El TC declara inconstitucionals diversos articles de la Llei del Codi Tributari de Catalunya

El tribunal estima parcialment el recurs presentat pel govern espanyol contra la normativa

VilaWeb
ACN
22.06.2020 - 10:28
Actualització: 22.06.2020 - 12:28

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El ple del Tribunal Constitucional espanyol ha declarat inconstitucionals per unanimitat diversos articles de la llei de Codi Tributari de Catalunya que el govern espanyol havia recorregut. El TC ha estimat parcialment el recurs de l’executiu espanyol contra la norma aprovada pel parlament el juliol del 2017 en el marc de les lleis de desconnexió. L’alt tribunal ja va acordar per unanimitat suspendre cautelarment alguns dels preceptes de la llei el setembre del 2017, tot i que en va donar per bons d’altres. La normativa contenia el disseny dels organismes que formen part de l’estructura institucional del que havia de ser la futura Hisenda Catalana i donava cobertura a l’Agència Tributària de Catalunya.

En una sentència feta pública avui, el ponent de la qual ha estat el magistrat Cándido CondePumpido, el TC remarca que les normes tributàries autonòmiques de caràcter general que regulin o vagin en contra dels preceptes de l’estat espanyol seran inconstitucionals i, per tant, no seran aplicables a cap tribut. D’altra banda, quan no vulnerin les competències espanyoles, seran només aplicables a tributs propis de l’autonomia i no a tributs cedits si el seu contingut desborda els límits introduïts per l’estat espanyol en la llei específica de cessió en l’exercici de la seva potestat.

El TC estableix que són inconstitucionals els preceptes de la legislació catalana sobre la regulació dels principis constitucionals en matèria tributària, la regulació amb caràcter general de l’àmbit temporal i dels criteris d’interpretació de les normes tributàries, de la potestat de qualificació de l’administració, la regulació del supòsit en què l’administració tributària de la Generalitat i el contribuent poden arribar a acords per a la determinació de drets i obligacions tributàries o l’atribució de la competència per regular els terminis de prescripció i les causes d’interrupció del seu còmput.

El TC diu que diversos articles i apartats infringeixen la constitució espanyola perquè vulneren el ‘marc general de tot el sistema tributari’, ja que és competència de l’estat espanyol. La sentència recorda que la CE reserva a l’estat espanyol ‘la competència per dictar, d’una banda, les regles relatives a l’aplicació i eficàcia de les normes jurídiques i, de l’altra, les normes de procediment administratiu comú i les bases del règim estatutari dels funcionaris públics’. En canvi, el TC desestima les impugnacions d’altres disposicions en què no veu extralimitació competencial.

Es tracta de les parts, per exemple, en què es regula la facultat d’obtenir informació amb transcendència tributària amb la finalitat d’utilitzar-la en l’exercici de les funcions d’aplicació dels tributs o de recaptació en període executiu que té atribuïdes per llei o de la possibilitat que les dades que obtenen els ens locals supramunicipals se cedeixin directament a l’Agència Tributària de Catalunya ‘per al control del compliment d’obligacions fiscals en l’àmbit de les seves competències’.

Llei Tributària catalana

La llei tenia com a objectiu ‘ordenar i sistematitzar les normes principals’ que integraven el dret tributari català i aconseguir ‘un sistema tributari proporcional i redistributiu’ que assegurés ‘la justícia fiscal’ i frenés l’evasió fiscal.

La norma establia que l’actual Junta de Finances fos substituïda per la Junta de Tributs de Catalunya; creava el Consell Fiscal de Catalunya com a màxim òrgan consultiu i d’assessorament en matèria de fiscalitat i l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya i també un registre d’assessors fiscals de Catalunya.

També preveia que, amb caràcter transitori, i fins al 31 de desembre de 2024, les funcions que tenia atribuïdes el cos tècnic de gestors tributaris de la Generalitat poguessin ser exercides amb plenitud d’efectes jurídics per funcionaris del cos de gestió d’administració i funcionaris d’altres administracions públiques. El ple la va aprovar amb el suport de JxSí, la CUP i un diputat no adscrit (71) i els vots en contra de Cs, el PSC, CSQP i el PPC.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes