14.04.2026 - 20:00
El 29 de novembre de 2013, el govern d’Alberto Fabra va tancar, de manera abrupta, Canal Nou. L’excusa van ser els deutes que arrossegava i la crisi financera. D’ençà de feia anys, la manipulació i l’espanyolització practicada pel PP havia fet caure a mínims tant la credibilitat com l’audiència de la cadena. Només hi havia un reducte que mantenia el favor de la ciutadania, l’Oratge, gràcies a la bona cobertura que els serveis informatius feien dels fenòmens meteorològics extrems: les nevades, les riuades i els incendis a l’estiu. Aquest talent es va recuperar quan es van reobrir els mitjans públics valencians, i l’audiència va continuar confiant en el departament de meteorologia i en els espais de l’Oratge d’À Punt, en aquest cas.
Victòria Rosselló, que n’és la cap, va tenir un paper fonamental a l’hora d’avisar, dies abans de la gota freda del 2024 que va fer 230 morts, de l’arribada d’un fenomen molt violent. Avui declara com a testimoni al jutjat número 3 de Catarroja que instrueix la causa.
La tesi de la falta d’informació, desmuntada
El 23 de febrer, Rosselló va comparèixer a la comissió d’investigació al congrés espanyol. En aquella ocasió va desmuntar la tesi de la falta d’informació que, d’ençà de pràcticament el primer dia, defensen tant el PP com Vox. “Les dades eren a l’abast de tothom. Dades de previsió, primer. Després, els avisos. Un avís roig vol dir que perilla la integritat de les persones”, hi va afirmar.
Rosselló va explicar als diputats que la gota freda es veia venir de molts dies abans i que calia fer-ne un seguiment perquè hi podia haver modificacions. I va afirmar que el 25 d’octubre de 2024, divendres, ja es podia veure que hi havia una alta probabilitat que es complís la previsió. I és per això que, com a responsable de meteorologia d’À Punt, va enviar un correu electrònic a la direcció del mitjà i a la direcció d’informatius perquè estiguessen previnguts i planificassen la cobertura que havien de fer el dimarts dia 29: “Es veia tan clar i, sobretot, es veia que era una situació de tal impacte, que a À Punt divendres avisàrem la direcció que es preparara per a allò que havia de passar dimarts, perquè es veia que era molt probable que la pluja, que seria torrencial, caiguera a les capçaleres altes i mitjanes dels rius, de manera que el perill de riuades era molt elevat”, va dir als diputats.
Els avisos als mitjans públics
Els dies previs a la catàstrofe, Rosselló i el seu equip dels mitjans públics valencians van avisar de l’arribada d’un fenomen que seria molt violent i perillós per a la població. El mateix dia 29 d’octubre de 2024, al final de l’informatiu del migdia, quan Utiel ja estava negat, però el barranc de Torrent encara no havia fet tot el mal que va causar, va alertar, tot mirant a càmera, de la perillositat i l’excepcionalitat de la situació. En relació amb això, Rosselló va dir al congrés espanyol que el 29 d’octubre tant ella com el seu equip van viure un dia terrorífic: “La magnitud de l’episodi era claríssima, era un episodi històric. Viure la inacció aquell dia, per a tots els que hi érem, va ser terrorífic, va ser molt frustrant. No ho desitge a ningú, perquè la catàstrofe era servida, sobretot, a primera hora de la vesprada.”
I encara va insistir: “Fa més de trenta anys que treballe en meteorologia i he vist moltes gotes fredes, i es veia que aquesta era fora de l’habitual.” Això mateix va dir per televisió aquell mateix dia: va demanar a la gent que no agafàs el cotxe, que s’allunyara dels cursos d’aigua. “La informació era a l’abast de qualsevol. Això és innegable i incontestable.”
En aquella intervenció d’ara fa dos mesos a Madrid, Rosselló va revelar que molta gent li havia donat les gràcies per tot allò que va avançar: “M’ha dit gent que, gràcies al fet que van fer cas dels consells que vam donar per televisió, la seua filla o son pare es van salvar.”
Rosselló sempre ha sigut molt crítica amb la gestió que al CECOPI es va fer amb la informació disponible i amb la falta de precisió de la Generalitat. En una entrevista a VilaWeb feta el 30 d’octubre de 2024 a la vesprada, quan el recompte era de setanta morts, deia que havia fallat alguna cosa en la cadena de decisions i de responsabilitats, perquè aquella xifra no s’hauria d’haver produït mai al segle XXI.
Un intent de represàlia
Emparat en un canvi en la relació de llocs de feina, l’actual direcció d’À Punt va intentar de degradar Victòria Rosselló del càrrec de cap de meteorologia. En el nou organigrama, el seu càrrec desapareixia. Després de converses amb els sindicats i de fortes crítiques pel que representava de represàlia, la direcció va rectificar i mantenir el lloc de cap de meteorologia.
