Carlos Macías, un dels portaveus de la PAH de Barcelona.

Carlos Macías és un dels portaveus de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de la ciutat de Barcelona. La seva entitat veu com diàriament el nombre de desnonaments creix a la ciutat, tot i tenir des de juliol passat ‘la llei més garantista en drets de l’habitatge d’Europa’. En aquesta entrevista, Macías parla d’aquesta paradoxa, de la relació que tenen amb Ada Colau, ara batllessa, abans a la PAH, i de quins són els seus plans de futur. Macías ens atén molt amablement per telèfon, tot i que és al llit, perquè està malalt.

—Volia saber les dades de desnonaments a Barcelona.
—Els desnonaments no han deixat de créixer. Si ens agafem a les  dades del CGPJ, que són les úniques oficials, des del 2007 fins al tercer trimestre del 2015, que és la darrera dada, els desnonaments no han parat de créixer a Barcelona. I a Catalunya i a Espanya, tampoc. Ara, el canvi és que actualment més de la meitat dels desnonaments són per impagament de lloguer. I cada vegada més, gent que està en ocupació en precari.

—Més de la meitat dels desnonaments són per lloguer? I qui desnona? 
—Les dades no les tinc. Però la realitat que he vist no és una àvia que té un segon pis i fa fora els llogaters. No. Jo he vist grans propietaris, immobiliàries, que acumulen 200 pisos, o 2.000. Aquests desnonen. No és el cas de l’àvia, no.

—Quanta gent us ve a les assemblees de benvinguda?
—Entre 70 persones i 100 cada setmana. Més de la meitat, casos nous. No ha baixat, no. Passa que en aquests últims anys la pressió mediàtica s’ha centrat en els polítics. En els partits, les eleccions municipals, estatals i autonòmiques. Però cada dia hi ha desnonaments i talls de subministraments. Cada dia.

—L’Ajuntament de Barcelona ja té el cens de pisos buits?
—L’ha començat. No s’ha pas acabat.

—És fort que no hi hagi cens oficial de pisos buits a Barcelona.
—Hi ha el de l’Institut d’Estatística espanyol, que fa un informe cada deu anys. L’últim, del 2011, deia que a Barcelona hi havia 81.000 pisos buits. Des de l’administració es deia que les dades no eren veritat. Però no en fan un per demostrar si és veritat o no. Quan tinguem el cens podrem abordar la realitat amb fets i no suposicions.

—La batllessa de Badalona, Dolors Sabater, em va dir que ella havia acabat els desnonaments dels bancs. Per què uns batlles poden i uns altres no?
—Una cosa és aturar tots els desnonaments dels bancs, i una altra tots els desnonaments. Aquests matisos són importants. Això és com quan Manuela Carmena diu que a Madrid ha aturat tots els desnonaments a l’agost. Home, a l’agost no hi ha desnonaments perquè els jutjats tanquen. Hem d’anar amb compte. I més quan la realitat diària, en ciutats com Barcelona –no sé el cas de Badalona– és que més del 60% dels desnonaments són per lloguer. I aquests no són tots dels bancs. Hi ha bancs, però també immobiliàries, o altres.

—Els ajuntaments poden aturar desnonaments?
—Els ajuntaments no tenen una eina per a aturar-los legalment. Ara, amb la llei 24/2015, sí que tenen una eina perquè, en cas que el tenidor trenqui la llei i desnoni, li puguin posar una sanció de 90.000 euros.

—Cert. Des de juliol Catalunya té una nova llei sobre desnonaments.
—Sí. Aquí hi ha hagut un canvi de marc: la ILP de l’habitatge que nosaltres, i altres, vam impulsar, i que es va aprovar per unanimitat del Parlament de Catalunya el juliol passat. És la llei 24/2015 (pdf). Aquest canvi normatiu, si s’apliqués del tot, posaria fi als desnonaments, els deutes per tota la vida, castigaria l’habitatge buit i garantiria que no hi ha talls de subministrament. Tenim un nou teló de fons, que és la nova llei. I que permet sancions.

—S’ha posat cap sanció des de l’Ajuntament de Barcelona?
—Que en tinguem constància, no.

—Suposo que a la PAH de Barcelona us trobeu en una situació delicada. Colau és la batllessa però també una antiga col·lega.
—Nosaltres tenim molt clar que la PAH va néixer apartidista i és apartidista. Per un motiu molt senzill. Per poder posar les propostes damunt la taula a qualsevol partit, i poder pressionar qualsevol govern. I amb Ada Colau, exactament igual. Ara, sí que és veritat que ens coneixem, i al principi és estrany. Quan a qui ho presentes és un alcalde que ha estat un company….Però quan hem cregut que l’ajuntament anava massa lent, ho hem dit públicament. Com la carta que vam fer. I al revés, quan fa coses ben fetes, ho aplaudim.

—A la carta, què demanàveu?
—Que a Barcelona s’accelerés la maquinària de l’administració. La realitat diària és que tenim una nova llei i no parem de tenir desnonaments. S’ha d’adaptar tot el funcionament de l’ajuntament a la llei 24/2015. I ara com ara s’ha aconseguit. No es feia i ara es fa. Ho valorem. També vull dir que l’ajuntament d’Ada Colau té una unitat que es persona als desnonaments. Aquesta unitat fa prevenció, si pot evita el desnonament. I si no, almenys pot donar una resposta des de serveis socials. Això, que és molt senzill, ho podrien fer tots els ajuntaments. I, finalment, un fet diferencial: per primera vegada des de l’administració no es criminalitza l’ocupació. No es pressuposa que tothom és dolent.

—No és un perill tenir una ILP aprovada, i Ada Colau a l’ajuntament? Potser us relaxareu.
—La crisi ens ho ha demostrat: des del carrer hem d’estar sempre actius i vigilants. Aprovar una llei no vol dir que pleguem i marxem cap a casa. Seria bastant naïf. Com he dit, ara tocar pressionar perquè s’apliqui. I les lleis només s’apliquen si hi ha pressió. La classe política, del color que sigui, ens ha demostrat durant els últims temps que és incapaç de donar-hi resposta. Al setembre, amb la Generalitat, vam començar a fer cursos i guies a 1.000 funcionaris municipals, perquè ningú no tingui excusa de no aplicar-la. Ja hem enviat una carta al president Puigdemont. D’aquí a dues setmanes tenim reunió amb la Generalitat, i volem arrencar compromisos concrets de l’aplicació de la llei al cent per cent.

—Aquesta nova llei sobre desnonaments, per què només s’ha aprovat a Catalunya?
—De fet, es va intentar primer a Múrcia. Però ni tan sols els van deixar recollir signatures. Vam agafar el relleu aquí. Aquí estem molt implantats pel territori, vam liderar la ILP i vam aprovar-la en forma de llei. Hi havia la idea que es creés efecte dòmino a la resta de l’estat. Al novembre s’ha presentat a tretze parlaments de l’estat, que són en tràmits molts inicials. Ells, en lloc de fer una ILP, han agafat la llei 24/2015 i han dit que volen que es legisli així. I ara mateix anem a Alemanya a explicar-la, perquè volen veure si la poden aplicar. Avui en dia és la llei més garantista per a protegir el dret d’habitatge de tot Europa.

—Perdoneu la ignorància. Contra aquesta llei, l’estat no hi ha presentat recurs?
—La llei està plenament vigent. Passa que el PP, que a Catalunya va votar que sí, des de Madrid va veure que era un canvi de paradigma. Que els seus amics, la banca i les subministradores de llum i altres, hauran d’assumir responsabilitats, no com fins ara. I que han d’assumir costos. Volien interposar-hi un recurs, però hi havia eleccions, i no van gosar. Per covards. Per això volen una comissió bilateral. I ara tenen més temps per a posar-lo, el recurs. Fins al maig. La comissió bilateral de moment ha dit a la Generalitat que hi ha possible inconstitucionalitat en els articles que precisament retallen els privilegis de la banca. I una altra cosa vull afegir: el decret de pobresa energètica sí que està suspès pel TC, però la llei 24/2015 és molt més garantista que el decret de pobresa. I aquesta eina la tenim vigent.

—Amb la llei a la mà, els ajuntaments podrien obligar, doncs, que ningú es quedés sense aigua i gas?
—Els ajuntaments i la Generalitat. Tots dos.

—I no ho fan complir?
—No pas íntegrament, no.

—Voldríeu afegir res?
—Al final, tenim la llei més garantista d’Europa. No només a 13 parlaments ens la volen copiar, sinó que des d’Europa miren aquesta llei com un model a seguir. Hi ha un canvi de paradigma: prou de fer servir recursos públics per inflar els beneficis de les grans empreses, banca i subministradores. Ara la llei diu que han d’assumir la seva part de responsabilitat en un negoci de primera necessitat. D’interès general. Ara aquí fa falta voluntat política. De tots els ajuntaments i de la Generalitat. Tenim una oportunitat d’or de revertir la situació i que Catalunya sigui un exemple en la conquesta de drets. I això es fa aplicant aquesta llei. Amb aquesta llei Catalunya és un territori lliure de desnonaments, de deutes per tota la vida, talls de subministrament i fons voltors. De fet, Moodys em sembla que era, l’altre dia deia que aquesta llei feia que els fons d’inversió s’allunyessin de Catalunya per a especular amb l’habitatge.

—I per què creieu que no s’aplica?
—No diria que no s’apliqui, però no íntegrament.

—I per què no?
—Podem entendre que les lleis no s’apliquen d’avui per demà. Però set mesos després, ja no hi ha excuses. Hi ha un punt de voluntat política. I aquí els ajuntaments de Barcelona, i alguns altres, tenen prou recursos. La Generalitat també ha d’ajudar els ajuntaments més petits, que tenen tota la voluntat però no els recursos. I, finalment, ataquem els interessos de qui ataquem. Vull dir que fàcil, no ho és pas.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]