El tribunal Suprem espanyol ha rebutjat de suspendre l’acord de la Junta Electoral espanyola (JEC) de retirar els llaços grocs dels edificis públics, com sol·licitava el president de la Generalitat, Quim Torra.

Fonts de l’alt tribunal han precisat que la sala tercera ha rebutjat la mesura de suspendre de manera immediata la decisió de la JEC, que dijous passat va ordenar retirar aquesta simbologia de qualsevol edifici públic de la Generalitat.

Els magistrats eviten d’aquesta manera d’adoptar una decisió immediata, com reclamava Torra, en un recurs, i obren un període de deu dies ara perquè la JEC presenti al·legacions. Al seu recurs, Torra demana que se suspenguin els acords adduint que la JEC ha incorregut en un suposat delicte de prevaricació en adoptar decisions manifestament injustes i arbitràries.

El Suprem respon d’aquesta manera a la primera pretensió de l’escrit que la Generalitat va presentar divendres passat, que incorporava la petició de l’adopció de mesures urgents, fet que obligava els magistrats a resoldre la qüestió en un termini màxim de 48 hores i sense necessitat d’escoltar les parts.

Queden per resoldre encara la resta de peticions, això és l’adopció de possibles mesures cautelars i la petició de fons de deixar sense efecte els acords de la JEC que prohibeixen l’exhibició de llaços grocs i d’estelades adduint que són símbols ‘partidistes’, així com la decisió de traslladar el cas a la Fiscalia.

Al seu escrit davant el Suprem Torra acusa la Junta Electoral espanyola de prevaricar per adoptar mesures que sap injustes. En un comunicat que va fer públic el mateix divendres, el president assegurava que defensaria la llibertat d’expressió i assumiria totes les conseqüències que es derivessin d’aquesta actitud.

La JEC va denunciar el president davant la Fiscalia perquè aquesta obri un procés penal per desobediència. Divendres la Fiscalia General de l’estat va ordenar a la Fiscalia Superior de Catalunya que presenti una querella contra el president de la Generalitat.

Torra es pot enfrontar a un procés penal per desobediència, com el que va servir per inhabilitar la batllessa de Berga, Montse Venturós, condemnada a sis mesos d’inhabilitació a instàncies de la Fiscalia per negar-se a despenjar l’estelada del balcó de l’Ajuntament durant les campanyes electorals del 2015.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.