El TSJC anul·la l’ordenança de la zona de baixes emissions de Barcelona

El tribunal ho justifica per la manca d'informes que avalin algunes restriccions, per l'excés de l'àmbit geogràfic d'implantació i perquè la restricció afecta massa vehicles

VilaWeb
Redacció
21.03.2022 - 17:04
Actualització: 21.03.2022 - 18:04

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l’ordenança de la zona de baixes emissions (ZBE) de l’Ajuntament de Barcelona. La sentència, d’aplicació immediata però que es pot recórrer, considera que l’ordenança municipal es va aprovar el desembre del 2019 amb deficiències en la seva elaboració, falta d’informes determinants i un excés en l’àmbit geogràfic d’aplicació i en el tipus de vehicles exclosos, entre d’altres.

D’ençà d’aquest gener, els camions i els autocars petits no poden circular per la zona de baixes emissions, i a partir del juliol tampoc no hi podran circular els autocars de transport col·lectiu. La moratòria de sis mesos de la ZBE per a aquests vehicles acabarà llavors. El sector dels transportistes preveia que vora set mil camions i vehicles pesants es veiessin obligats a deixar de circular per Barcelona i la rodalia.

La setmana passada, la Generalitat i els ajuntaments van acordar d’ampliar les zones de baixes emissions a tots els municipis de Catalunya de més de 20.000 habitants l’any 2025. Seixanta-set municipis haurien de ser afectats per la mesura.

Des d’inicis del 2020 els vehicles sense cap etiqueta ambiental de la DGT no podien entrar a la ZBE de la capital catalana, però la pandèmia de covid va posposar les sancions fins a finals del 2020. La sentència admet que la Unió Europea ha denunciat la qualitat de l’aire de Barcelona i no posa en qüestió que l’ajuntament hi intervingui, sinó que les mesures proposades siguin proporcionades.

Les sis sentències de la sala contenciosa-administrativa donen la raó a la Plataforma d’afectats per les restriccions circulatòries, l’Associació de famílies nombroses de Catalunya, els gremis de tallers de reparació de vehicles i de transportistes. Són gairebé idèntiques i compten amb dos vots particulars concurrents, és a dir que estan a favor de la decisió però amb arguments diferents.

Els arguments del tribunal

Segons el tribunal, “no es realitza una anàlisi suficient de les alternatives, ni de les conseqüències econòmiques, socials i sobre el mercat i la competència que produeixen les mesures, ni s’avaluen suficientment els costos i beneficis que implica el projecte de disposició pels seus destinataris, així com les càrregues administratives que suposa”.

En concret, la sentència considera que els vehicles sense distintiu han de ser renovats, cosa que està subjecta a la capacitat econòmica del seu propietari, sigui una persona o una empresa. En aquest sentit, considera que l’ordenança no valora suficientment les conseqüències econòmiques de la regulació ni valora possibles mesures alternatives o menys restrictives.

Sobre l’àmbit territorial, els jutges diuen que l’ordenança es basa en dades d’emissions contaminants del 2013, tot i que en el moment d’elaborar l’ordenança hi havia dades del 2017. A més, les dades es presenten de forma imprecisa, assenyalen, cosa que afecta el dret de participació ciutadana. La sentència diu que les dades de contaminació seguien una tendència a la baixa el 2017 que es va confirmar el 2018. Així, els valors límit de diòxid de nitrogen se superaven a l’Eixample i Gràcia, però no a la resta d’estacions. Els valors mitjans de NO2 van complir la normativa els anys 2016, 2018 i 2019, però no el 2017. Els jutges creuen que les restriccions serien coherents si es fessin per cercles concèntrics, però no pas per a tota la ciutat de forma uniforme.

L’anàlisi de les conseqüències econòmiques i socials de les mesures és molt breu diu la sentència. L’escrit també retreu que els informes no tinguin en compte que les classes socials més baixes poden tenir més problemes per canviar de vehicle. Igualment, considera que les empreses poden patir efectes adversos que no s’han calculat perquè no es va fer cap estudi de mercat, tot i que la normativa municipal hi obliga. Per últim, els magistrats lamenten que l’ordenança no prevegi alternatives menys restrictives i ni s’hagin estudiat.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes