El poder judicial, bastió del supremacisme lingüístic espanyol

Ni Napoleó ni Hitler van poder contra el fred i la neu de Stalingrado. Si la gent del carrer no es converteix en neu i fred, els napoleons i hitlers van passant en marxa triomfal.
Però cal molta neu i molt de fred!! I persistents fins deixar-los delmats per sempre.
Però mentre confiem en estratègies de militars professionals (llegeixi’s “polítics conta-contes”), no hi tenim res a pelar.
Pessimista? No pas! Si tens una opció i no la fas servir, es que ja t’està bé tot plegat.

És la conseqüència d’haver acceptat una “transició” que deixava sense tocar tot l’aparell franquista de l’estat. Dins d’aquest estat no hi ha res a fer, si no eres com ells. I no semblen disposats a moure’s de l’Edat Mitjana. En aquell temps van arribar a ser importants, a nivell mundial. Ara, fa segles que no ho són. I ens volen culpar a nosaltres, de la seua pròpia incompetència i decadència.

D’ acord amb Josep Usó. Tant costa aprendre de la història? Si una societat no vol canviar, no canviarà. Espanya és orgullosa del seu passat, hidalguía, i del seu present, esport Gasol-Nadal-Iniesta. Ja s’ho faran.
Ni Eslovènia, ni Dinamarca, ni Holanda, ni Nova Zelanda, ni Canadà, són tan orgullosos, perquè no tenen en Gasol, ni en Nadal, ni l’Iniesta. Ni falta que els hi fa. La classe mitjana viu molt millor allà, i tenen una relació de confiança amb els seus dirigents, al quals dubto que considerin una colla de vividors incultes i pseudocriminals. No sembla que hi hagi dos bàndols guerracivilistes. Igual sóc jo que no estic informat.
Per tant, Josep Usó té raó. No hi ha res a fer. No sembla tan difícil d’adonar-se’n.

Ara bé, si fos que ERC tingués més vots que JxCat, ull, voldria dir que part dels vots independentistes corresponen a gent que viu bé, molt bé, que té molta cosa a perdre, que no vol renunciar a menjar cada cap de setmana al restaurant amb els seus amics. Que són independentistes, que votaran SÍ, que aniran a les manifestacions,… però que no se la jugaran. Com els d’ERC.
I si són molts així, doncs caldrà acceptar que com a societat som així. Una mica, una miqueta covards i mesells. Ara, bon vivants.

D’ acord amb Josep Usó.

OBSESSIÓ D’ESPANYA PER ANORREAR EL CATALÀ

Tant bon punt les institució valencianes comencen a treballar seriosament per recuperar la salut de la llengua, la trepa espanyolista surt al camp de batalla a morir matant.

No és que tinguin una animadversió especial contra la comunitat valenciana. És que es pensaven que la tenien més controlada i ara veuen que se’ls escapa.

El principat, les illes, el país valencià i despres podria venir la franja. Massa fronts oberts. Han d’atacar amb els cossos especials de l’exercit que no son altres que el poder judicial. I llencen el seu crit de guerra: “A por ellos. Santiago i cierre España” Que hi farem , son així!

Idioma comun diu el atado y bien atado de la prostitucio genocida del 78. Transicio del franquisme genocida a la democracia genocida del 78. 80 anys de franquisme pel genocidi català, i el pp.psoe.podemos cantant el A POR ELLOS amb un poder judicial de fills de Franco i Escriba de balaguer

Josep Gualló té raó. El cos més perillós, verinós, venjatiu i destructiu de l’aparell repressiu estatal és el judicial. Sap manipular, tergiversar i servir-se de la Llei amb una malicia, crueltat i impunitat que venen exercint des de temps immemorials. I han sapigut embolicar el seu món pervers amb una aparença de tabú que electrocuta als ignorants, als covards i als pobres o malalts d’esperit.

A la franja ja van intentar quelcom a nivell politic, fa anys, amb la LAPAO oi?

Sense llengua no hi ha nació, no hi ha identitat. Ho saben els togats, però només poden prohibir i empressonar… què és això davant la voluntat de tot un poble? Només cal que hi hagi poble…

Res de nou. Estan sortint els Torquemada com bolets. El poder, fa sortir el pitjor de la gent des de l’inici de la Humanitat (paraula que per cert, cada cop en fa més mal als ulls escriure-la amb majúscula) i tenim tantes referències , que sembla que ens hi em acostumat . El problema, en aquest cas, es que els Jutges no es poden votar i te de ser molt complicat anar-los destituint i substituint un darrera l’altre. Si hem de esperar que des de la UE els senyalin directament amb el dit i ens ho solucionin, ja podem anar llogant cadires doncs, la solució de la guillotina, ara estaría mal vist, dic Jo.

S’ha de desobeir a escala global amb la qüestió de l’idioma. Com voleu que ens puguin prohibir el català si tots el parlem a tot arreu, inclòs als ens de l’estat. Sempre és el mateix, d’un en un ens aniran tancant a la presó amb la seva perversa injustícia que ells en diuen “justicia”, però mai podran de tots en tots. Només hem de fer això, denunciar TOTS els actes anti catalans de cada dia i desobeir i rebutjar TOTS els intents de castellanització. Si la TV3 ja no és catalana, no s’engega la TV3, i amb les ràdios antigament catalanes, el mateix. Que haurem d’acabar amb palanganes als balcons per a sintonitzar emissores democràtiques com a les altres dictadures, segurament, però almenys no ajudarem als mitjans botiflers a seguir-nos endossant la llengua de l’ocupa. Llegir és una cosa preciosa, i només tu en tries l’idioma.

Sí, el poder judicial espanyol no és elegit pels ciutadans. Però no és l’únic poder no electe. Tampoc no ho és el poder militar, ni l’economico-financer de l’Ibex, la banca, la premsa… Ni el realment decisiu, el conjunt del sotogoverno que conforma el deep state, i que segons Antoni Castells feia que els seus acords, negociats durament amb ministres madrilenys, foren denegats pels mateixos ministres pocs dies més tard d’haver-los rubricat.

Quan fa una pila d’anys en Raimon (Ramon Pelegero i Sanchis) li va reclamar a un tal F. González (àlies Isodoro) perquè havien posat en marxa la Batalla de València les clavegueres de l’estat contra la societat valenciana comandades per dos valencians d’origen Abril Martorell (vicepresident español) i Emilio Alonso Manglano (cap del CESID, l’ara CNI) el cap del gobierno español juntament amb l’esperó Alfonso Guerra li respongué:

“España pot permetre’s el luxe de tindre una catalunya, però mai dues”

Hem tornat a aquells anys, on a les generacions vives actuals se’ns exigeix fer aquell salt que se’ns va impedir aleshores. En aquells anys els convergents havien anestesiat els commatriotes del Principat, i el canyellisme als de les Illes.

Ens hi ha arribat el moment el moment d’establir el Cap de Pont a l’altra banda de l’abisme per a que tots estiguem a l’altra banda de l’abisme que són els estats divuitescos de Madrid i París, que no serveixen per als ciutadans. Cal que creiem una forma d’organització humana pròpia del segle XXI i que servisca de model avançat que faça obsolets els existents actualment.

Que dins d’una dècada semble mentida -a nosaltres i els nostres descendents i habitants d’aquesta societat- que poguérem haver suportat tanta ignomínia.

El PSOE va claudicar des del primer dia. Va tapar tv3 amb canal9. Asignant-li el mateix punt del dial.
Va fer una luev aigualida, per fer callar les veus valencianistes.
Va acceptar el blaverisme.
Ara ho fa bona part del compromesos amb no se sap què. El blau i el himno d’ofrenar.
Compromís es comporta von una crossa del PSOE.
Què fan en educació de la Generalitat jussana?
Per exemple.

El País Valencià és un territori on si parla castella majoritariament. I ho tenen tant assumit que fins i tot, pensen en español. Per més desgràcia s’aboquen molts diners a les campanes electorals perquè surtin sempre partits españols sense cap ganes de protegir la llengüa. Només ho fan veure. Es com comparar en Raimon amb l’Ovidi, un ho fa veure i l’altre donava la vida.

No te perdó renunciar d’entrada a la llengua de la mare que et va parir, i això ho sents continuament al voltant nostre. Es per això que no ens acabem de sortir. La gent no te consciència de l’esclavitut en què viu i la síndrome d’ Estocolm la practiquen fins i tot vontant ERC.

Ja fa anys que és evident que el poder judicial ha pres el lloc als militars a Espanya. Atesa la incapacitat espanyola de negociar, arribar a pactes, enteses i que allò pactat es respecti quan la situació es complicava sorgien els militars a donar el cop de puny ala taula.Ara aquest rolel fan els tribunals, la voluntat popular, les institucions no compten, només compta el PODER, i la societat espanyolaho accepta pq no ha estat, no és ni serå mai democràtica.

Completament d’acord amb l’editorial i els comentaris. Recordeu l’editorial de fa uns dies sobre la naturalesa del conflicte?. Doncs això, els espanyols ho tenen clar, ells estan en guerra per defensar la seva nació, amb les armes que en cada moment calen: repressió salvatge l’1O, sentències judicials quan toca, majories parlamentàries si poden; …..i nosaltres no.

Essent històricament fracassats, envegen, i en conseqüència secretament odien a tot al món. Però com que no poden manifestar aquest odi contra cultures que tenen poder, descarreguen la seva bilis contra tot el que és “català”. (Porque son los extranjeros con los que nos podemos meter, sin consequencias”.

Molt de parlar de l’enemic extern (tribunals i polítics espanyols) i poc o gens de l’enemic intern que tenim que va contra el català genuí que capitaneja l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a través del seu portal lingüístic EsAdir.

A través de la “nova gràmatica” s’han acceptat castellanismes amb l’escusa que són acceptables en l’entorn col·loquial. I no diguem de la modificació amb nocturnitat del DIEC2 per afegir accepcions que són al castellà però en català en són un calc desvergonyit .

I sobre el portal lingüístic “EsAdir”, accepten milers de termes castellans amb una altra excusa, que són “d’ús general” i que l’IEC acceptarà quan siguin prou “populars” difosos per TV3 i Catràdio. I quina casualitat que el fundador d’aquest portal fa un parell d’any que és membre numerari de l’IEC.

Aquests sí que són els perillosos per a la salut del català i tothom mirant cap a una altra banda, colla d’hipòcrites!.

…i Espanya seguirà el seu projecte genocida del català in aeternum.
L’estat espanyol només s’autoreconeix lluitant per fer desapareixer TOT vestigi de catalanitat.

Felipe V de Castilla va lligar tot el projecte d’anoreament defenitiu calculant que l’estat sempre trobaria aliats dins dels Països Catalans.

Per això ells tenen un estat i nosaltres una autonomia tutelada.

Vicent, el què dius és molt important i molt cert, però, hi ha una cosa que ja s’hauria d’haver intentat de rectificar: és la pròpia denominació de la nació valenciana. Com poden els habitants d’aquesta, també, dissortada terra acceptar la falsa denominació de Comunitat Valenciana i, en conseqüència no forçar la més justa de País Valencià? Això de comunitat té ressons molt poc engrescadors i, si més no, el veïnat d’una finca. O, és que, volgudament, algú considera més important Comunitat que Pais? Ja sé que el pancatalanisme obliga molt, però, la raó s’ha d’imposar ja!

Sr.Salart: Profundament ofès pel seu comentari.Ja s´ho farà.

Si ens ataquen ens hem, no només de defensar, sinó sobretot CONTRAATACAR (allò de “català a l’atac” que manté el seu sentit si es llegeix del revés). Ara mateix cal centrar-nos en una batalla molt important: Cal recordar al PSPV-Compromís la seva promesa electoral de possibilitar la reciprocitat radiotelevisiva en català en el conjunt del territori que compartim la mateixa llengua, i crear un gran front per a EXIGIR (amb una forta ofensiva mediàtica i popular si cal, amb l’ajut d’entitats, etc.) el compliment d’aquesta promesa. Perquè, si en allò essencial, el suposat govern d’esquerres ens ha de fotre igual, aleshores que hi guanyem votant-los?

La llengua no ens la regalarà ningú. Recuperar els “Furs”, o el que siga l’autonomia, tampoc. L’Espanya del PSOE vol ser moderna i plurinacional però en MAD no s’ho creuen. Mig PSPV sí. L’altre és con ciudadanos. Que tinguem sort. Els valencians duem 40 anys en les trinxeres abans del botànic. I 314 de resistència a ser una “província castellana por justo derecho de conquista”. Som pocs, però molt cabuts.

Apreciat Vicent, com bé saps l’aniquilacio de la nostra llengua bé de lluny,; Com millor que jo saps que lo primer que va fer Lluís XlV, quan es varen anextsionar per la força el Rosselló, va ser prohibir el català, igual que Felip V quan ens va imposar el decret de nova planta; tot i així es català seguia molt viu socialment a les places i carrers ; el retrocés socialment es a partir dels anys 60, sobretot a on la inmigració de procedència d’espanyola ha sigut més forta, com per exemple en el Bajo Llobrega, l’us del català en els carrers i les places ja està aniquila’t.
Actualment les noves generacions ja han vist que els seus pares no tenen cap problema en bandejar el català a les converses, per això les noves generacions no tenen cap problema ni inquietud per defendre’l.
No hi ha conciencia ni respecte pel català.
A veure si algun dia algú valent ens diu que ha representat aquest retrocés socialment l’ús del català l’inmigració de procedència espanyola; no més més cal recordar sobretot per a on atacaven per aconseguir vots el partit FRANQUISTE de Cs i els seus cap visibles com l’Arrimades, Ribera etc.
Parlar del PSO€ alçades d’ara, tots sabem que són part de l’objectiu d’aniliquidar la nostra llengua.
Si aneu a la Wikipedia, sur la lleidatana Teresa Cunillera, la representant del govern del PSO€, que diu, a casa parlem català, però per educació quan teníem visites de parlar castellana per educació tots parlavem en castella; Doncs això

Per a mi, ajudar al PSOE a manar, no serveix per a res.
Es claríssim que s’adonen de la importància de la llengua, per això no poden consentir de cap manera que parlem en català, i ho prohibeixen de fa temps. Al País Valencià, fa anys que només es poden veure TV de Catalunya on line.

Escena 1. Caixa d’un supermecat. La caixera parla en català a la clienta. Aquesta, amb posat indignat, retreu a la caixera que no li parli en castellà. La caixera demana perdó i canvia al castellà.
Escena 2. Caixa d’un supermercat. La clienta s’adreça en català a la caixera. Aquesta li contesta en castellà. La clienta cavia al castellà.
Pot ser que hem de ser més ferms, oi? Si ens hem d’indignar, indignem-nos, però prou

Abans el colpisme era un vici militar. Ara té punyetes però cap control democràtic, ni tan sols científic. Ës d’un autisme jacobí que escandalitza.
Els polítics que diuen representar-nos no tenen la dignitat elemental d’anar a les institucions, Madrid inclós, en la nostra llengua. Tampoc entenc la dèria de dir espanyol al castellà mentre l’estat ens cobre impostos. Tan poc pintem que ni se’ns considera, com si ells i només ells ho foren tot?

Cada dia Europa em mereix menys confiança. Però d’Espanya, és absurd tenir-ne gens. Crec que no tenim més remei que plantar cara clara i definitivamente. Qui treu un full de ruta?