El TSJC accepta que un sol pare pugui forçar la imposició de més castellà a tot Catalunya

El tribunal ja va acceptar que l’entitat espanyolista Asociación por una Escuela Bilingüe demanés l'execució forçosa de la sentència

VilaWeb
Redacció / ACN
19.05.2022 - 15:58

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El TSJC ha reconegut avui la legitimitat del pare de dos alumnes de secundària per a demanar l’execució forçosa de la sentència que imposa el 25% del castellà en els centres escolars de tot Catalunya. En canvi, ha rebutjat la personació de l’associació de guàrdies civils Jucil, que també ho havia demanat, perquè considerar que l’entitat no defensa en particular els drets lingüístics dels alumnes. La interlocutòria té el vot particular de dos dels cinc magistrats, que s’oposen a la personació de pares individualment, perquè, segons alerten, això podria significar la incorporació a la causa de molts altres pares d’alumnes, il·limitadament.

La setmana passada el TSJC ja va engegar un termini de quinze dies hàbils imposats al Departament d’Educació perquè donés instruccions a tots els centres de Catalunya perquè prenguessin les mesures per fer més hores de castellà. I ho va fer perquè va acceptar la legitimació de l’entitat espanyolista Asociación por una Escuela Bilingüe per a demanar l’execució forçosa de la sentència. En els arguments dels magistrats (tret de dos) hi havia el reconeixement que qualsevol família d’un nen escolaritzat es pot considerar part afectada.

El 7 d’abril passat el pare de dos alumnes de 1r d’ESO d’un institut de Catalunya va presentar al TSJC la sol·licitud per personar-se en la causa i demanar l’execució forçosa. També demanava que en un mes es modifiquessin els projectes lingüístics dels centres educatius i s’aprovés la nova programació d’horaris escolars i que el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, dictés les instruccions pertinents i aportés un certificat amb el percentatge d’hores de castellà a tots els grups. Igualment demanava un certificat idèntic dels directors dels centres revisat pels inspectors educatius, i específicament a la directora de l’institut dels seus fills.

La Generalitat es va oposar a la personació d’aquest pare, i en cas que s’admetés, que només pogués instar al compliment de la sentència, però no els mecanismes per fer-la complir. L’Advocacia de l’Estat va dir que el pare només podia instar al compliment de la sentència a l’institut dels seus fills, però no a la resta.

Els magistrats diuen que han de “reconèixer la legitimació dels alumnes i els seus pares que compareixen amb la legitimació que els atorga la condició d’usuaris singulars d’un centre escolar concret”. Pel que fa a les mesures que proposa el pare, el tribunal es remet a la seva interlocutòria del 4 de maig, on donava 15 dies a Cambray per ordenar mesures concretes.

Per la seva banda, Jucil demanava l’execució forçosa de la sentència, que es garantís que qualsevol fill de guàrdia civil destinat a Catalunya rebi almenys el 25% de les hores de classe en castellà i que s’indemnitzi les famílies amb 450 euros per cada trimestre que no es compleixi la sentència. Tant la Generalitat com l’Advocacia de l’Estat van dir que Jucil no està legitimada per demanar l’execució forçosa.

El tribunal no accepta la personació de Jucil, ja que en els seus estatuts només al·lega que defensa el dret a la conciliació de la vida laboral i familiar dels seus associats, però els magistrats no aprecien una relació d’això amb la sentència sobre el castellà a l’escola. Tot i així, sí que obre la porta al fet que cada guàrdia civil personalment es personi a la causa si els seus fills van a escoles catalanes.

Vot particular

La interlocutòria està signada per tres magistrats, ja que els altres dos han formulat un vot particular discrepant. Tots dos coincideixen amb la majoria del tribunal de rebutjar la personació de Jucil, però també creuen que caldria rebutjar el pare dels dos alumnes. Així, consideren que si en les reclamacions individuals en anteriors casos s’acceptaven pares que demanaven canviar l’atenció lingüística dels seus fills en concret, però es rebutjava la pretensió de canviar tot el sistema educatiu, ara caldria fer el mateix, ja que cap família es pot “atribuir-se la representació de l’interès col·lectiu”.

En el vot particular, els magistrats al·leguen que si s’admeten individualment les personacions de “desenes de milers” de pares en l’execució de la sentència, es convertiria el tribunal en un mecanisme de tutela de la prestació del servei en cadascuna de les milers d’aules de Catalunya. Així, consideren que la sentència del propi TSJC vol garantir una regla, “no perseguir-ne excepcions puntuals o singulars” i incompliments episòdics.

 

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies