El Regne Unit ja no forma part de la Unió Europea i es converteix en el primer estat membre que abandona el bloc comunitari. La marxa dels britànics posa punt i final a una relació de 47 anys que no ha estat gens fàcil. Després de tres anys de negociació per gestionar la decisió dels britànics d’abandonar el projecte comunitari, la Unió Europea diu adéu a un dels socis amb més pes, però també a un del membres més incòmodes per les reticències a avançar cap a la federalització del projecte europeu. El divorci ja és oficial, però la ruptura definitiva haurà d’esperar que acabi el període de transició, fixat fins el primer de gener del 2021 amb possibilitat de pròrroga. De moment, la conseqüència més visible serà la institucional, amb els representants britànics ja fora de les institucions europees i la bandera britànica sense onejar al costat de les altres 27.

[VÍDEO] La Unió Europea retira les ensenyes del Regne Unit
de les seves institucions

Fins a finals d’any, la sortida del Regne Unit del bloc comunitari no tindrà un gran impacte per a ciutadans i empreses. Durant el període de transició, els britànics hauran de seguir complint les normes europees i els tractats internacionals signats per la Unió Europea.

També continuarà en el mercat comú i la unió duanera i seguirà sota jurisdicció de la justícia europea. Els ciutadans, tant europeus com britànics, podran desplaçar-se com fins ara. El que sí podrà fer el Regne Unit és negociar acords internacionals amb tercers països, però la seva entrada en vigor haurà d’esperar que acabi el període de transició o que Brussel·les ho autoritzi.

Durant el pròxim any, Londres i Brussel·les negociaran la relació futura. Des de la Comissió Europea ja veuen difícil poder pactar un acord abans del 2021 i no veuen amb mals ulls una pròrroga de la transició. Un escenari que el govern britànic de Boris Johnson, amb por a quedar-se atrapat en el període transitori, descarta.

El nucli dur d’aquestes negociacions, que liderarà el francès Michel Barnier, serà el nou pacte comercial, però també s’hauran de discutir qüestions com el moviment de persones, l’accés a aigües pesqueres o els programes d’intercanvi d’estudiants.

Vegeu un recull fotogràfic dels moments previs al Brexit.

La Unió Europea es reivindica davant el Brexit

L’última setmana dels representants britànics a les institucions ha estat intensa, especialment pel ple que ha segellat l’acord i que, alhora, era l’últim per als britànics. Durant la sessió, alguns celebraven desfer-se de Brussel·les i ‘recuperar el control’, mentre d’altres s’acomiadaven amb tristesa i, fins i tot, amb l’esperança de poder tornar-hi.

En l’últim dia del Regne Unit a la Unió Europea, però, els únics eurodiputats que s’han fet notar han estat els del partit del Brexit. A mode de representació, han sortit des del Parlament Europeu amb una bandera del Regne Unit per portar-la a un tren amb destinació a Londres.

Per la banda europea no hi ha hagut cap escenificació especial. A escasses hores que es fes efectiu el Brexit, els presidents de la Comissió Europea, el Parlament i el Consell Europeu han escenificat l’etapa post-Brexit. En una roda de premsa, Ursula Von der Leyen, David Sassoli i Charles Michel han volgut mostrar unitat i reivindicar el projecte europeu davant la ‘ferida oberta’ que suposa la primera marxa d’un estat membre del club comunitari.

El referèndum, una promesa de Cameron per ser reelegit

Després de 13 anys amb governs laboristes, els conservadors, amb David Cameron al capdavant, van guanyar les eleccions el 2010. Tres anys després, va assegurar que era ‘hora que els britànics donessin la seva opinió’ sobre la relació amb Brussel·les.

La relació de Londres amb Brussel·les mai no va ser ideal. Malgrat ser un dels socis amb més pes, el Regne Unit també ha estat històricament un dels més crítics. Favorable a l’ampliació a més estats per ampliar el mercat comú, els britànics sempre han estat reticents a avançar en la integració europea.

Buscant la reelecció el 2015, Cameron va prometre en campanya electoral organitzar un referèndum sobre la permanència a la Unió Europea. Amb la victòria dels conservadors, el referèndum va arribar el 23 de juny del 2016.

La victòria del ‘sí’ amb el 51,8% dels vots a abandonar el club comunitari va obrir una negociació entre Londres i Brussel·les per establir els termes de la separació. De les converses va resultar l’acord negociat per l’aleshores primera ministra, Theresa May, que va fracassar tres cops en l’intent que el parlament britànic acceptés el text.

Amb la renúncia de May i el nomenament de Boris Johnson, el primer ministre va renegociar l’acord, que finalment va aconseguir aprovar gràcies a unes eleccions que li havien donat majoria parlamentària.

El Brexit deixa un Regne Unit dividit

El Brexit ha estat un cop dur per a la Unió Europea, però també deixa un Regne Unit dividit. Escòcia, favorable a continuar en el club comunitari, demana ara un segon referèndum d’independència que Londres li nega. A Irlanda del Nord, on també van votar contra el Brexit i totes les parts han rebutjat l’acord de Johnson, la situació és tensa i incerta.

Ja fora de la Unió Europea, ara s’obre una nova etapa en què Brussel·les i Londres han de tornar a negociar -ja no com a socis- en unes converses que marcaran tant el futur del Regne Unit com de la Unió Europea.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.