El Sabadell torna a casa, adeu a l’OPA?

  • El banc d'Oliu fa un pas enrere, després d'haver-se’n anat de Catalunya fa set anys · Els motius del trasllat de la seu a Alacant del 2017 i del retorn actual s'han d'analitzar més del prisma polític que no pas econòmic · El pas és un entrebanc important per a l'objectiu final del BBVA

Jordi Goula
23.01.2025 - 19:50
Actualització: 23.01.2025 - 19:54
VilaWeb

Dimarts es van saber dues notícies del Banc Sabadell d’una importància cabdal. La primera era estrictament financera. Les cotitzacions d’ambdues entitats havien anat fluctuant d’ençà del mes de maig, quan el BBVA va llançar l’OPA. Del 30% dels guanys promesos amb el bescanvi d’accions a l’accionista del Sabadell, per primera vegada en tots aquests mesos la truita s’havia girat. És a dir, un accionista del Sabadell que avui anés a l’OPA amb les condicions proposades hi perdria diners. Alguns analistes formulen dues possibles interpretacions en la situació actual. D’una banda, el mercat podria considerar que el Banc Sabadell té més bones perspectives que el BBVA i, d’una altra banda, s’obriria la possibilitat que el BBVA millorés la seva oferta en l’OPA, una opció que fins ara han negat els directius de l’entitat basca. El fet, ras i curt, és que, financerament, l’OPA del BBVA en les condicions d’avui no interessa gens a l’accionista del Sabadell.

Però la bomba va arribar al vespre, quan es va saber que el Sabadell havia decidit de tornar a casa, després de ratificar-ho un consell extraordinari d’urgència convocat ahir a la tarda. La notícia va córrer com un regueró de pólvora i van començar els comentaris de tota mena. Certament, ahir, a la seu de Sant Cugat del Vallès, el Consell va ratificar ràpidament la tornada a casa, amb un ordre del dia que contenia un sol punt. La seu, doncs, tornava a la plaça de Sant Roc, a la ciutat on va néixer l’entitat.

En el curt període que hi ha hagut entre dimarts al vespre i dimecres a la tarda, tothom va voler dir-hi la seva, amb més o menys fortuna, per mirar d’explicar la decisió. Alguns polítics i empresaris valencians estaven preocupats, perquè encara els ressonava a les orelles allò que Oliu digué abans de la junta de l’abril del 2018: “El banc ha eixit enfortit amb el canvi de seu a Alacant.” I sis anys després, el 2024, en el mateix acte, assegurava: “Tornar a Catalunya per a nosaltres no és damunt la taula ni sota la taula. Tenim el domicili social a Alacant i les seus corporatives repartides per tota la geografia espanyola. Vam venir a Alacant com a reacció a la reacció dels clients i estem molt bé aquí.” A quins clients es referia? Als mateixos pels quals ara torna a la capital vallesana?

Ràpidament, el president de la Confederació Empresarial Valenciana, Salvador Navarro, deixava ben clar: “Aquesta decisió, encara que legítima, no ens agrada, i implica un desafiament per a la nostra economia.” Confesso que no sé a quin desafiament es referia. “És una poalada d’aigua freda, perquè nosaltres hem fet costat al Sabadell des del primer minut”, manifestava, preocupat, Carles Baño, president de la Cambra de Comerç d’Alacant. Però el que semblava més empipat era el batlle d’Alacant, Luis Barcala, qui deia: “Algú del banc haurà d’explicar bé a què obeeix aquesta operació i quins interessos prevalen en aquests moments per sobre dels clients i de la plantilla del Sabadell.” Què hi té a veure la plantilla i els clients, senyor batlle?, dic jo.

Però la declaració que més gràcia em va fer va ser la de la portaveu de Compromís al congrés espanyol, Àgueda Micó, que va dir que el trasllat del domicili social del Banc Sabadell a Catalunya era una de les primeres conseqüències de “la negligència que ha tingut el Partit Popular”, encapçalat per Carlos Mazón, “en la gestió de la gota freda de València”. Què hi té a veure la gota freda, senyora Micó? Freda, freda…

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, en canvi, va afinar molt més el tret amb els seus comentaris. Va manifestar, a Fitur, a Madrid: “Inevitablement, aquesta operació és dins el context d’una situació de feblesa i d’una situació d’OPA que hi ha en aquest moment.” I va afegir: “Entenc que el Sabadell, o potser no ho entenc, però crec que és evident que s’ha decidit a fer algun gest a qui corresponga.” Raonament complicat, oi?

Sap que el suport de Madrid a l’operació és totalment negatiu, com no ha deixat de manifestar El govern espanyol des de bon començament. Sense anar més lluny, ahir, a Davos, en una entrevista a Bloomberg, el president Pedro Sánchez posava sobre la taula tot de qüestions que considera importants a l’hora de permetre o no la integració dels dos bancs, adreçant-se directament a la Comissió dels Mercats i la Competència (CNMC): “Hem de considerar diferents aspectes; com és sabut, a Espanya tenim un gran nombre de pimes, i, en aquest sentit, hem de considerar la importància de la cohesió social i la cohesió territorial.”

El ministre d’Economia, Comerç i Empresa espanyol, Carlos Cuerpo, era molt més explícit davant els micròfons d’Onda Cero: “Té molt sentit la tornada de Banc Sabadell a Catalunya, atès el procés de ‘normalització’ que s’ha produït en aquesta comunitat aquests anys, després de la crisi política pel procés el 2017. Jo ho interpreto, és clar, com una operació de sentit comú i també que animi les empreses que van prendre la decisió de sortir de Catalunya a prendre ara la decisió natural de tornar.” Recordem que ja ho han fet Aigües de Barcelona i Ciments Molins, però el Sabadell és la peça més grossa de l’Íbex i la més valuosa. I vet aquí el missatge clau de tot això, la “normalització del país”, una vegada el “perill independentista” diuen que ja no existeix –i tot gràcies al PSOE.

Segons aquest raonament, la política va fer fugir el Banc Sabadell i la política també el fa tornar. Si bé els colors que motiven l’un pas i l’altre són diferents. Però les finances sembla que no hi entenen, en colors. Cal recordar que va ser la primera gran empresa que va traslladar la seu fora de Catalunya, tan sols quatre dies després del referèndum del primer d’octubre de 2017. Llavors va justificar el moviment adduint la incertesa i per a garantir que quedaria cobert sota el paraigua del Banc Central Europeu en cas d’independència. Deien que volien protegir els interessos dels accionistes i dels seus clients. El fet és que el Banc Sabadell va ser la primera empresa de l’Íbex-35 que va traslladar la seu, afavorit pel decret del govern de Rajoy, que va facilitar l’anomenada “fuita d’empreses”, promoguda i atiada pel govern del PP a Madrid, per crear por i ansietat entre els ciutadans catalans, aparentant que tot s’enfonsava.

Fem memòria de la brutal campanya mediàtica sobre el nombre d’empreses que cada dia “se n’anaven” de Catalunya, amb grans titulars, als mitjans espanyols i catalans. No deien que eren tan sols les seus, que es traslladaven. Calia mostrar a tot l’estat la desbandada que hi havia a Catalunya per la por de l’independentisme. Un feix d’empreses es van prestar al joc i el Sabadell va ser de les primeres. Algunes amb una por real i algunes altres, amb mala fe i ganes de col·laborar entusiàsticament amb la posició de Madrid.

Bé, fins ara hem vist reaccions del País Valencià i Madrid. I a Catalunya, com s’ha vist? El president Illa, també a Fitur, aquest matí comentava que aquesta tornada confirma que “anem pel bon camí”. I afegia: “El bon camí és el camí del bon govern, el de l’estabilitat institucional i el de la seguretat jurídica.” Destacava també “el camí de la confiança, de mirar endavant i apostar pel futur com un dels motius que hauria fet possible el retorn de Sabadell a la seva ciutat natal”. És prou clara la intencionalitat, sense anomenar l’objectiu?

El diputat Gabriel Rufián tocava ahir el viu, quan qualificà simplement de “anecdòtic” el trasllat i considerava que, amb Salvador Illa com a president de la Generalitat, “al PSOE li convé de vendre una suposada normalitat”. Als antípodes hi havia el president del Foment, Josep Sánchez Llibre, que va insistir en el fet que era “una gran notícia per a Catalunya i per a l’economia catalana, que permetrà que la comunitat recuperi el lideratge econòmic al llarg de 2025”. No crec, sincerament, que n’hi hagi per a tant. El president de la PIMEC, Antoni Cañete, també ho veia com un fet positiu, però potser amb un gram menys d’exageració que el seu col·lega. Va assegurar que el retorn del banc “enfortirà el teixit empresarial i econòmic català i generarà noves oportunitats”.

I, com és lògic, els protagonistes de veritat, els accionistes del Sabadell, també hi han dit la seva. En un comunicat d’aquest matí, l’Associació d’Accionistes Minoritaris del Banc Sabadell diu: “La tornada a casa és oportuna, encertada i una clara declaració d’intencions. Es tracta d’un pas natural que reforça el compromís del Sabadell amb els seus orígens i amb el seu paper com a entitat financera de referència a tot Espanya. Com a entitat independent, té molt a aportar al conjunt del teixit productiu i a tota la societat en general. Com hem anat alertant des de fa temps, l’OPA no genera valor, el destrueix.” És molt clar què diuen i volen, però no sé si la seva retòrica és totalment fidel a la realitat. Ara, el president Oliu ho deu haver agraït.

I els altres grans protagonistes, els del BBVA, han dit allò que havien de dir: gairebé res. Ahir van mostrar respecte a la decisió del Banc Sabadell de retornar a Catalunya la seu social, però assegurant que no canviava res respecte de l’OPA llançada pel banc basc ni sobre les bondats de l’operació.

En definitiva, personalment em sembla una jugada de dues bandes en què el govern del PSOE fa un pas més en la campanya sobre la “normalització” de Catalunya, amb la tornada del banc, i el Sabadell s’assegura la posició favorable del govern espanyol en la seva independència, contra l’OPA del BBVA. Una posició que Sánchez pot fer valer davant la CNMC, insistint a recomanar més restriccions a l’operació, per exemple, atesa la singularitat del mercat financer que està en qüestió.

I, ara que acabo la Píndola, m’adono que pràcticament no he parlat de l’OPA financera, llevat del primer paràgraf. Potser perquè la part econòmica de la jugada d’ahir és molt menys important que no la política. Continua havent-hi analistes que creuen que l’OPA anirà endavant, però jo, humilment, penso que no, d’ençà del primer dia. I com més coses passen, més refermo l’opinió inicial. De debò algú pot pensar que el BBVA s’endurà un banc que ara diu que es torna a sentir molt català, en uns moments en què es tracta de vendre “normalitat” i “tranquil·litat” a Catalunya pel govern de Madrid? Jo, no. Tenen eines per a evitar l’operació de sobres…

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor