El TSJ de l’Aragó refusa la querella dels ex-consellers de Cultura contra la magistrada del cas Sixena

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó (TSJA) ha refusat de tramitar la querella per delicte de prevaricació presentada per cinc ex-consellers de Cultura de la Generalitat –Laura Borràs, Lluís Puig, Joan Manuel Tresserras, Àngels Ponsa i Ferran Mascarell– contra la magistrada Rocío Vargas, encarregada d’executar el trasllat de les pintures murals al monestir de Sixena. El TSJA afegeix que arran de la falta de fonaments de la querella examinarà si hi ha abús de dret o mala fe processal en els querellants.

Amb aquesta interlocutòria, el tribunal denega la incoació d’un procediment penal i, per tant, desestima igualment d’autoritzar l’Ajuntament de Sixena a engegar un procediment penal per delictes d’injúries i calúmnies contra els ex-consellers.

En la resolució, els magistrats argumenten que “quan la magistrada querellada, arran de l’incompliment voluntari dels condemnats, va donar lloc a l’execució forçosa d’allò que s’havia acordat en sentència ferma, no sols va actuar legítimament en l’exercici de la seva funció, sinó que també va respectar i va fer complir les disposicions dels articles 669 i següents de la llei d’enjudiciament civil”.

Afegeixen que la resolució de la jutgessa per a l’execució del trasllat és plenament ajustada a dret, atès que compleix “l’obligació d’executar allò que s’ha ordenat judicialment”. I conclouen que “no es pot considerar que la seva actuació pugui implicar la comissió del delicte de prevaricació”, per la qual cosa, “en contra d’allò que exposen els querellants, no es pot observar, ni en els fets que narren ni d’ofici, l’existència de cap indici de delicte”.

Els ex-consellers Laura Borràs, Lluís Puig, Joan Manuel Tresserras, Àngels Ponsa i Ferran Mascarell van presentar el 24 de març de 2026 al TSJ aragonès una querella per prevaricació contra la magistrada Rocío Vargas i contra representants –sense concretar-los– del govern de l’Aragó i de l’Ajuntament de Sixena. Aquesta segona part també ha estat refusada.

Els querellants consideren que els representants d’aquestes administracions són també subjectes actius del delicte, com a inductors, per haver sol·licitat l’execució forçosa de la sentència dictada pel jutjat de primera instància i instrucció número 2 d’Osca, de 4 de juliol de 2016, que va condemnar el MNAC a restituir les pintures a la sala capitular del monestir de Sixena.

Aquesta sentència va ser ratificada per la sala primera del Tribunal Suprem espanyol el 27 de maig de 2025, que va avalar el trasllat de les pintures murals. Segons els querellants, l’execució forçosa de la sentència, sol·licitada per les dues institucions aragoneses, i les interlocutòries dictades per la magistrada, “comporten la consumació del delicte” de prevaricació.