El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El Tribunal Superior de Justícia va anul·lar ahir diversos articles del decret de creació de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana. Significativament, i per increïble que puga semblar, aquesta oficina no es va crear fins el novembre del 2017, trenta-vuit anys després d’haver-se restaurat la Generalitat com a institució, una dada que parla per si sola del respecte i la consideració que han tingut les institucions valencianes per la llengua pròpia. Finalment, fa tres anys i perquè ja era massa, es va crear l’Oficina amb la finalitat de ‘vetllar pel compliment de la normativa legal sobre l’ús de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana’ i de canalitzar ‘les reclamacions, els suggeriments i les consultes per discriminació lingüística que formule la ciutadania’. Uns objectius que posats en prosa administrativa no poden ser menys revolucionaris. Però, així i tot, ja es veu que ho han estat massa per a la caverna togada espanyola.

Una fantasmagòrica –en diversos sentits– ‘Asociación para la defensa del castellano en la Comunidad Valenciana’ va portar immediatament la creació d’aquesta oficina davant el tribunal, que n’ha fet cas ben obedient. La demanda deia, sense gens de vergonya, que l’oficina creada per la Generalitat se centrava només en els drets dels catalanoparlants ‘i no en els drets dels castellanoparlants a parlar en castellà’, raó per la qual el tribunal, contra totes les evidències del dia a dia, considera que el govern valencià ha discriminat els espanyols, deixant-los desemparats. La realitat, evidentment, ni compta.

Aquesta sentència, que cal recordar que, més enllà del contingut concret, anul·la un acte de govern de la Generalitat, arriba quan fa molt pocs dies que una altra sentència judicial va establir que el govern valencià no es podia relacionar en català amb els governs del Principat i les Illes. Sumant l’una amb l’altra, l’ofensiva judicial agafa una dimensió que comença a ser significativament notable. Ni dins el País Valencià estricte ni en el conjunt del país no podem fer allò que creguem correcte. El cas és segar judicialment qualsevol avenç, per minúscul i lent que siga, i consagrar a la força la supremacia de l’espanyol. Amb independència de quina siga la realitat del país i xafant una vegada i una altra els nostres drets realment trepitjats, a costa de proclamar drets imaginaris. Els vots dels ciutadans, els governs que creem amb aquests vots, cada vegada són més irrellevants en aquest estat espanyol on encara som. I l’únic poder no electe, el judicial, cada vegada és més el poder. Amb majúscules.

Cal reaccionar a aquesta ofensiva, i les entitats civils ho han fet de seguida. Però caldrà estar atent també a la reacció del govern valencià, que hauria de ser contundent, per la llengua i per la seua pròpia capacitat autònoma, que també està en qüestió. I atents especialment a allò que farà el PSOE. Una certa tradició socialista ha fet del País Valencià el laboratori on s’assagen primer els seus girs acrobàtics. I les casualitats no existeixen. En pocs dies Podem, la sucursal valenciana de Podem, ha quedat completament satel·litzat amb l’elecció de Pilar Lima, Compromís s’ha vist forçat a allunyar-se de Pedro Sánchez per la seua intransigència i el seu menysteniment i Ciutadans, a Madrid però també a València, s’ha posat a passejar la seua candidatura per a substituir el bloc de partits que van portar el dirigent socialista al poder a Madrid.

El Botànic no sembla que estiga en perill, de moment, però per una banda hi ha cants de sirena i per una altra, dins el valencianisme, cada vegada hi ha més gent que es demana de què serveix ajudar el PSOE a manar si als efectes reals, especialment en les qüestions que són sensibles, les diferències amb allò que faria el PP o que s’aconseguiria amb el PP són mínimes. De vegades, per la intromissió dels jutges, bastió del supremacisme lingüístic espanyol. Però no sempre. Que continuem, per exemple, condemnats a veure solament per internet les televisions de la resta dels Països Catalans.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.