El preu de ser celíac, una situació insostenible: “Si el nen surt celíac, ens arruïnarem”

  • L’Associació de Celíacs de Catalunya alerta que cada dia n'hi ha més que no arriben a final de mes

VilaWeb
Clàudia Mas
04.12.2022 - 21:40
Actualització: 05.12.2022 - 08:51

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

“Si el nen em surt celíac, ens arruïnarem”, així s’expressa Míriam Baños, celíaca d’ençà de fa més de deu anys, que es posa les mans al cap quan repassa els tiquets del supermercat. Les xifres de les factures es multipliquen com més va més. La inflació és una realitat gairebé tangible reflectida en la cistella d’anar a comprar. No havia estat tan alta d’ençà del 1994. D’ençà de l’any passat, els preus dels aliments s’han disparat d’un 15,4%, segons dades de l’Institut d’Estatística espanyol.

Per al 7% de la població, l’economia dels aliments encara és més difícil. Un celíac abans de la inflació pagava, de mitjana, 70 euros mensuals més i 850 euros anuals més per alimentar-se. És previst que enguany el preu escali fins a les quatre xifres. Baños titlla la situació d’escandalosa: “Menjar sense gluten és la meva medicina, no hi ha tractament ni xarops per afrontar-ho. Però no ens ho posen gens fàcil.”

“Si comprar aliments sense gluten abans ja era car, imagina’t ara”, diu Irene Puig, portaveu de l’Associació Celíacs de Catalunya. “Ens fa patir que molts celíacs, per por de no poder pagar aquests preus, no segueixin de manera estricta la dieta. Es pot arribar a complicar molt la situació i els budells se’n ressenten molt”, lamenta.

“Cada dia els preus espanten més”, explica Baños, que considera que pràcticament tots els productes semblen haver posat el peu a l’accelerador dels preus, i explica que molts aliments s’han anat encarint de mica en mica, de cèntims: “Veies que, pràcticament cada setmana, el paquet valia una mica més.” Diu que, fent la comparativa, del gener fins avui la majoria d’aliments ha arribat a pujar fins d’un 25%.

La pasta amb gluten costa 1,6 euros/quilo, mentre que sense gluten costa 3,6 euros/quilo; la farina amb gluten, 2,20 euros/quilo, i sense, 3 euros/quilo. Respecte del pa: d’una banda, el de motlle val 1,85 euros el quilo, mentre que sense gluten puja fins als 7,05 euros el quilo. El pa ratllat és el producte en què es nota més la diferència: amb gluten costa 1,18 euros/quilo i sense, 9,45. Finalment, si una família vol cuinar un menjar ràpid i fica unes pizzes al forn, els celíacs pagaran almenys 2 euros més i en tindran menys quantitat: “Potser t’alegres que el preu del supermercat hagi quedat intacte, però resulta que és perquè n’han reduït la quantitat.”

Molts celíacs cerquen estratègies per poder-ho afrontar. Baños explica que va aprendre a fer pa en uns tallers de franc: “Quan tinc temps, aprofito per comprar farines en promoció i agafo més estoc”, diu, però no sempre té prou hores per a poder-ho fer: “Tot plegat es fa una muntanya, al dia a dia no tens temps i, a més, has de trobar aquestes ofertes.”

Per la seva banda, la Queralt, a qui van diagnosticar la celiaquia ara fa setze anys, explica que el seu mètode és cercar aliments que directament no portin gluten: “No busco substitutius, sinó que poso al centre tots aquells aliments que no porten gluten, com ara l’arròs i els llegums.” Posa en relleu que no veu com una opció la compra d’aliments processats: “No menjo ni magdalenes, ni galetes. En resum, res del que s’hi pugui assemblar, perquè tant el cos com les butxaques t’ho agreixen.”

Les sol·licituds als bancs d’aliments es multipliquen

La preocupació per l’economia dels celíacs és reflectida en les dades. El Banc dels Aliments de Barcelona diu que s’han duplicat els usuaris que sol·liciten productes sense gluten. Ara com ara, tenen censats 527 celíacs en 115 entitats diferents.

Els celíacs mateixos, molts dels quals són socis de l’entitat, no han tardat a sortir al rescat i han fet donatius, preocupats per les famílies celíaques amb dificultats econòmiques. “Quan veus que la farina costa quatre euros, penses com ho deuen fer les famílies amb fills celíacs que no poden arribar a final de mes”, explica Baños. “Si abans ja patien, ara encara més”, detalla Puig. Així mateix, posa damunt la taula que no solament és una percepció sinó que realment hi ha gent amb aquestes necessitats. Per aquest motiu, van obrir una línia d’ajuts econòmics que han servit per a comprar aliments sense gluten per al Gran Recapte, que ha estat aquest cap de setmana. D’aquesta manera s’asseguren que aniran destinats als qui ho necessiten.

En aquest sentit, i arran d’aquestes necessitats, denuncia la manca d’ajudes públiques, siguin de la Generalitat o del govern espanyol. A l’estat espanyol, reclamen que en el pròxim pressupost s’inclogui l’aplicació d’un IVA superreduït, del 4%, en els productes alimentaris sense gluten.

Puig explica que moltes subvencions han avançat –concretament, vint han estat aprovades–, però lamenta que no s’hagin executat mai, i, per tant, per un motiu o un altre, no són una realitat. En aquesta línia, denuncia que l’estat espanyol és dels pocs territoris on no es dóna cap ajut, a diferència d’uns altres països europeus, com ara Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, els Països Baixos, Itàlia, Luxemburg, Malta, Noruega, Polònia, Portugal, el Regne Unit, Suècia, Suïssa i l’estat francès. Per exemple, a Luxemburg hi ha un reemborsament de 553,50 euros l’any, a Grècia hi ha una ajuda de 100 euros el mes per a adults i fins a 150 euros el mes per a nens, i Finlàndia ofereix una ajuda de 95 euros el mes per a nens menors de 16 anys. A l’estat francès no hi ha ajudes, però la Seguretat Social permet que alguns productes per a celíacs siguin reemborsats parcialment.

Com més va, més diagnòstics

Els diagnòstics positius augmenten d’un 15% cada any, segons que explica l’associació. Puig celebra que es facin progressos en la detecció, atès que temps enrere es posaven molts bastons a les rodes als celíacs. Així ho posa de manifest Baños: “Sempre havia tingut problemes digestius, però els metges no hi donaven importància, constantment recorrien als nervis.” Explica que el problema no desapareixia mai fins que, finalment, va decidir d’anar per la via privada, atès que es va capficar que volia un diagnòstic: “Efectivament, amb el diagnòstic a la mà i seguint la dieta, vaig començar a trobar-me bé, per fi.”

No és una qüestió aïllada, sinó que com més va més casos se’n detecten. L’associació estima que el 7% de la població del Principat i Menorca no pot consumir gluten (1% de celíacs i 6% de sensibles al gluten); és a dir, 541.000 ciutadans (77.400 celíacs i 464.000 sensibles al gluten).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes