presos

TEMA DEL DIA
Escarment.
L’acte d’obertura de l’any judicial a Espanya ha servit per a ratificar la política de mà de ferro que l’estat aplica contra l’independentisme. No hi ha hagut cap esmena, cap indici de rectificació ni de suavització de la repressió contra els dirigents independentistes, que continuen empresonats i esperant una sentència que tothom preveu dura. L’estat no únicament no rectifica, sinó que aplaudeix el fals relat judicial amb què ha fabricat l’escarment que ha dut a terme fins ara. Abans del 16 d’octubre se sabrà la sentència, segons que ha deixat anar el jutge Manuel Marchena. Aquell dia farà dos anys que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són en presó preventiva i si no hi hagués sentència els haurien de deixar en llibertat.

La sentència se sabrà probablement força abans, perquè el 14 d’octubre és quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, ha d’estudiar la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat, a petició del Tribunal Suprem espanyol i en la qual s’hi personarà el Parlament Europeu. La justícia espanyola vol tenir-lo condemnat abans per a preparar el xoc amb Luxemburg i provar de guanyar-lo. Una vegada més, es demostra que a Espanya la justícia juga amb el calendari per impedir qualsevol escletxa que pugui permetre als presoners de sortir en llibertat.

En aquesta operació, hi participa sense cap mena de distanciament la fiscal general de l’estat, María José Segarra, nomenada pel govern de Pedro Sánchez. Segarra ha presentat una memòria anual que inclou arguments a favor d’obligar els presos a complir la condemna a Espanya. La memòria posa en dubte la ‘imparcialitat’ de les institucions penitenciàries catalanes i denuncia situacions ‘anòmales’ com les manifestacions setmanals davant els centres penitenciaris on hi ha presos polítics, o les visites freqüents de dirigents polítics. També esmenta les manifestacions públiques d’un director general de presons que no existeix, perquè a Catalunya hi ha un secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima. L’errada demostra el poc rigor de l’informe, atribuït a la fiscalia de Barcelona, però que fa part de la memòria anual que Segarra va presentar a Felipe VI dijous de la setmana passada i que s’ha fet públic avui.

No hi ha cap raó perquè els presoners hagin d’anar a Madrid per a ser assabentats de la sentència presencialment, però avui Marchena no ho ha descartat. Els la podria comunicar personalment pel sistema informàtic Lexnet. Però tot fa pensar que el Suprem voldrà dur-los a Madrid per escenificar l’escarment. Si són allà, la qualificació de grau i la destinació de la futura presó la decidirà Institucions Penitenciàries, que depèn del Ministeri d’Interior, encara ocupat per Fernando Grande Marlaska. Fins ara ningú no dubtava que els presos complirien condemna a Catalunya, i que la qualificació de grau la podria fer la Generalitat. En previsió, la fiscalia de l’estat ja havia demanat durant el judici que la sentència fixés que els condemnats complissin obligatòriament la meitat de la condemna, per evitar que els concedissin el tercer grau.

Quan la fiscal María José Segarra va ser nomenada per Pedro Sánchez, la presentà com una persona progressista, de posicions sensates, que havia de contribuir a la desjudicialització de la política. Però el resultat no ha estat aquest. En el discurs d’avui ha avalat l’estratègia judicial contra els dirigents independentistes i ha advertit que les sentències s’han d’acatar. ‘Acatar’ serà el nou mot d’ordre de Madrid en relació amb la sentència, amb el propòsit de frenar possibles actes de protesta o de desobediència civil. Una campanya a què ja s’ha apuntat també el president José Montilla. En una insòlita declaració institucional, Montilla reclama que les sentències s’acatin, tot i que ell va encapçalar la manifestació del juliol del 2010 contra la sentència de l’estatut.

MÉS QÜESTIONS

Montero deixa plantat Puig i no posa cap data a la reunió sobre finançament. La reunió que havien de fer demà el president de la Generalitat, Ximo Puig, i la ministra d’Hisenda espanyola, Maria Jesús Montero, no es farà. La ministra ha decidit a darrera hora de suspendre-la i no ha indicat cap nova data. L’única explicació que ha donat el ministeri és que s’ha suspès per problemes d’agenda però després ha trascendit que Montero ha de ser a la reunió entre el PSOE i Unides Podem per pactar la investidura. Mentre no es concreti una nova data, la reunió serà  substituïda per una visita del conseller d’Hisenda, Vicent Soler, a la secretària d’estat d’Hisenda, Inés Bardón. La reunió de Puig amb Montero havia aixecat moltes expectatives per veure si el govern valencià pot aconseguir millores en el finançament. Un problema que ha originat la primera escletxa en el segon Botànic, entre Compromís i el PSPV. Compromís considera que Puig no ha estat prou reivindicatiu davant el govern espanyol pel fet de ser del PSOE. En una compareixença que ha fet Puig avui ja havia rebaixat les expectatives sobre la reunió, potser perquè ja sabia que perillava. El president de la Generalitat ha dit que el lliurament a compte dels pagaments pendents –bestretes pel finançament i liquidació de l’IVA– no hauria d’anar vinculat a la conjuntura política. La ministra Montero argumenta que un govern en funcions no pot pagar les bestretes a les comunitats autònomes. Puig tampoc no havia aclarit si tenia intenció de presentar una proposta concreta a la ministra, sinó que tan sols havia dit que li portaria ‘idees’. Semblantment, es va pronunciar divendres la vice-presidenta Mónica Oltra, que va dir que Puig aniria a la reunió amb la ministra a presentar solucions, però sense concretar-ne cap.

La Generalitat recupera 452.000 euros del cas Blasco. El Consell ha recuperat 452.000 euros destinats a ajudes a la cooperació internacional del cas Blasco. Els diners els han tornats dotze directius acusats en dues peces del judici de la trama, que esperen la sentència. Provenien de donacions particulars de valencians per a construir un hospital a Haití que no es va fer mai. A aquesta quantitat, s’hi afegeixen 1.049.000 euros recuperats per la Generalitat en les peces ja jutjades, relatives als ajuts de cooperació a Nicaragua, segons fonts del Consell. Les quantitats ja han estat consignades pels acusats i ingressades al compte de la Generalitat i resten pendents de la sentència judicial del cas, prevista al desembre. En aquell moment la Generalitat en podrà disposar plenament, i les destinarà a ajuts per al desenvolupament. Els dotze acusats han reconegut els fets i han arribat a acords per a assumir les penes i responsabilitats exigides per la fiscalia i l’advocacia de la Generalitat, i respondre del mal patrimonial causat a l’administració pel desviament de fons.

Més per Mallorca insta el govern a accelerar l’Oficina dels Drets Lingüístics. El portaveu de Més per Mallorca, Miquel Ensenyat, ha instat el govern de Francina Armengol a no allargar els terminis per a estrenar l’Oficina de Drets Lingüístics. Ensenyat ha demanat que, així que el consell consultiu hi doni el vist-i-plau, s’obri aquesta oficina per a atendre els conflictes per motius lingüístics. Així mateix, ha condemnat l’agressió recent a Paula Rotger, amb pintades al seu automòbil, la treballadora de l’aeroport de Palma que va denunciar un presumpte cas de discriminació lingüística el mes de juny. I també ha donat suport a la comunitat educativa després de les manifestacions de Vox, que va dir que volia visitar les aules per a veure què passava als centres educatius, una qüestió en què –ha dit– semblen ‘obsessius compulsius’. Ensenyat ha remarcat també que la seva formació treballa per un sistema educatiu dins el teixit de la societat amb la participació de pares i mares i també d’ajuntaments.

Macron clourà la visita a Andorra amb un discurs a la plaça del Poble. El copríncep francès, Emmanuel Macron, acabarà la seva primera visita a Andorra amb un parlament a la plaça del Poble, divendres. Tal com s’havia previst,  arribarà dijous a la nit però no començarà els actes oficials fins l’endemà, segons que ha confirmat el govern en un comunicat. Començarà la jornada amb les visites als comuns de Canillo, Encamp i Sant Julià de Lòria i es reunirà amb els cònsols de cada parròquia. A migdia hi haurà actes a la Casa de la Vall, on es reunirà amb el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, i després farà un parlament a la sessió del Consell General, presidida per la síndica general, Roser Suñé, i amb la presència del cap de govern, Xavier Espot, els ministres i els consellers generals. Havent dinat, visitarà la Casa Museu Areny-Plandolit i reprendrà la visita als comuns d’Ordino, la Maçana, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, on acabarà la visita amb el discurs a la plaça del Poble. El govern, que ha decretat que es tanquin comerços, indústries, oficines i administracions públiques durant la visita, també convida els ciutadans a participar-hi.

LA XIFRA
785.000 alumnes de tot el País Valencià han començat avui les classes d’infantil i primària. La xifra és superior a la del curs passat, però també hi ha més professors.

TAL DIA COM AVUI
El 9 de setembre de 1932 el parlament espanyol aprovà a Madrid l’estatut d’autonomia de Catalunya, després d’haver-lo retallat. L’estatut de Núria havia estat referendat prèviament amb un suport del 99% dels votants (un 75% de participació) i 400.000 adhesions de dones.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb