La suspensió del decret de pobresa energètica 6/2013 per part del Tribunal Constitucional espanyol i l’enrenou desfermat quan Empar Moliner va cremar un exemplar de la constitució a TV3 han provocat les declaracions de Catalunya Sí que es Pot. La formació acusa el govern d’utilitzar la sentència per tapar la seva inacció a l’hora de desenvolupar la llei 24/2015, una llei que ha de servir per a pal·liar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. En el mateix sentit s’ha pronunciat la CUP, que coincideix a dir que el govern va tard. És una discussió que té molt de fons i transcendència en la vida dels ciutadans. La llei és un instrument molt més potent que no pas el decret suspès per a resoldre les situacions d’emergència que viuen moltes famílies, i té un abast d’actuació molt més ampli. Per això, deixant de banda aquestes formacions polítiques, ja fa temps que la PAH i associacions com Aliança contra la Pobresa Energètica reclamen al govern que acceleri el desplegament de la llei, amb tots els efectes que tingui. Ja ho deia temps enrere el portaveu de la PAH, Carlos Macías, en aquesta entrevista a VilaWeb. Ara sembla que hi ha un compromís de desplegar-la abans del dia 6 de maig.

Malgrat aquest compromís, podria ser que el temps perdut no es pogués recuperar i el govern es tornés a trobar en un carreró sense eixida. Si el decret molestava, el possible desenvolupament de la llei molestarà més. Mentre tota la plana major de la política catalana malda perquè l’última actuació del TC afecti el mínim de famílies possible, l’aparell de l’estat espanyol activa la maquinària per a recórrer contra la llei 24/2015.

Si s’arribés a aquest punt, la vulnerabilitat de moltes famílies fóra total. Per això tot fa pensar que encara ha de venir la part pitjor. Si a final de mes s’arriba a aquesta situació, es podria crear una gran tensió entre el govern català i l’espanyol. La CUP ja ha deixat clar que només es pot encarar desobeint, però Junts pel Sí, ara com ara, no sembla sentir-se concernida per aquestes declaracions de la CUP. Tanmateix, si el TC suspèn també aquesta llei, el govern català es pot trobar en una situació nova, molt greu, que seria una de les considerades línies vermelles, perquè el TC vulneraria els drets més bàsics de la ciutadania sense deixar el mínim marge d’actuació. A tot això, s’hi ha d’afegir que Ciutadans i PP van votar a favor de la llei en qüestió.

Què diferencia el decret suspès de la llei vigent?
El decret llei 6/2013 que va declarar inconstitucional el TC ara fa una setmana protegia dels talls de subministrament les famílies que no poguessin pagar les factures, però només durant els mesos d’hivern i generant un deute que calia pagar. ‘Molts treballadors socials recomanaven de no acollir-se a la treva hivernal perquè sabien que generar un deute volia dir empitjorar la situació econòmica de moltes famílies’, diu Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica.

Només podien acollir-s’hi les famílies que tenien uns ingressos inferiors a 569,12 euros mensuals, fet que n’excloïa molta gent. La llei tenia mancances i només s’hi van emparar 895 famílies. Amb aquest decret fora de joc, es fa més necessari que mai acabar de desplegar la llei 24/2015, impulsada per la PAH i aprovada per unanimitat al parlament el més de juliol passat.

El principi de precaució
Aquesta llei va més enllà del decret suspès: preveu que no es talli el subministrament energètic mentre una família es trobi en situació de vulnerabilitat, independentment de l’època de l’any que sigui. Fins ara, si una família s’assabentava que hi havia una llei que la protegia, s’havia de bellugar i presentar un informe per a evitar que li tallessin els subministraments. En canvi, la llei 24/2015, introdueix el principi de precaució. És a dir, parteix de la realitat que molta gent no sap que hi ha lleis que defensen els seus drets: ‘La companyia, que té la informació i sap quins impagaments té, ha de demanar als serveis socials quines famílies hi ha en risc d’exclusió residencial. Fins que els serveis socials no han respost, legalment les empreses no poden tallar el subministrament’, explica Maria Campuzano.

I qui pagarà les factures?
Si el decret suspès pel TC preveia que les famílies es fessin càrrec de les factures que no havien pagat –tant si era de cop com si era de manera prorrogada–, la llei 24/2015 diu això: ‘Les administracions públiques han d’establir els acords o convenis necessaris amb les companyies de subministrament d’aigua potable, de gas i d’electricitat per a garantir que concedeixin ajuts a fons perdut a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial o els apliquin descomptes molt notables en el cost dels consums mínims.’

Com que legalment les empreses subministradores no poden ser obligades a assumir aquests costs, la llei estableix que arribin un acord amb l’administració pública. Tanmateix, aquesta és la principal mancança del text. ‘Nou mesos després de l’aprovació de la llei, la Generalitat encara no ha signat cap conveni. Els hem interpel·lat i fa un mes vàrem portar una carta pública a Carles Puigdemont perquè respongués. Però encara no ens ha dit res’, explica a VilaWeb Carlos Macías.

‘No és una administració valenta. Hi ha una llei i s’ha d’aplicar tant sí com no. Aquesta és l’actitud que hauria de tenir el govern. És el que els demanem’, diu Campuzano. A més, denuncia que algunes empreses vulneren la llei i fan talls de subministrament. ‘Després hem de demanar la reconnexió. La fan ràpidament, això sí, perquè hi ha una llei. Però aquests talls són il·legals i haurien de ser sancionats.’

Fonts del Departament d’Empresa i Coneixement expliquen que treballen per desplegar la llei –que de moment ha evitat més de 32.000 talls– i per aconseguir uns bons convenis amb els subministradors. Tot amb tot, apunten que arribar a un acord és complicat, perquè legalment no es pot obligar una empresa que es faci càrrec, totalment o parcialment, de les factures. El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va explicar dilluns que els acords havien de ser voluntaris i que a algunes empreses ‘els costa més’ d’assolir-los.

Protecció contra els desnonaments
Però la llei 24/2015 no parla únicament de pobresa energètica, sinó del concepte d’habitatge digne, un aspecte que no recollia la llei anterior. La nova legislació evita els desnonaments i obliga els propietaris d’habitatges a oferir una opció de lloguer social als afectats. I si hi ha incompliments, l’administració pública té eines per a actuar. Ahir mateix, l’Ajuntament de Barcelona va interposar les primeres multes per no haver complert la llei. Va ser a dues societats immobiliàries que havien desnonat famílies vulnerables per impagament, sense haver ofert prèviament l’opció del lloguer social. La sanció pot arribar a 90.000 euros.

L’administració també podrà obligar els grans propietaris d’immobles buits a cedir-los durant tres anys al fons d’habitatges de lloguer socials. Aquests grans propietaris són els que tinguin més de 1.250 metres quadrats, siguin entitats financeres o les filials immobiliàries.

El possible recurs del TC
Però, com dèiem, tot plegat va pel camí de ser suspès cautelarment pel TC. Dimarts, representants del govern català i del govern espanyol en funcions es van reunir en una comissió bilateral per parlar d’aquesta llei. Segons Macías, aquest és el pas previ perquè el govern espanyol presenti un recurs al TC. ‘És el mateix procediment que ha seguit amb totes les normatives que s’han aprovat en matèria d’habitatge: ho van fer amb les lleis contra desnonaments d’Andalusia, Navarra, el País Basc i les Canàries.’ El govern en funcions de Rajoy té temps de presentar recurs fins el 5 de maig. Per això Macías preveu que ho farà oficial al consell de ministres previ, el del dia 29 d’abril. ‘Serà un cop d’estat del govern, les subministradores i la banca contra les lleis que funcionen i que protegeixen els nostres drets.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb