‘La tertúlia proscrita’

El PSC renuncia del tot al referèndum

  • Tomba una esmena a la ponència que demanava una consulta 'amb una pregunta clara i d'acord amb la legalitat'

VilaWeb
Redacció
05.11.2016 - 20:11
Actualització: 05.11.2016 - 21:47

El PSC ha rebutjat una esmena presentada per l’agrupació de Granollers que demanava celebrar una consulta “amb una pregunta clara i d’acord amb la legalitat” per donar una sortida al problema de l’encaix entre Catalunya i Espanya. L’agrupació havia presentat aquesta esmena a la ponència política, aquesta no havia estat acceptada en el predictamen i tampoc ha superat el debat en comissió. El text de l’esmena apuntava que estan d’acord amb el partit en que la resposta davant del “desgavell que suposa la deriva independentista que està agafant el govern català passa per un canvi tant en les relacions Catalunya-Espanya com de la pròpia Espanya” i l’aposta pel model federal. Tot i això, assenyalaven que, a diferència del que establia la ponència, “la única via possible per a resoldre la situació i donar una sortida al problema de l’encaix entre Catalunya i Espanya passa per una consulta legal i acordada amb una pregunta clara i d’acord amb la legalitat.

La proposta considerava que després de la “fractura del pacte constitucional” que va significar la sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut i tots els “desencadenaments” que això ha comportat, la única solució possible era la consulta. ” Pensem que Catalunya ha de poder decidir si vol o no compartir un projecte amb la resta de pobles d’Espanya. Nosaltres ho volem, però no perquè des de l’estat se’ns hi obligui o ens hi sentim sotmesos, sinó perquè sigui la voluntat dels catalans i les catalanes”, afegia.

Resolució per un estat federal
En canvi, el PSC ha aprovat una resolució “pel reconeixement d’Espanya com a Estat federal integrat per nacionalitats i regions que adoptaran la denominació i institucions que prefereixin” i que doni a l’Estatut un nou caràcter per tal d’assolir la consideració “com a constitució de la comunitat autònoma”. Segons el text, aquest nou rang ha de permetre donar resposta a l'”ambiguïtat” que han tingut fins ara els estatuts pel doble caràcter d’estatut i llei orgànica, especialment pel que fa a les competències. La proposta posa sobre la taula també que cal canviar el procediment per a la seva aprovació “que serà tasca exclusiva de la comunitat autònoma”, així com la “limitació del control del Tribunal Constitucional”.

Sobre el TC, considera que “ha estat superat” per la quantitat de conflictes de competències i recursos d’inconstituiconalitat i per això “convé corregir les causes d’aquesta situació”. Afegeix que la composició d’aquest tribunal “hauria de tenir alguna connexió amb les comunitat, probablement a través del propi senat federal”.

En línies generals, diu que el principi federal “ha d’inspirar la solució als problemes existents i ha de resultar compatible amb la diversitat de nacionalitats i regions que integren Espanya i amb el reconeixement d’opcions polítiques i legislatives pròpies de cadascuna d’elles”. Així, reclama el reconeixement dels drets històrics de Catalunya i d’una “posició singular” de la Generalitat en el conjunt d’institucions de l’Estat.

Aposta també per una reforma del Senat per convertir-lo en un “consell federal integrat per representants dels governs autonòmics” amb les funcions principals d’aprovar les lleis bàsiques i en dirigir les relacions entre les comunitats, amb l’Estat i la Unió Europea. D’altra banda, proposa una nova distribució de competències, de tal manera que se suprimeixin les clàusules de prevalença i supletorietat per part de l’Estat i amb la voluntat de tractar les competències que corresponen a singularitats d’algunes nacionalitats i regions.

En l’àmbit judicial, aposta per la descentralització i estableix que a cada comunitat hi ha d’aver un òrgan de govern judicial amb una composició semblant al Tribunal Superior de Justícia però amb més factuals que l’actual, així com la creació d’un òrgan reduït per resoldre els recursos plantejats contra les decisions de l’òrgan de les comunitats.

El text afirma que també caldria que la constitució recollís “els principis d’ordinalitat, autonomia financera, suficiència i solidaritat” i també la figura dels consorcis tributaris, amb participació “paritària” de l’Agencia Estatal d’Administració Tributària i les agències tributàries dels ens federats que ho desitgin.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any