El segon embat d’Escòcia

Set anys després l'independentisme escocès renova l'embat democràtic al Regne Unit, en més bones condicions que aleshores i per tant fent molta més por

Vicent Partal
Vicent Partal
05.05.2021 - 19:51
Actualització: 05.05.2021 - 21:29
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Les eleccions escoceses d’avui són importants per a aquella nació però també per a la nostra. Els sondatges no són concloents i caldrà, per tant, esperar el veredicte de les urnes, segurament ja demà al matí. Però tots indiquen que la majoria independentista al nou parlament escocès és molt probable i que fins i tot podria haver-hi l’anomenada “supermajoria” independentista.

Al parlament actual, de 129 escons, el Partit Nacional Escocès (SNP) n’hi té 61. Governa en minoria, per tant, però amb una certa comoditat gràcies al suport dels Verds (5 escons) i circumstancialment d’alguns diputats independents. Ara els sondatges parlen d’un resultat molt obert per a l’SNP: si per a arribar a la majoria absoluta necessita 65 escons, als diversos sondatges en rep entre 61 i 68. Però suggereixen també que els Verds, que són independentistes, podrien passar de 5 escons a 9 i que Alba, el nou partit independentista d’Alex Salmond, podria obtenir-ne 2 o 3. Això, en conjunt, voldria dir que, anant molt bé, s’arribaria a la famosa supermajoria, que vorejaria els 80 diputats o fins i tot els podria superar.

Tanmateix, la qüestió interessant, per a ells i per a nosaltres, és que passarà l’endemà. La primera ministra, Nicola Sturgeon, ha promès als electors un segon referèndum d’independència, com el del 2014, tot recordant que el Brexit ha alterat les condicions en què s’havia fet aquell. Però Boris Johnson ja ha anunciat que negaria el dret de fer aquest referèndum que un dia Cameron va autoritzar d’acord amb l’article 30 de la llei sobre Escòcia del 1998. Johnson no critica allò que va fer Cameron però afirma que un referèndum d’independència no es pot fer cada pocs anys –de fet, ell opina que n’han de passar cinquanta abans de fer-ne cap més.

Si la majoria independentista fa curt, és poc probable que Sturgeon s’atrevesca a enfrontar-se a Johnson i desafiar-lo amb un referèndum unilateral a la catalana. Els observadors polítics consideren que la pugna es resoldria per la via judicial, en contra de la voluntat escocesa, i que en cap cas ni el Regne Unit reaccionaria violentament com Espanya ni Sturgeon s’atreviria a desafiar el poder judicial.

Però què passa si hi ha la supermajoria i, especialment, si se supera el llindar del 50% dels vots? Doncs que, en aquesta situació, i més encara si entren amb força els altres dos partits, Sturgeon es trobarà forçada a enfrontar-se directament al govern britànic. Perquè no podrà no respondre, no donar eixida, a aquesta majoria democràtica tan clara. Els seus electors no ho entendrien.

I aleshores, en una situació d’unilateralitat, a la catalana, els altres estats europeus –i sobretot la Unió Europea com a tal– hauran de decidir si, com van fer el 2017 amb Madrid, donen suport incondicional a Londres, al mateix Londres que ha abandonat la Unió ridiculitzant-la; o bé si escolten la veu dels escocesos, pro-europeus, que volen tornar a ser ciutadans de la Unió. Que volen tornar a ser allò que ja eren abans del Brexit. I aquesta decisió no és gens senzilla per a Brussel·les, pensant en el respecte a la voluntat popular i la democràcia i pensant en termes geopolítics, però també per les implicacions catalanes del cas.

Dues consideracions finals que són importants. La primera és que, a diferència d’alguns altres moviments polítics, en els moviments independentistes hi ha una gran pressió sobre els responsables polítics perquè l’objectiu és molt clar i nítid, gens difús: o hi ha independència o no n’hi ha. Molt poca gent vol ser independentista fins al darrer dia de la seua vida.

I la segona consideració. Els processos d’independència són processos. En el temps. Aquells que el 2014 van donar per enterrat l’independentisme escocès ací el tenen, una altra volta, set anys més tard, fent un segon embat, més fort que el primer i tot, més determinant.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Oriol Roig
Oriol Roig
05.05.2021  ·  22:10

I què faran SNP, Verds i Alba? Barallar-se a veure qui dels tres mana més o tindran clar que, digui el que digui Londres, faci el que faci Londres, el seu objectiu, el seu deure, és posar en mans dels escocesos el seu futur?
Primer la República, i després ja veurem de quin color es pinta.

Josep Usó
Josep Usó
05.05.2021  ·  22:27

La posició de la Unió Europea és molt dèbil. Perquè després d’haver tractat el Regne Unit com a un enemic, s’han trobat que, al menys pel que fa a la gestió de la pandèmia i també en bona part en la gestió econòmica (com a conseqüència de la millora de la salut) els va millor que a Europa. I pel que fa als dret humans, després de la nefasta gestió del cas català, allà on van ara els representants de la UE són tractats com no es pensaven: Rússia, Xina, Turquia, els propis EUA… Ara es poden trobar en una posició encara més feble. Bon resultat per als escocesos!

jaume vall
jaume vall
05.05.2021  ·  22:39

Si la UE acceptés la uniteralitat d’Escòcia, i no acceptés la nostra unilateralitat la vergonya per a nosaltres seria immensa.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
05.05.2021  ·  22:57

Molt breu: i a nosaltres què? Des de quan ha estat consistent la UE? Vostè creu realment que si donés suport a la independència escocesa per tal que tornés a la UE, després no els quedaria més remei que donar suport a l’autodeterminació de Catalunya? Sí? De veritat?
A mi em no sembla que els paisos tenen interessos, no principis. Si volem la independència primer ens l’hem de guanyar nosaltres a dins, no confiar que a fora ens vindran a ajudar. Hem d’esdevenir un problema impossible de solucionar per la força per Espanya. Quelcom que de debò amenaci llur estabilitat i economia, i de pas la d’Europa. Deixem-nos de filigranes i anem-hi!

Ed Garrido
Ed Garrido
05.05.2021  ·  23:04

Molt bon editorial Sr Partal, sempre un plaer llegir lo. Mirant avui al Voltas de comissari politic d ER al programa del Grasset, em pregunto, per si algu sap com funciona: Es el Sr Grasset qui truca als comissaris politics Erkis perque vinguin, perque sap que es el que ha de fer per sobreviure a TV3, o directament des de la direccio ja els avisen perque vinguin, independentment del que vulgui el Sr Grasset?

Jaume Riu
Jaume Riu
05.05.2021  ·  23:30

La independència d’Escocia no té, ni de bon tros, les nostres raons estratègiques.
A Catalunya volem ser un estat independent en forma de república perquè tenim un regne d’Espanya en contra, i necessitem la independència en defensa pròpia, perquè ens hi va la supervivència com a ciutadans, i la supervivència de les generacions que venen al darrere.
Però estic d’acord que els resultats de les eleccions a Escocia, que coneixeren en les properes hores, seràn una palanca per fer força en el sentit adeqüat i, sobretot, perquè faran tremolar alguns fonaments a Madrid i a Londres. Bon programa doncs.
Per cert, a la Champions League, un equip de Londres acaba d’eliminar a un equip de Madrid…

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
05.05.2021  ·  23:59

“Molt poca gent vol ser independentista fins al darrer dia de la seua vida.” Certament, ara tot ho volem al moment. És el sistema “amazònic”: ho vull ho tinc i, a més, baratet i sense moure’m de casa. El que no és barat és que això representa banalitzar moltes idees coľlectives. Però la gràcia -o la condició indispensable- és pensar menys individualment i més en conjunt.
Jo no crec que vegi la independència però no per això, deixaré d’esforçar-me perquè algú, algun dia la vegi.
Escòcia serà una bona pedra de toc que genera molta expectativa però Anglaterra no té res a veure amb Espanya… afortunadament pels escocesos.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
06.05.2021  ·  04:05

La diferència amb Escòcia és clara. Els polítics escocesos volen la independència, els polítics catalans, no. I el que no es pot pretendre és que Europa defensi la nostra independència o el nostre dret a votar-la si aquí no la defensem. I, sincerament, donar dos anys de coll a un PSOE agònic amb un viratge a la dreta com a reacció als resultats madrilenys, em sembla estúpid. El problema no és Europa, ni tan sols Espanya, que no vol perdre la seva més preuada colònia, el problema és Catalunya, els polítics catalans que no es creuen la independència i el poble que no els fa fora.

M.ROSA (anglès) SOLER
M.ROSA (anglès) SOLER
06.05.2021  ·  05:34

Totalment d’acord amb en Francesc Rosés. Una part dels nostres dits polítics independentistes, no volen la independència.

Núria Castells
Núria Castells
06.05.2021  ·  05:35

Vist que avui Boris Johnson ha enviat vaixells de guerra al Pas de la Mànega per “defensar” Jersey dels pescadors francesos, ja m’agradarà veure què passa si Escòcia convoca un referèndum unilateral… A veure fins a on arriba, realment, la “democràcia” del (cap de) govern del Regne Unit. Aquell lloc on Lord Palmerston ja va dir que “els estats no tenen amics; tenen interessos”.

Que estem governats per gent molt boja, eh? I allò que opina el poble -si s’aparta del guió previst- té molt poc valor per al poder.
Entre molt poc i gens, vaja.

Salvador Molins
Salvador Molins
06.05.2021  ·  06:31

Jo també “he tingut un somni”

… vaig acostar-me al micròfon i abans de parlar vaig aixecar la vista amb solemnitat, i davant meu us vaig veure a tots vosaltres, els representants del poble menut i de tots els altres braços del nostre Poble, aleshores vaig dir amb ímpetu i veu forta:
“Declaro definitivament davant vostre la República Catalana Independent i desitjo i espero que tots en siguem dignes. Visqui Catalunya i totes les terres de parla catalana. Visca!”

———-

Visquem la Independència. Siguem lleials al mandat del 1r d’octubre.
Somniem! Creguem! Complim!
Ho tenim tot i ho podem tot!
Sense demanar permís, sense esperar ordres, … !
“Si som, … siguem!”

Albert Miret
Albert Miret
06.05.2021  ·  08:02

És cada vegada més evident, que el futur dels països anomenats democràtics s’acaba, i no el dicta el poble amb els seus vots, sinó que el dicta un poder judicial que ningú ha votat democràticament. Amb això aquest sistema que tots els governs utilitzen en casos determinats i en d’altres -com l’espanyol- on són sistemàticament utilitzats, la política dels pobles que votaven democràcia torna a ser dictatorial. Els governs en general i espanya en particular, han abandonat les seves obligacions i deixen als desitjos de la part més retrògrada de la societat vestits d’aiatol·làs la governança del país, assegurant-se la impossibilitat del fet que el poble vagi endavant i els països tornen a la dictadura descarnada com necessita l’extrema dreta. Així, el poder judicial passa d’administrar justícia a administrar el país i governa exclusivament per a protegir als grans capitals i a les ètnies i regions preferides pels poders. Per a fer-ho, disposa de tot el temps i diners per anar inventant noves lleis a conveniència dels poders fàctics i per anar transformant la Justícia i la llibertat en una pura entelèquia. A Escòcia passarà el mateix que passa a Catalunya, on els jutges entenen millor la ciència que els científics, la política que els polítics i que utilitza als cossos repressius com a propietat privada.

Josep Casadellà
Josep Casadellà
06.05.2021  ·  08:18

Però ves per on, Albert Miret, els jutges jutgen amb les lleis que els hi han donat els polítics. I els polítics poden canviar les lleis, però no ho fan pel seu propi interès i benefici.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
06.05.2021  ·  08:40

Crec que passi el que passi, l’actuació del govern britànic deixarà en evidència -encara més- a l’actuació de l’estat espanyol des del 2017. Mostrarà clarament al món com es gestiona democràticament un procés d’autodeterminació i això ens donarà força com a minoria nacional. L’estat perdrà molts llençols en aquesta bugada.

Jordi Torres
Jordi Torres
06.05.2021  ·  09:07

Encara que Escòcia no sigui com Catalunya, i que molt menys el Regne Unit sigui com Espanya, no deixa de ser un precedent interessant. No anem sobrats de factors que ens vagin a favor així que siguem pragmàtics: aprofitem-lo en tot allò que es pugui però tampoc n’esperem cap efecte immediat sobre Catalunya. L’UE és una baluerna lenta i interessada, però en algun moment passarà que els interessos d’Espanya i de l’UE siguin incompatibles, i quan arribi aquest moment el precedent d’una nació pro-europea que va en contra del seu estat anti-europeu, ens pot ser d’utilitat. Si Espanya segueix la deriva reaccionària actual, i fa tot l’efecte que serà així, no tardarà massa a xocar amb alguna directriu important de la Unió, i de nosaltres, els independentistes, depén en part que aquest conflicte sigui el més greu i evident possible.

Salut!

Pep Agulló
Pep Agulló
06.05.2021  ·  09:17

RES NO ÉS IGUAL SI NO HO VOLEM VEURE…

Sí, sí ja sabem que Londres no és pas Madrid, etc., però el que ningú diu és que els escocesos no són pas com els catalans. Amb la voluntat i fermesa que traginen. Això sí que és important i no es canvia en un dia…

A Escòcia podríem veure una independència de la llei a la llei… ?

PS. Em cansen les anàlisis deterministes i derrotistes que de forma repetitiva auguren sempre fracassos i derrotes. La persistent gota d’aigua al final forada la roca…

Salvador Aregall
Salvador Aregall
06.05.2021  ·  09:59

Si avui guanya l’independentisme a Escòcia de manera contundent i Sturgeon opta per la via catalana (referèndum unilateral), serà espectacular. Vull dir que serà un espectacle de viure. Probablement no veurem el mateix Regne Unit que vàrem veure en l’etapa Cameron. Si en aquell cas podríem aplicar la frase de Maquiavelo: “Mai intentis guanyar per la força el que pot ser guanyat per la mentida”, ara, després de les promeses fetes en el primer referèndum que el RU va incomplir podríem aplicar també de Maquiavelo: “La promesa donada va ser una necessitat del passat, la paraula trencada és una necessitat de present”. En qualsevol cas com que la política és l’art de lo possible -no se qui ho va dir- veurem fins a quin punt els interessos interestatals, més enllà de la UE, pesen prou per frenar Escòcia. Jo no les tinc totes però veuré l’espectacle.

jordi Rovira
jordi Rovira
06.05.2021  ·  10:03

Que les editorials de Vilaweb ens ho van dient, és innegable. I que nosaltres no som del món de Madrid España, tal i com explica Núria Cadenes, també. Sí, dos models contraposats: el model dels estats-nació que malden per fer perviure el passat en el futur, i el model de les regions que cerquen identitat nacional per esdevenir funcionals. Catalunya versus Espanya, Escòcia versus UK. I encara un tercer, que potser seria més una tendència subsidiària; l’efecte Sèrvia. Ahir mateix, un dels comentaris a l’editorial post eleccions madrilenyes deia ras i curt que la comparació entre Madrid 2021 i Sèrvia 1990 era desaforada en l’exageració. No pas. El problema servi, com el problema castellà és de supervivència regional quan no hi ha l’escut de l’estat protegint les espatlles. El fracàs de la nació-estat espanyola comporta també el fracàs de la regió Madrid. Com el seu èxit i creixement només s’explica per com xuclen des d’un centre, la resta que l’envolta. Per això mateix, tants esforços per fer-nos creure que el Gran Madrid comporta més benestar regional al centre com a les seves perifèries que incrementen el seu PIB. I per això mateix les presses, urgències i ultimàtums. I per això aquest nacionalisme espanyol esperpèntic. Però ves que El Gran Madrid és una puça comparat amb Londres o París, i sobretot també és un procés. I si Catalunya independent és una desiderata, Espanya capital París, també. Tornem-hi doncs, no és un xoc de trens; sinó una cursa de fons. Una cursa de fons on nosaltres hem d’arribar a ser un estat des de la nació que ja som, i ells han de deixar de ser només un estat per ser una nació real per sota de la inventada. No sé pas qui té més tram a recórrer. Sí penso que qualsevol marrada en el camí és una pèrdua de temps i energia.

Josep Salart
Josep Salart
06.05.2021  ·  10:19

L’altre dia tenia que comprar que la senyora Sturgeon era una mica trepella, però vaja, si es independentista fins el moll de l’os, ja els va als escocesos. Tant de bo els nostres ho fossin tots.

El comentari d’en Francesc Rosés, un cop llegit, potser escriuría lo mateix. No es tracta de veure les coses negres però trobo que individualment sóm molt independentistes però, quan ho hem de ser colectivament, qui primer falla són les associacions tant i tant anomenades i que sabem de memòria.

El que no podem fer es, com diu el comentarista Mascarella, que si ve la cabra de legió, llavors estem acabats. No, si la cabra ve, que vingui. Serà la primera que salvarem, pobreta. Maneres de pensar amb por, potser a Escócia no duraríen dos dies.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
06.05.2021  ·  11:06

Les comparacions porten a errors de base i el cas escocès el veig força allunyat del nostre, per moltes raons. Però no tinc cap esmena a fer sobre l’idea que la trajectòria d’Escòcia ens pot afavorir.
La pregunta que em faig, en cas que tot vaigi com volem, és: ho sabrem aprofitar? O farem com sempre?

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
06.05.2021  ·  12:21

Escòcia ‘contra’ Catalunya.

Tinc la convicció que les dues situacions no es poden comparar.
Mentre aquí hi ha una constitució pensada i petrificada perquè Catalunya no tingui CAP possibilitat de fugir d’Espanya, al Regne Unit no hi ha pròpiament un document constitucional únic i el Parlament pot anar millorant lleis per consolidar els drets fonamentals de les persones.

Oficialment els catalans han/hem acceptat una constitució que va contra els nostres drets cosa que es va poder veure en les defenses del judici contra l’independentisme. I aquest és el gran problema donat que totes les nacions europees tenen un gran respecte als sistemes constitucionals de cada nació inclòs el de l’estat espanyol acceptat per Catalunya tot i ser un text feixista i, a la pràctica, inmodificable.

Ho tenim infinitament més complicat que no pas ho té Escòcia. Allí no tenen cap constitució pensada contra ells.

I a més ho tenim més complicat perquè alguns independentistes notables volen ajudar a la governabilitat de l’Espanya que fa les lleis “a mida” contra Catalunya.

David Mascarella
David Mascarella
06.05.2021  ·  12:29

Vaig manllevar, unes paraules de MIquel Gilibert:

‘Segons el famós Tsun Tse, cal no presentar una batalla que no tinguis altes probabilitats de guanyar. Nosaltres n’estem segurs ?’
‘A Croàcia, o a Eslovènia, o a Bòsnia, l’exèrcit es va posar, si més no en una part, del cantó correcte de la història. Aquí ja m’agradarà veure-ho (i tingueu per segur que sense un exèrcit, policia o com li vulgueu dir, que consolidi el control del territori, en 5 minuts tindrem la cabra de la legió desfilant per les rambles, com els va passar als pobres bosnis)’.

Amb arengues molt enceses, i sentiments a flor de pell, amb declaracions molt contundents però sense una força real per guanyar no n’hi ha prou. I la culpa és dels “altres” , és de tots plegats

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
06.05.2021  ·  13:14

Algú parlarà de recuperar el carrer?
Algú parlarà de Meridiana Resisteix?
Algú parlarà clar i català?

https://www.larepublica.cat/entrevistes/ramon-grosfoguel-donar-dos-anys-de-marge-a-la-mesa-de-dialeg-sense-recuperar-el-carrer-seria-la-tomba-de-l1-o/

enric llopis
enric llopis
06.05.2021  ·  14:20

Per cert senyor Partal, com és que VilaWeb no fa menció de la portada de “The New York Times” cosa que si fa “Nació Digital”???
https://www.google.com/amp/s/www.elnacional.cat/ca/politica/cuixart-portada-the-new-york-times-no-demanare-perdo_606410_102_amp.html

Roser Caminals
Roser Caminals
06.05.2021  ·  16:03

Encara que estic d’acord amb Miquel Gilibert que la independència només es pot guanyar fen-nos ingovernables per a Espanya, i de retruc fent Espanya ingovernable per a Europa, no es pot negar que una victòria independentista d’Escòcia seria preferible a una derrota. Un argument no ha d’invalidar l’altre. Cada èxit és una gota malaia.

Josep Vilà
Josep Vilà
06.05.2021  ·  23:26

Governats per jutges vestits d’aiatol·làs. Brillant anàlisi del sr. Albert Miret.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies