14.06.2016 - 16:36
MADRID, 14 (EUROPA PRESS)
La Sala Primera del Tribunal Suprem ha donat la raó a CaixaBank per donar per finalitzat anticipadament un crèdit concedit a l’empresa Marybur després que aquesta incomplís les seves obligacions de pagament i ha imposat a la companyia les costes dels recursos interposats.
El mes d’octubre del 2006, la companyia va subscriure amb l’entitat un contracte de crèdit obert amb garantia hipotecària per 2,8 milions d’euros i amb un venciment als 24 mesos.
L’escriptura de la constitució del crèdit preveia que l’entitat financera podria donar-lo per vençut tot i que no hagués transcorregut el seu termini, així com “reclamar la totalitat d’allò degut per capital i per interessos en cas de manca de pagament d’algun dels venciments de capital, interessos i/o quotes mixtes i altres obligacions dineràries” derivades del contracte.
CaixaBank va posar els 2,8 milions d’euros del crèdit a disposició de la companyia, que va incomplir les seves obligacions de pagament, ja que va endarrerir-se habitualment en el pagament de les quotes vençudes i, després, quan va deixar de pagar al seu venciment les quotes de liquidació d’interessos mensuals de maig i juny del 2008, fet que va motivar el tancament del compte, segons la sentència.
Així, l’entitat va donar per resolt el crèdit i va reclamar l’import total del principal més els interessos vençuts fins al 3 de juny del 2008 (2,82 milions d’euros), així com la quantitat corresponent als interessos i costes (847.385,73 euros).
L’empresa i el seu administrador únic van presentar una demanda contra l’entitat, en què mantenien que aquesta havia incomplert la seva obligació de finançar l’edificació i que havia cobrat interessos de demora superiors als pactats. La sentència de primera instància va desestimar la demanda i l’Audiència va desestimar el recurs d’apel·lació.
En la seva sentència, el TS considera que no s’aprecia abús a l’exercici del dret de l’entitat a donar per finalitzat el crèdit i que el contracte de préstec amb garantia hipotecària no tenia la finalitat de finançar la construcció de futurs habitatges.
El Tribunal assenyala, a més, que no cap la resolució contractual sol·licitada pels recurrents, ja que l’entitat bancària va complir amb la seva obligació.
