La política del món occidental està canviant. Ja sigui a Europa o als Estats Units, un nou discurs antipolític ha començat a capgirar la democràcia, portant al poder persones que encarnen precisament aquells vicis de la política que diuen combatre. Aquesta tendència, cada vegada més estesa, no és pas nova, i té un nom: populisme.

Però no n’hi ha prou amb lamentar-se del populisme i de les seves nefastes conseqüències, sinó que cal també preguntar-se quines condicions i quines errades han permès el seu triomf. I ràpidament ens trobem amb una resposta: la manca de confiança de la ciutadania en les institucions democràtiques. S’acusa a les institucions de mentir, de no deixar participar, d’estar en mans de poder ocults, econòmics o d’altra mena, o de ser corruptes.

Darrere d’aquestes acusacions de vegades pot haver-hi prejudicis o falsos rumors, però, no ens fem trampes al solitari, també descriuen una realitat que la crisi ha fet més evident. El patiment de molta part de la nostra ciutadania com conseqüència de la crisi ha convertit en més intolerables, més sagnants, determinades actituds. Però, a més, la crisi ha fet patent que determinades decisions es prenen d’esquenes a la ciutadania i a les nostres institucions.

En aquest context, el debat sobre el republicanisme i l’ètica pública torna a la primera línia. La llibertat republicana no consisteix en l’absència d’interferència estatal, sinó en l’absència de dominació. Per això el republicanisme, per definició, combat el poder arbitrari, és a dir, aquell que pren decisions que ens afecten sense necessitat de tenir en compte els nostres interessos i opinions, de forma oculta.

No ens podem quedar quiets: combatre el poder arbitrari requereix la implicació de tothom. Per aquest motiu, en un context de crisi de confiança en les administracions públiques, és important trobar espais de reflexió com ara la Jornada amb el títol “Ètica i Republicanisme: de les paraules als fets”, organitzada pel Centre d’Estudis i Temes Contemporanis, conjuntament amb la Secretaria Transparència i Govern Obert del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència.

La Jornada  va permetre una reflexió col·lectiva sobre l’ètica en els afers públics i es van llançar idees potents per construir una democràcia de qualitat, per combatre el populisme. No me’n puc estar d’esmentar-ne algunes. El filòsof Xavier Antich ens va instar a un rearmament ètic i va fer èmfasi en quatre virtuts republicanes. Tres d’elles que haurien de ser pròpies de tota la ciutadania, la integritat, la decència i la responsabilitat, i una quarta, un plus, que afectaria especialment als càrrecs públics, l’exemplaritat. L’economista Miquel Puig ens va recordar que en la república no hi cap la desigualtat. L’activista Simona Levi va fer una crida a les administracions públiques a obrir els canals perquè tothom i cadascun de nosaltres pugui participar i controlar el poder polític. Finalment, David Fernàndez va posar de relleu que havíem de deixar de ser súbdits, que calia fer l’esforç que implicar ser ciutadans.

També, vam tenir l’ocasió de conèixer les experiències que comencen a revolucionar les nostres administracions d’acord amb les noves exigències ètiques i d’obertura, a l’Ajuntament de Barcelona, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona o a les Generalitats valenciana i catalana. Els participants van coincidir en la necessitat de continuar impulsant projectes de transparència lligats a l’obertura de canals de participació, de controlar activament els conflictes d’interès o d’impulsar codis ètics que fixin regles de conducta clares pels càrrecs públics.

Idees i projectes que han de ser tallafocs per al populisme i que en ajuden a repensar les institucions en clau de l’ètica del bé comú. Idees i projectes més necessaris que mai, perquè, com va dir el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva a la inauguració de la Jornada, tenim el repte fundacional de construir entre tots institucions creïbles, una democràcia de qualitat, i no ens podem permetre desaprofitar aquesta oportunitat.

Jordi Foz, Secretari de Transparència i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb