Suprem

TEMA DEL DIA
Coherència.
La decisió del Tribunal Suprem de desobeir el Tribunal de Luxemburg i mantenir Oriol Junqueras a la presó és coherent amb la trajectòria de la justícia espanyola de fer passar la unitat d’Espanya per damunt de l’estat de dret. Aquesta ha estat la màxima que ha acompanyat tot el procés judicial contra els dirigents independentistes des de bon començament: del fals relat de la violència fins a una sentència per sedició completament desproporcionada. Com era previsible, l’excés judicial espanyol va acabar topant amb Europa, amb la sentència del tribunal de Luxemburg que va reconèixer Oriol Junqueras com a eurodiputat i, per tant, en va recordar la immunitat. El fet de no acatar la sentència del TJUE confirma l’autarquia judicial espanyola, que se situa fora de la Unió Europea i deixa la democràcia espanyola a nivells de Turquia.

Les conseqüències de la decisió haurien de ser sancions per a Espanya, perquè les sentències del Tribunal de Luxemburg són de compliment obligat. La més greu seria l’aplicació de l’article 7 del tractat de Lisboa. El Parlament Europeu pot instar la Comissió a aplicar-lo, pel fet de violar els valors bàsics de la Unió Europea com els drets humans o l’imperi de la llei, i pot implicar la pèrdua de vot al Consell Europeu. La cambra ja ho ha fet amb Hongria i Polònia i ho podria fer amb Espanya, tot i que les pressions diplomàtiques ho dificultaran. També hi ha més sancions possibles, econòmiques, que no repararan el mal fet. El consol dels advocats de Junqueras i la resta de presoners polítics és que després d’aquest desacatament, quan la causa arribi al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, té moltes possibilitats de ser guanyada. Tot i que si la justícia espanyola ha menystingut Luxemburg, també pot menystenir Estrasburg.

La desobediència unilateral del Suprem enfonsa el relat unionista que les sentències s’han d’acatar i que fora de la llei no hi ha democràcia. El Suprem ha demostrat que l’interès d’estat passa per sobre de l’estat de dret. Mentre això sigui així, serà molt difícil de parlar de seguretat jurídica a Espanya i encara menys de democràcia. Oriol Junqueras és eurodiputat perquè ho van decidir els ciutadans amb el vot i cap òrgan judicial no ho hauria de poder impedir, com va reconèixer el Parlament Europeu, que va demanar a Espanya que complís la sentència de Luxemburg. Si passa això és que el poder judicial espanyol és corromput, s’ha convertit en un búnquer de l’autoritarisme i ha de menester una reforma a fons. Una reforma que ningú no sembla capaç d’encarar, cosa que demostra que és més fort el poder judicial que no el poder executiu. La renovació del Consell General del Poder Judicial és paralitzada d’ençà del desembre del 2018. Si el PSOE la volgués acomplir, l’hauria de pactar amb el PP, perquè requereix el suport de 210 diputats. El CGPJ és el que nomena els jutges del Suprem i, per tant, el que podria renovar aquest organisme, però el PP s’hi oposa, perquè hi té majoria.

Ara, canviar la composició d’aquest organisme no és cap garantia. El govern de Sánchez i el PP van arribar a aconseguir un acord per a renovar-lo el novembre del 2018, però van pactar que el substitut de Carlos Lesmes seria Manuel Marchena. En canvi de cedir la presidència a un conservador, el PSOE i els seus socis aconseguien onze vocals i el PP nou. Però el pacte es va frustrar quan es filtraren missatges de WhatsApp en què el portaveu del PP al senat d’aleshores, Ignacio Cosidó, es vantava que el seu partit controlaria ‘per darrere’ la sala segona del Suprem, cosa que després es demostrà. Marchena va renunciar al càrrec i es van trencar les negociacions. Un pacte d’aquesta mena no canviaria res, seria sortir del foc per caure a les brases.

Si Sánchez no desactiva el búnquer judicial, el diàleg amb l’independentisme serà molt complicat. Tots els partits i entitats independentistes han manifestat indignació una vegada més, però la decisió del Suprem no alterarà l’opció pel diàleg d’ERC, que considera que contra aquesta agressió dels ‘poders fàctics’, cal mantenir la via política amb el PSOE. Per si algú en tenia cap dubte, el vice-president Pere Aragonès ja ha descartat vies diferents, que segons ell menen al fracàs. El principal perjudicat de la resolució del Suprem és Junqueras, el màxim artífex de la determinació dels republicans a favor del diàleg amb el govern del PSOE. Però dilluns no podrà seure a l’hemicicle del Parlament d’Estrasburg perquè Espanya el manté segrestat.

MÉS QÜESTIONS
Crisi al govern per les discrepàncies internes d’Esquerra Unida. La tercera pota del govern del Botànic trontolla per les discrepàncies internes a Esquerra Unida. La dimissió del secretari de Transparència de la Generalitat, Ignacio Blanco, ha fet aflorar les tensions a la conselleria que encapçala Rosa Pérez, dirigent d’EU. Blanco, que es va destacar durant el seu pas a les Corts com a diputat per la dura oposició al PP, plega després de només sis mesos de ser nomenat. Això s’afegeix a la dimissió dies enrere d’Aurora Mora, cap de gabinet de la consellera, que ha vist com en mig any el seu equip ha de ser reestructurat. Tant Mora com Blanco han dit que dimitien per motius de caràcter ‘personal’. No obstant això, fonts diverses del departament admeten discrepàncies en la gestió amb la consellera que no estan subjectes a una qüestió concreta, sinó a dinàmiques de funcionament. Esquerra Unida es va presentar en coalició amb Unides Podem i van aconseguir vuit escons que van ser clau per a la investidura de Ximo Puig i per a repetir el pacte del Botànic.

Educació permet a Vox de visitar els centres educatius de les Illes. La conselleria d’Educació, Universitat i Recerca ha acceptat que els diputats del partit d’extrema dreta Vox puguin visitar els centres educatius fora de l’horari lectiu, i ha determinat que hauran d’anar acompanyats de l’inspector educatiu de la zona. Vox va sol·licitar de visitar els centres després d’acusar els professors d’adoctrinament i de manca de llibertat lingüística. Concretament, el diputat Jorge Campos va dir que volia visitar cinquanta-dos centres, la major part públics. La conselleria ha establert un procediment a seguir en totes les visites. Es faran fora de l’horari lectiu i es concertaran abans amb els centres. A més, se circumscriuran a les dependències que la direcció consideri oportunes. Hi podran assistir, a tot estirar, dos representants del grup parlamentari sol·licitant –Vox té tres diputats–, acompanyats del director o d’un membre de l’equip directiu i l’inspector de zona, que comprovarà que es compleixi el protocol de la visita. La conselleria ha assenyalat que si bé no hi ha inconvenient per a un eventual accés de Vox a l’interior dels centres, una altra cosa és que aquest accés arribi a l’interior de les aules durant una classe. Educació, apel·lant al decret de drets i deures dels alumnes, considera que permetre l’entrada a les aules mentre hi hagi activitat lectiva pot afectar el dret d’educació de l’alumnat.

Andorra comença el procés d’adhesió a l’FMI. El govern ha aprovat, a proposta del titular de Finances, Eric Jover, de començar el procediment de sol·licitud d’adhesió d’Andorra al Fons Monetari Internacional (FMI). El ministre ja ha adreçat una carta a aquesta institució. Aquest procés, que habitualment dura un any, requerirà la feina conjunta dels equips tècnics de l’FMI i del govern d’Andorra. Aquesta feina ha de servir, per exemple, per a fixar la quota corresponent a Andorra o el conjunt de dades estatístiques que haurà de facilitar. Actualment, només cinc països membres de l’ONU no són membres de l’FMI. L’adhesió permetrà de millorar la reputació i homologació internacional del Principat, l’accés a assistència tècnica i formació –per exemple, en qüestions financeres o estadístiques– i la possibilitat de rebre finançament en cas de necessitat. El Principat fa anys que manté relacions amb l’FMI, però els contactes es van intensificar i accelerar per diversos factors: el dictamen, a la fi de la darrera legislatura, de la comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera del Consell General; i les recomanacions tant del Parlament Europeu en relació amb l’acord d’associació que es negocia entre Andorra i la UE, com de les agències de ràting.

Milers de persones es manifesten a Perpinyà contra la reforma de les pensions. Les protestes contra la reforma de les pensions del govern d’Emmanuel Macron no s’aturen. Unes set mil persones s’han manifestat a Perpinyà convocades per diversos sindicats (CGT, FO, FSU, Solidàries, CFE-CGC) i han cridat proclames contra la reforma. La manifestació ha sortit a les 10.30 de la plaça de Catalunya i s’ha acabat al Castellet, després de passar per les avingudes dels Pirineus, Briand i Wilson. Els manifestants eren membres de sectors com ara l’ensenyament, la salut, els bombers i els advocats. Aquests darrers defensen un sistema de jubilació propi i denuncien les conseqüències que tindria passar a formar part del sistema general que proposa l’actual govern. A més, els advocats no descarten de reconduir la vaga d’audiències si no es fa cap proposta interessant arran de les manifestacions d’avui i de dissabte.

LA XIFRA
350 milions d’euros va perdre el camp valencià durant el 2019 només per causes meteorològiques, segons que ha denunciat l’Associació Valenciana d’Agricultors. Una situació que qualifiquen d’emergència agrària.

TAL DIA COM AVUI
El 9 de gener de 1908 va néixer a París Simone de Beauvoir. Va cursar estudis de filosofia i va escriure llibres com ara ‘El segon sexe’ (1949), considerada una de les obres de referència d’allò que s’ha anomenat ‘feminisme de la igualtat’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb