Carles Puigdemont va guanyar ahir el torcebraç a Marta Pascal. Amb la retirada de la fins ara coordinadora general, una nova direcció portarà el PDECat a confluir amb la Crida Nacional per la República. L’encapçalaran David Bonvehí a la presidència i Míriam Nogueras a la vice-presidència, amb una vintena de membres més. La cúpula s’encarregarà de la gestió ordinària del partit però el poder decisori i estratègic correspondrà a una comissió delegada liderada per Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Lluís Puig, i en què també hi seran Bonvehí, fins ara secretari organitzatiu del partit, i Nogueras, diputada al congrés espanyol. Els associats, a més, hauran de ratificar l’acord a què el PDECat arribi per a integrar-se al moviment transversal de Puigdemont. El cop de volant va anar acompanyat de l’aprovació d’esmenes que no descarten la via unilateral i exigeixen un canvi d’estratègia a Madrid.

Els sectors crítics que han guanyat l’assemblea defensen que el partit s’encamini cap a la dissolució. De fet, la Crida ha començat a recollir adhesions individuals i el PDECat emplaça els seus associats a afegir-s’hi en la ponència que s’aprovarà definitivament avui, després de la transacció d’una esmena específica que ‘obliga’ el partit a actuar amb ‘generositat màxima’ per contribuir a la resolució del conflicte polític. L’acord de tots els sectors (l’anomenat pacte dels Lledoners) inclou que es mantinguin els integrants de l’executiva que liderava Pascal, però la veritat és que tenen diferències de fons amb els fins ara anomenats crítics que complicaran la convivència en la direcció. Els dirigents pròxims a Pascal sostenen que el partit s’ha de mantenir ‘fort’ i fer-se valer dins del moviment de Puigdemont. És a dir, que s’oposen frontalment a la dissolució. Les ferides internes de l’assemblea, a més, trigaran a cicatritzar. Les divergències van acabar aflorant acarnissadament ben entrada la nit, durant el debat de les esmenes a la ponència organitzativa, després d’una jornada protagonitzada pel pas enrere de Pascal.

Buch i Calvet, pendents de la votació d’avui
El debat sobre el quadre d’incompatibilitat de càrrecs i la composició de la comissió delegada van motivar les darreres discussions en la comissió d’aquesta ponència. És a dir, la de la reforma dels estatuts. Després de la sortida de Pascal, l’estructura del partit s’havia d’adaptar al pacte dels Lledoners. Es podran acumular fins a tres càrrecs, però el plenari haurà de votar avui si permet que hi hagi consellers del govern a l’executiva. Això és rellevant perquè l’acord entre sectors inclou que Miquel Buch, titular d’Interior en el govern de Quim Torra, i Damià Calvet, de Territori i Sostenibilitat, tinguin responsabilitats orgàniques. En cas que el règim d’incompatibilitats no ho permeti, els dos homes forts de Turull i Rull podrien assistir igualment a les reunions de l’executiva atès el seu càrrec institucional. Es preveu que també l’integri el diputat de JxCat Albert Batet i la batllessa de la Garriga, Meritxell Budó. No hi serà el batlle de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, que estava disposat a encapçalar una candidatura alternativa a Pascal si s’enrocava en el càrrec.

Els consellers Miquel Buch i Damià Calvet. Fotografia: Albert Salamé

Segons fonts coneixedores de les negociacions, han ofert a Neus Munté que en sigui la portaveu, tot i que ella ha fixat la seva prioritat en Barcelona. En principi, els membres de la direcció executiva actual es mantindran, tret de Meritxell Ruiz i Lluís Font, que en surten per raons personals, segons fonts pròximes a Pascal. Són Ferran Bel, Maria Senserrich, Marc Castells, Xavier Fonollosa, Vanessa Farré, Montserrat Candini, Maria Dolors Tella i Lluís Soler. La nova direcció es votarà avui en una llista tancada i blocada. També es així com votaran la comissió delegada. La direcció actual va intentar ampliar-la per incloure-hi, sense èxit, representants del territori. La discussió va acabar amb un incòmode estira-i arronsa entre Buch i Bonvehí, segons diverses fonts presents.

Les últimes negociacions d’un congrés convuls
L’anomenat pacte dels Lledoners, que Pascal s’ha resistit a avalar fins que no s’ha enretirat, tenia el suport de Puigdemont i dels principals sectors del partit, amb Turull i Rull al capdavant. Però Pascal hi havia de tenir un paper secundari si volia continuar a la cúpula: ser una integrant més de l’executiva. I ho va refusar. En una compareixença pública va admetre que una coordinadora general no podia continuar sense el suport de Puigdemont, i era ‘evident’ que no el tenia. D’ençà de l’inici de l’assemblea, i a mesura que passaven les hores, Pascal es debilitava. La resta de sectors tenien clar que no cedirien i que ella no podria sostenir una candidatura pròpia que s’enfrontés a l’avalada pels presos i Puigdemont. Segons fonts pròximes a l’actual coordinadora general, aleshores va negociar que la resta de la seva gent es mantingués a la direcció, tot i que aquesta oferta sempre ha estat damunt la taula, segons els crítics. Veus pròximes a Pascal també lamentaven que hagués pogut parlar amb Puigdemont en les hores decisives del congrés. Un intermediari li va comunicar que en la nova executiva no podia tenir un càrrec preeminent ni projecció quant al discurs mediàtic. També li va explicar que el detonant de la divergència amb Puigdemont havia estat que Pascal hagués empès el PDECat a facilitar la investidura de Pedro Sánchez per fer caure Mariano Rajoy; tot això segons les mateixes fonts.

Les negociacions per a intentar arribar a un acord amb Pascal van tenir un moment crític divendres al matí, quan va reunir-se a la presó dels Lledoners amb Rull i va refusar de deixar el càrrec com li demanaven. En canvi, Pascal acceptava Bonvehí a la presidència i Nogueras a la vice-presidència. Els sectors crítics defensen, tanmateix, que l’intermediari que havia enviat dijous a les negociacions ja havia avalat l’acord i que Pascal, l’endemà, el va trencar. A més, van interpretar la visita a Rull com un menyspreu a Turull i a Joaquim Forn. Tot plegat, a poques hores del començament d’un congrés molt incert que el president de la Generalitat, Quim Torra, no va acabar inaugurant. Les discrepàncies entre els sectors més forts del partit i la direcció de Pascal van forçar, fins i tot, l’ajornament d’un acte d’homenatge a l’1-O i als presos i els exiliats que es farà avui. En la cloenda, finalment, sí que hi intervindrà Torra, a més de l’ex-president Artur Mas (qui s’ha mantingut neutral en la pugna entre famílies) i l’ex-primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond.

Puigdemont i els consellers empresonats surten radicalment reforçats del congrés del PDECat. A mesura que passaven les hores, pels passadissos del Palau de Congressos de Catalunya no eren pocs els dirigents que alertaven de l’evidència: era impossible per a Pascal de guanyar el torcebraç contra el líder electoral del partit. Així va ser.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb