23.01.2017 - 17:23
|
Actualització: 23.01.2017 - 18:12
El Tribunal Constitucional (TC) ha fet pública aquest dilluns una sentència -a la que ha tingut accés l’ACN- per la que dóna la raó a la Generalitat en el conflicte de competències que va presentar contra el govern espanyol per una resolució de la secretaria d’Estat de Serveis Socials del maig del 2016 que convocava subvencions per a programes d’interès general a càrrec del 0,7% de l’IRPF. Els magistrats desactiven l’estratègia del govern espanyol per recuperar la competència en aquest camp, després que –en vista de les anteriors sentències que donaven la raó al govern- l’executiu espanyol va aprovar un nou marc normatiu que intentava justificar la seva capacitat de donar les subvencions per la necessitat de gestionar-les de manera centralitzada. Els magistrats inclouen a la sentència una advertència a l’estat espanyol perquè compleixi les seves resolucions en aquesta matèria, i li ‘exigeix’ que ‘abordi sense demora la modificació del marc regulador d’aquestes subvencions’ per no envair novament competències de la Generalitat.
Des de 1992 el Tribunal Constitucional ha dictat més de 70 sentències sobre els conflictes de competències entre l’estat espanyol i la Generalitat en el repartiment de les subvencions del 0,7% de l’IRPF. La majoria a favor de Catalunya, que té competència exclusiva sobre l’assistència i els serveis socials.
En aquest cas, i en resposta al conflicte plantejat per la Generalitat, l’Advocat de l’estat espanyol argumentava que en la mesura que les subvencions són pròpies dels àmbits de la sanitat, l’educació i la legislació laboral, l’executiu espanyol té competències per a la dotació, la regulació, al convocatòria, la gestió i la concessió de les ajudes.
Amb tot, els magistrats donen la raó a la Generalitat i asseguren que les competències de l’estat espanyolen aquestes matèries ‘tenen únicament una relació indirecta amb aquestes subvencions’ i per tant ‘en cap cas els títols competencials invocats per l’estat espanyol el poden habilitar per convocar i establir la seva gestió centralitzada’.
En aquest sentit, el TC rebutja els arguments de l’executiu espanyol pel que fa a la necessitat de centralitzar les subvencions com a conseqüència del fet que afecten a més d’una CCAA. ‘La supraterritorialitat no és en sí mateixa un títol competencial, perquè existeixen altres models diferents al de la actuació directa de l’estat espanyolper dissenyar una política d’ajudes’.
Per aquest motiu, els magistrats conclouen que els punts primer i segon de l’ordre de convocatòria de les subvencions són inconstitucionals perquè convoquen ‘la concessió de subvencions estatals’ i reserven la seva execució a l’Administració General de l’Estat. També els apartats quart, sisè, vuitè, novè, desè i onzè, que ‘conculquen les competències autonòmiques en atribuir a organismes estatals la competència per a la tramitació i resolució de les subvencions’.
En canvi, els magistrats mantenen viva una part de la convocatòria que va fer l’estat. En concret l’apartat tercer del text, que fixa els requisits que han de complir les entitats beneficiàries, perquè –segons la sentència- ‘no vulnera les competències de la Comunitat Autònoma’. També l’apartat cinquè, que ‘es limita a determinar un criteri orientador per a la determinació de la quantitat individualitzada de la subvenció’.
El TC renya l’estat espanyol pels seus incompliments
Els magistrats han inclòs a la sentència una última consideració en què adverteixen l’estat espanyol pels incompliments reiterats de les seves resolucions anteriors sobre la matèria. Segons els magistrats, cal que ‘s’eviti la persistència de situacions anòmales en que segueixin essent exercides per l’estat espanyol competències que no li corresponen’. En aquest sentit reiteren una sentència anterior on ja destacaven que ‘la lleialtat constitucional obliga tothom’ i comprèn ‘en respecte a les decisions de l’Alt Tribunal’.
Per últim, el TC demana a l’executiu de Rajoy que actualitzi amb celeritat la seva normativa per no envair de nou competències de la Generalitat. ‘El compliment ple al que estan obligats els poders públics exigeix que l’estat abordi sense demora la modificació del marc regulador d’aquestes subvencions per acomodar-lo per a futures convocatòries a que resulta de la clara i excessivament reiterada doctrina constitucional’.acomodar-lo per a futures convocatòries a que resulta de la clara i excessivament reiterada doctrina constitucional’
