El congrés del Pen va ser molt reivindicatiu. Només arribar a la ciutat es demanava la posada en llibertat d'Oleg Sentsov.

La política de repressió contra Catalunya exercida per l’estat espanyol i que va tenir el seu màxim exponent amb el cop d’estat contra la Generalitat del passat dia 20 de setembre, continua sumant condemnes de la comunitat internacional. En aquest cas, ha estat la diplomàcia cultural catalana que ha guanyat una batalla molt important. I és que l’Assemblea de Delegats del PEN Internacional reunida a la ciutat ucraïnesa de Lviv entre els dies 18 i 21 de setembre va emetre dues resolucions demolidores contra l’estat. La primera tenia a veure amb la detenció i empresonament del periodista suec Hamza Yalcin, alliberat dijous de la presó de Can Brians. La segona, molt més dura, és contra les mesures exercides per l’estat contra la llibertat i els drets fonamentals a casa nostra.

L’Assemblea de Delegats del PEN Internacional, arran d’aquesta situació, reclama al govern espanyol: ‘Que aturi la repressió de la llibertat d’expressió i garanteixi els drets fonamentals dels ciutadans, i que respecti les obligacions contretes com a signatari del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR).’

A més a més, en el text es pot llegir: ‘Aquesta darrera setmana s’ha anat vivint un setge a la llibertat d’expressió, sobretot amb motiu de la convocatòria d’un referèndum a Catalunya, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional espanyol. Això fa que estiguem profundament preocupats per la vulneració dels drets democràtics més elementals, que es tradueix en l’amenaça i denúncia constants a periodistes, editors, mitjans de comunicació, impressors i, darrerament, la denúncia de polítics autonòmics i locals, amb accions com la requisa de material, inspeccions indiscriminades a empreses, identificacions de carrer aleatòries, tancament de pàgines web, suspensió del dret d’expressió amb la prohibició d’actes públics a Madrid, Gijón, Vitòria-Gasteiz i a tot Catalunya. Tot això, com a conseqüència de la utilització de la justícia amb finalitats polítiques, la qual cosa representa desvirtuar les institucions públiques i una pèrdua de credibilitat per part del govern.’

La declaració feta pel ple del Pen Internacional és una victòria de la delegació del PEN-Català, presidit per Carme Arenas, que va aconseguir introduir aquesta qüestió en l’ordre del dia amb una gran celeritat. Val a dir que els ànims dels escriptors estaven bastant encesos contra l’estat espanyol pel cas de Hamza Yalcin i que la persecució contra els periodistes i mitjans de Catalunya ha estat la gota que ha fet vessar el got.

Però quina és la importància real d’aquesta resolució? Doncs molta, perquè el Pen Internacional és el màxim organisme internacional de representació dels escriptors, periodistes i editors i és la màxima entitat de defensa del dret d’expressió i és una entitat consultiva a les Nacions Unides en representació dels escriptors, a més de ser una de les entitats intel·lectuals més prestigioses dels Estats Units, un dels països més sensibles del món respecte al dret d’expressió.

S’ha de destacar que el Congrés Internacional ja tenia Espanya en el punt de mira des de fa temps. A la resolució es pot llegir també: ‘Des de l’aprovació de l’anomenada llei Mordassa, aprovada el desembre del 2014 i efectiva des del juliol del 2015, s’ha constatat a tot l’estat espanyol un greu i alarmant deteriorament dels drets dels ciutadans, ja que la llei ha comportat de manera efectiva un canvi en el codi penal. Accions que abans de la llei eren considerades faltes, ara són considerades delictes greus, amb multes de fins a 600.000 euros i/o penes de presó. En aquests escassos dos anys de la seva aplicació s’han registrat multitud de denúncies i detencions a artistes, escriptors, periodistes, tuitaires, bloguers, etcètera. Això significa criminalitzar la protesta, la crítica i la dissidència. En definitiva, s’han equiparat faltes com escriure un grafit, la lletra d’una cançó o d’un poema a casos de terrorisme o tràfic d’armes. Fem notar que només es penalitzen crítiques de signe ideològic contrari al govern de dretes del Partit Popular.’

En resum, el govern estatal s’ha creat un altre enemic a l’exterior amb les seves actuacions continuades contra la llibertat d’expressió. I aquest és bastant important, perquè les resolucions del Pen poden arribar a les Nacions Unides, però sobretot arriben a centenars de milers d’escriptors d’arreu del món. Per tant, una nova victòria de la diplomàcia cultural.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]