Vinicius i, per extensió, del ultra-madridisme.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
23.05.2023  ·  09:27

RECEPTA: INCENDI PROVOCAT

Ingredients:
– Un club d’esborrar.
– Una afició mediatitzada per feixistes (i racistes de Yomus).
– Un trampós malcriat i protegit.
-Un mal resultat.

Elaboració:
Una afició encapçalada per feixistes insulta un jugador negre, qui habitualment provoca o se’n burla de públic o jugadors rivals.
Una jugada polèmica fa esclatar la tensió i comencen els enfrontaments directes.
Tots tenen part de raó o motius per explicar el seu comportament, però no per justificar-lo.
Els dos bàndols atien el foc i s’estén pels medis de comunicació.
Ningú fa autocrítica.

Resum:
Els dos clubs implicatses mantenen/toleren el gust del fexisme per l’insult i el racisme en els grups d’ultres que protegeixen.

Berta Carulla
Berta Carulla
23.05.2023  ·  09:39

Cal dir les coses pel nom, benvolgut Vicent Partal, perdoneu que us ho faci notar, si no, fem el joc als que cridaven. No és l’extrema dreta’ el nom que cal escriure, en majúscules i en negreta si pot ser, és ESPAÑA el nom. I que ningú pugui errar la diagnosi. I tampoc cal escriure l’extrema esquerra’ sinó que cal escriure el CATALANISME o VALENCIANISME si voleu, tot i que la paraula ha estat enverinada per l’espanyolisme.

No fem el joc als qui fa dècades que en nom de les ideologies sotmet els països catalans. L’extrema esquerra’ es va aliar amb els feixistes per arrasar contra l’independentisme català fa quan …un segle??? I encara els fem el joc…..

Gairebé com avui, encara que encobert. Sabeu per què? Per la ‘prudència’ a dir les coses pel nom.

Josep Aixà
Josep Aixà
23.05.2023  ·  09:41

L’equip dels valencians és el Llevant. Blaugrana, com el Barça.

El València és l’equip dels espanyols. Blanc, com Madrid.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
23.05.2023  ·  09:42

Totalment d’acord amb el que diu en Gabriel Aparicio. Recomano la lectura.

El problema no és tan sols el racisme al futbol, o on sigui, contra tot el que sigui diferent, no tan sols el color de la pell. També hi havia altres jugadors de color i ningú deia res.

El problema és Florentino, el Madrid i el nen consentit Vinicius, provocador nat o dirigit, tan se val, el resultat és el mateix.

Vinicius no és víctima, és un instrument que fa el paper de gust.

Al marge dels nazis infiltrats al futbol espanyol, de acció punible, no en tinc csp dubte, el jugador, si no fos del Madrid, potser no hauria tingut tant de resó mediàtic, i a més seria sancionar per insultar i provocar al públic.

Si, si cal posar fi als ultres, normalment vinculats a l’espanyolisme franquista, amb accions contundents, però………
No, no és víctima Vinicius, és un instrument.

Antoni Roca
Antoni Roca
23.05.2023  ·  10:19

Els 80 vam tenir una discussió, d’aquelles bizantines i inacabables, en el que avui hom diria l’executiva local d’un partit nacionalista, valencianista i d’esquerres, per tractar d’esbrinar si era la directiva del club que adoctrinava en el blaverisme els socis i simpatitzants o si els blavers eren els socis i seguidors que havien trobat el seu racó en el club i que feien anar la directiva cap allà on ells volien. No vam arribar a cap concreció.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
23.05.2023  ·  10:28

El feixisme segueix sent present per desgrácia a tots els llocs i a l´esport també. Una gran pena

Joan Simon
Joan Simon
23.05.2023  ·  10:35

Els vídeos que van córrer per les xarxes en una escena tan edificant com l’afusellament per part d’uns individus amb l’alegria del populatxo d’un ninot que representava la figura del president Carles Puigdemont, quina opinió li mereix a la fiscalia i a tots els que ara es reivindiquen com antiracistes? Neymar, era un provocador per la caverna. Tot “no” va començar amb Vini, però la samarreta i la institució que representa pesen molt. Benvinguts siguin al club antiracista.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
23.05.2023  ·  11:25

Ja estic en la quinta joventut. De xiquet, he viscut que el Barça era considerat un equip com de casa, molt estimat. Malauradament, ja fa anys que, des “d’algunes instàncies”, s’ha fabricat un anticatalanisme indecent, contra natura del que era l’afició en la seua base. Tot pura, indecència orquestrada en les clavegueres polítiques alienadores vers un “pro” inconfessable: ” Els catalans mos ho furten tot”. “Antes moros que catalans”: Un insult als catalans, un menyspreu als moros i una ofensa a nostres propis valors i autoestima. De dretes i d’esquerres, quan ens n’adonarem, els valencians, i deixarem de ser els seus titelles?.
Cal afegir que, res del que tan indignament i refusable ha passat, hauria tingut la dècima part de ressò mediàtic si en el fons no fóra “el Real Madriz” la víctima destinatària dels danys col·laterals. Des del respecte degut al fons de la qüestió, mare meua, quina divulgació, des de la “Central Messetària”, s’ha fet, per terra mar i aire, comparativament sobredimensionada! I no sols comparativa, sinó efectiva, tan “Reial” “como la vida misma” A les proves històriques futboleres em remet.

Montserrat Barbera
Montserrat Barbera
23.05.2023  ·  12:24

Aquest Vinicius és un provocador amb la mà aixecada i el polze avall un prepotent i un mal educat però no sé a qui ja li va bé de víctimes res de res

Oscar Bernades
Oscar Bernades
23.05.2023  ·  12:36

La operació Catalunya no ha estat cap novetat, ni una excepció, és una determinada forma d’exercir el poder, contra els enemics de l’estat, que vulguem o no, som nosaltres.

Jaume Palau
Jaume Palau
23.05.2023  ·  13:17

És evident que cal molta RE-EDUCACIÓ en les grades on un gran nombre de gent s’hi arreplega per gaudir del que considerem que ens agrada. Però no hauríem d’obviar el que també és una realitat en els diferents estadis: l’educació i l’ètica de qui és professional.
És totalment inacceptable el que va passar però, és realment l’arrel del problema???
Hi ha tota una sèrie de normes que, molt sovint, qui les ha d’administrar crea tota una sèrie de favoritismes envers personatges més mediàtics que d’altres.
I em pregunto, puc pensar en el terme racisme per una situació envers una persona quan el seu comportament és el que és???
La seva forma d’actuar és ètica en els camps de futbol???
Fan alguna cosa les diferents institucions per revertir el mal comportament???

La veritat, dona molt que pensar!!

Ricard Collado
Ricard Collado
23.05.2023  ·  14:21

D’acord que tot l’estadi no comparteix el fer i estar dels mermats de Yomus. Però la resta no són l’alegria de la huerta. Sort tenim que el Saragossa fa molts temps que no es passeja per primera, l’afició mes anticatalanista i franquista de tota la Lliga

Josep Lluis Olmos
Josep Lluis Olmos
23.05.2023  ·  15:05

Crec que els dos anàlisis -Partal i Aparicio- són complementaris, per què, d’una banda hi ha una violència feixista arrelada en el ValenciCF de ADN blavero-nazi i d’altra, en aquest cas, una maniobra de els mitjans de mass-mèdia per amagar una campanya esportiva de el Reial Madrid de fracàs amb una conducta anti-esportiva. immoral i provocadora d’un jugador que mai el deixarien practicar el rugby, per exemple. He segut aficionat de el Valencia CF des de que mon pare (un dels socis de quinze, grada sur) em portà a veure jugar un tal Wilkes i vaig continuar any rere any, per acabar amb tres passes de Tribuna, per mon pare, jo i el meu fill. Fins arribar “l’annus horribilis” de la segona divisió com culminació de la molt nefasta gestió anticatalanista i anti-esportiva d’un sector de la burgesia valenciana que de nou demostrava llur incapacitat per deixar de furgar-se el màlic i parar el món a costa de no donar un pas en davant dins la història contemporània. De nou, com passà en la riuada de finals dels cinquanta, demostraven que sols saben destruir i no pas construir. Aleshores el segell de 25 cèntims de correus va servir per finançar una reconstrucció que la burgesia valenciana fou incapaç de trobar. Restaren plegats davant el “mando” de el franquisme espanyol. Són de nou, els hereus de la “beauty fleur” que varen rebre a el port de València a el dèspota Ferran VII al tornar de Baiona i li aplaudiren la decisió de derogar el règim de llibertats de la Constitució de Cadis. Són i seran tan aferrissadament espanyols com incapaços de fer una cosa bé, sinó mal bé. En el Valencia CF els interessava els seus solars i un bastió anticatalanista. Acabaren fugint per no entendre ni esser capaços de sentir les necessitats d’una empresa que representa uns interessos i valors molt significatius per plurals i identitaris per la societat valenciana, mes enllà (que també) els èxits esportius. Avui cal felicitar l’esforç de els jugadors i cos tècnic per salvar la categoria i la enhorabona als senyors Partal i Aparicio per les seves reflexions sobre un incident que deixa d’esser una anècdota per convertir-se en un indicador de les nostres febleses.

xavier solaní
xavier solaní
23.05.2023  ·  16:36

Es fan comparacions idiotes. Un que diu que a un obrer no l’insultaràs pas. Però tampoc li donaras una patada, oi? En un judici no pots parlar ni amb el teu advocat, això sí que és bèstia i no els insults més rucs imaginables. Que als anys 60-70 veien els negres amb respecte…i ara no? El mateix Hitler es va posar a insultar al J. Owen a l’estadi? I mira que era nazi. Els insults en un cap de futbol s’han de comparar amb les caricatures del Polònia, dels còmics, etc, o direm que els de C. Hebdo van estar ben assassinats per l’insult més inhumà imaginable?

Josep Marrasé
Josep Marrasé
23.05.2023  ·  17:55

El Real Madrid no té raó, gens. Jo també hauria pogut, amb ganes, titllar de mona el jugador Vinicius, no per ser de raça negra, sinó perquè el seu intel·lecte posseeix un grau menys que les bèsties. Així que, sense cap menyspreu de la raça on pertany aquest futbolista; podria ser de raça blanca i no canviaria ni un bri la meva opinió, cal pensar que el club de les espanyes, sempre intenta esquivar la veritat, que no és altra que haurien de censurar i punir un professional mal educat i groller, com pocs. Però això el Real Madrid intenta amagar-ho per destacar el que interessa sorgit d’altres visions.
Van fer el mateix amb el Valverde i va semblar que el cop de puny el va rebre aquest jugador i no el Baena, que a més a més va tenir de suportar insults a cor de l’afició embogida del Madrid. Com hi ha món !!!!

ça

Pauli Morer
Pauli Morer
23.05.2023  ·  21:09

Veig que es parla de tres coses, de la victòria dels nacionalistes espanyols a la “batalla de València”, evidentment amb la col.laboració necessària dels aparells de l’estat, del “hooligonisme” d’una part dels aficionats valencians, com a arreu, i un altre tema, els incidents amb en Vinicius, i em sembla que el problema d’aquest “senyor” quan juga fora del Bernabeu te mes a veure amb la seva manera de ser, prepotent, mal educat, groller, provocador i fins i tot violent, que amb el color de la seva pell, ja es casualitat que només li passi a ell i no als altres jugadors negres dels equips de la Lliga.

Francisco Sempere
Francisco Sempere
24.05.2023  ·  09:23

Subscric totalment els comentaris dels Srs. Aparició, Marrassé i Morer. I com a il.licità que vaig viure com a xiquet acompanyant al meu pare a tots els partits d’aquell Elx que va jugar tants anys a primera i ara visquent a Catalunya molts anys, lamento que el València s’hagi convertit desde la mort del dictador en el que ha arribat a ser, segrestat per aquest gent a la que us heu referit.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any