Una república catalana amb un president que serà alhora cap d’estat i de govern, elegit per designació directa en unes eleccions cada cinc anys en circumscripció única; en què el govern mantindrà el nom de Generalitat de Catalunya i els seus membres el nom de consellers, amb un parlament que eixirà d’unes altres eleccions en què les comarques seran circumscripcions. Una república en què el català serà la llengua oficial (tret de l’Aran, on serà l’aranès) i el castellà tindrà un règim especial. Un estat que no tindrà un exèrcit i que serà aconfessional. Aquests són alguns dels aspectes més destacats que s’inclouen en la proposta de constitució catalana que han presentat avui a la presidenta del parlament, Carme Forcadell, els responsables de Constituïm. És un projecte fet des de la societat civil, que s’ha volgut mantenir al marge dels partits i en què han participat disset ponents, que hi han treballat durant més d’un any. Heus ací el document íntegre:

El document vegeu el PDF 

Heus ací alguns dels aspectes més destacats de la proposta:

La forma política és una república ciutadana i participativa.

El català és la llengua nacional i oficial de Catalunya i es reconeix al castellà un estatus jurídic especial, com a patrimoni cultural i de cohesió que cal protegir. L’aranès és la llengua oficial de l’Aran, i és oficial a Catalunya.

L’estatus de l’Aran és el d’una entitat nacional singular dins de Catalunya, amb un règim jurídic especial. I es reconeix a l’Aran el dret a la lliure determinació.

Sobre la relació amb la resta del país, diu que s’ha de ‘promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals’, però no esmenta aquests territoris, amb els quals ‘es poden subscriure convenis, tractats’ i crear ‘organismes comuns’.

La nacionalitat catalana es pot adquirir per naixement, filiació, adopció, matrimoni, residència o bé per opció. I cap català d’origen no pot ser privat de la seva nacionalitat. Els ciutadans d’altres estats (com l’espanyol o el francès) que tinguin nexes culturals i lingüístics amb Catalunya poden optar a la nacionalitat catalana sense haver de renunciar a la seva nacionalitat, encara que el principi de reciprocitat no es reconegui al seu estat.

A més, encara sobre la nacionalitat, hi ha una disposició transitòria que diu: ‘Tots aquells ciutadans que a data de la declaració d’independència tinguin la nacionalitat espanyola i el veïnatge administratiu català o els que acreditin la residència habitual legal a Catalunya per un termini superior als cinc anys, són reconeguts com a catalans d’origen a tots els efectes, sens perjudici del seu dret de renunciar-hi, si desitgen conservar la nacionalitat espanyola i la legislació espanyola fes incompatible la doble nacionalitat.’

L’estat català és aconfessional. ‘Cap religió no té caràcter oficial.’

La proposta de constitució no preveu l’existència de cap exèrcit per a Catalunya, que es defineix com una nació de  pau. En canvi, estableix una agència nacional de seguretat i defensa que s’encarregui de garantir la seguretat, i la creació d’un Institut Internacional de Pau i Treva de Catalunya, que disposaria d’un cos professional per a mirar d’evitar conflictes i cercar-hi solucions i per a participar en missions d’ajut humanitari.

Hi haurà un Banc Central de Catalunya, com a regulador del sistema financer català.

La república catalana tindrà un president, que serà alhora el president de la República i el de la Generalitat. El govern mantindrà el nom de Generalitat de Catalunya, ‘per raons històriques’. El president serà, per tant, alhora cap d’estat i de govern. Com a cap d’estat, és la màxima representació de Catalunya i dirigeix la política exterior de Catalunya, entre més funcions. El tractament protocol·lari continuarà essent el de ‘Molt Honorable Senyor’.

El president serà escollit cada cinc anys i podrà renovar el càrrec una sola vegada, mitjançant una elecció en una circumscripció única a tot Catalunya.

Així com la proposta de constitució manté el nom de la Generalitat, també manté el nom de consellers per als membres del govern. I es preveu el nomenament d’un conseller primer, que tindria una funció delegada de coordinar els altres consellers.

Hi haurà un parlament, amb una única cambra de representació que s’elegirà cada cinc anys. Els diputats podran renovar el càrrec una sola vegada. La circumscripció serà la comarca, tret de la ciutat de Barcelona, on serà el districte. Les eleccions seran d’una sola volta i amb llistes obertes.

L’organització territorial bàsica de Catalunya s’estableix en municipis i comarques, agrupades en vegueries, i en l’àmbit supramunicipal en mancomunitats.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb