El poder de la voluntat

  • «La seua vida ha estat un triomf, una prova impossible de discutir de l'increïble poder dels éssers humans i una manifestació magnífica de la determinació de viure»

Vicent Partal
14.03.2018 - 22:00
Actualització: 15.03.2018 - 07:26
VilaWeb

Cada dia a les deu del vespre, els subscriptors de VilaWeb reben els millors continguts de l’endemà, en pdf. Feu-vos-en subscriptor i ajudeu VilaWeb

Stephen W. Hawking ha estat un científic únic i irrepetible, una personalitat mediàtica de dimensió planetària. Les seues idees, la capacitat d’expressar-les, l’enorme habilitat per a explicar-les d’una manera atractiva, malgrat les limitacions físiques evidents que va tenir durant la major part de la vida, han impressionat la gent i han deixat una petja intel·lectual enorme. Però per a mi Hawking, sobretot, és una demostració de les més grans del poder de la ment i la voluntat humana.

Des de dins la seua ment, i esprement-la fins a límits impossibles de concebre, Hawking va lluitar tota la vida per entendre l’univers on vivim, sense posar-se cap límit, llevat del de la seua honradesa professional, científica. ‘El meu objectiu és senzill –va dir en una famosa ocasió–, perquè només intente entendre per què l’univers és com és i per quina raó existeixen totes les coses.’ No ho va aconseguir –ningú no ho esperava, això–, però les seues contribucions han canviat la percepció que tots tenim d’aquest univers en què vivim.

Un altre gegant, l’astrònom Martin Rees, recordava ahir que, quan tots dos treballaven al mateix edifici, alguna vegada Hawking li havia demanat que li obrís una pàgina concreta ‘d’algun llibre abstrús’. Rees havia vist aleshores, fascinat, com els ulls de Hawking s’aturaven durant hores i hores en la lectura d’una sola frase. I explica que ell hauria pagat tots els diners del món per poder seguir els extraordinaris raonaments que dins el seu cervell es devien produir, ‘encara que ni tan sols estic segur que els pogués entendre’.

Quan Hawking només tenia vint-i-un any, li van diagnosticar una esclerosi lateral amiotròfica i li comunicaren que només viuria dos anys o tres més. I tanmateix ha viscut fins a setanta-sis anys, tancat cada vegada més en aquest diàleg interior que Rees descrivia tan bé, però alhora obrint els ulls i la ment a tots els seus congèneres, a tots nosaltres, amb una tenacitat emocionant, titànica. I per això avui podem dir, agraïts, que la seua vida ha estat un triomf, una prova impossible de discutir de l’increïble poder dels éssers humans i una manifestació magnífica de la determinació de viure i de la curiositat i la capacitat de raonar, dos dels grans emblemes que ens han fet ser aquesta espècie única i irrepetible que tots els éssers humans junts podem dir que som.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any