EL TJUE sentencia que la UEFA no pot vetar la Superlliga de futbol

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha determinat que ni la FIFA ni la UEFA poden posar entrebancs a la creació d’unes altres lligues de futbol professional, com ara la Superlliga que promouen el Barça i el Reial Madrid. A més, la sentència diu que els dos organismes tenen una posició “dominant i abusiva” perquè no exerceixen el seu poder de manera transparent, objectiva, no discriminatòria i proporcionada. “Més encara, tenint en compte la seva naturalesa arbitral, les seves normes sobre l’aprovació, el control i les sancions s’han de considerar restriccions injustificades a la llibertat d’oferir serveis”, diu el TJUE en un comunicat.

El projecte de la Superlliga es va anunciar l’abril de 2021 amb l’aval de dotze clubs de futbol europeus, però una tempesta de pressions encapçalada per la FIFA i la UEFA —que van amenaçar amb sancions als clubs i jugadors que hi participessin— va fer que la majoria dels impulsors es fessin enrere. Ara, la justícia europea dóna la raó als creadors de la Superlliga: l’organització de competicions de futbol i l’explotació dels drets televisius són activitats econòmiques, i com a tal han de complir les normes de competitivitat.

A la pràctica, aquesta decisió dóna via lliure als clubs de futbol perquè constitueixin una nova competició privada d’abast europeu sense témer represàlies per qui hi participi. Ara bé, el TJUE deixa clar que la sentència no és, en sí mateix, un aval al projecte de la Superlliga, sinó que únicament es posiciona sobre la potestat de la FIFA i la UEFA d’imposar sancions per qui organitzi competicions paral·leles. I la conclusió és que no ho pot fer.

És significatiu que la sentència del TJUE discrepi de la de l’advocat general de la UE assignat al cas, cosa que no és habitual. Ara fa un any, va refermar el dret dels clubs a organitzar competicions alternatives, però va dir que tant les federacions nacionals com les internacionals tenien la potestat d’expulsar de les seves competicions qualsevol club membre que organitzés un torneig alternatiu. Així i tot, sí que es va mostrar contrari a qualsevol sanció que afectés de manera individual els jugadors de clubs participants en qualsevol competició alternativa, com ara la prohibició de representar les seves seleccions nacionals en les competicions de la UEFA o la FIFA, com s’havia amenaçat.

El director executiu de la Superlliga promet futbol de franc

El director executiu d’A22 —l’empresa que impulsa la Superlliga de futbol—, Bernd Reichart, ha celebrat la decisió: “Hem guanyat el dret de competir. El monopoli de la UEFA s’ha acabat. Ara els clubs ja no patiran amenaces i sancions. Són lliures de decidir el seu futur.”

A més, ha fet un anunci que, si es materialitza, suposaria un terratrèmol: “Pels aficionats: emetrem de manera gratuïta tots els partits”, ha dit, tot afegint que els clubs tenen garantits els pagaments encara que no hi hagi, si més no de manera inicial, venda de drets d’emissió.

“Para los clubes: los ingresos de los clubes y los pagos en solidaridad con el fútbol están garantizados”, afirmaba Bernd Reichart. 3/4

— A22 Sports (@A22Sports) December 21, 2023

El projecte es va desfer per les amenaces, però ara podria reviscolar

Originalment, el projecte s’estructurava en una competició de format semitancat amb la participació de vint equips de l’elit europea, dels quals quinze –els fundadors– s’hi classificarien de manera automàtica, i cinc més, amb un sistema de mèrits. En la presentació, la Superlliga revelà el nom de dotze d’aquests quinze clubs fundadors: cinc de la lliga anglesa (l’Arsenal, el Chelsea, el Manchester City, el Manchester United, el Liverpool i el Tottenham), tres de la lliga espanyola (l’Atlètic de Madrid, el Barça i el Madrid) i tres de la lliga italiana (l’Inter de Milà, la Juventus de Torí i el Milà). Els organitzadors de la competició, segons informacions periodístiques publicades aleshores per la premsa alemanya i francesa, intentaren també de convèncer la participació de dos clubs de la lliga alemanya (el Bayern de Múnic i el Borussia de Dortmund) i un de la lliga francesa (el Paris Saint-Germain) per a completar el panteó de fundadors, però tots tres s’hi negaren.

Tot i haver-se anunciat a so de bombo i platerets, el projecte no trigà a enfonsar-se sota el pes de les seves pròpies contradiccions. Durant les hores següents a la presentació, una intensa campanya de pressió diplomàtica –que inclogué no tan sols la UEFA i unes quantes federacions nacionals sinó també la Comissió Europea i, fins i tot, caps d’estat, com ara, Boris Johnson o Emmanuel Macron– va desencadenar una onada de desercions que va començar amb els equips d’anglesos i ràpidament va estendre’s a la resta. Tres dies després de l’anunci oficial, tan sols tres dels dotze participants originals continuaven adherits al projecte: el Barça, el Madrid i la Juventus, que aquest estiu va abandonar definitivament el projecte.

D’ençà d’aleshores, els promotors de la Superlliga s’han abocat a una guerra judicial contra la UEFA i la FIFA pel dret d’organitzar un torneig alternatiu a les competicions de futbol de clubs europees actuals.