El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El PDC sotmetrà a votació de la militància el nou nom del partit durant la segona quinzena d’octubre. El dia que té més possibilitats de fer-se és el dissabte 22 d’octubre. Així ho han explicat fonts del partit a Europa Press, després que el ministeri de l’Interior espanyol acceptés en el registre de partits Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat).

La recerca del nom de l’antiga Convergència es remunta al congrés fundacional que van celebrar el juliol d’aquest any. Els militants van rebutjar les propostes de la direcció –Més Catalans i Catalans Convergents– i finalment una majoria va escollir el nom de Partit Demòcrata Català (PDC).

Tot i això, el ministeri de l’Interior va rebutjar registrar aquest nom al·legant el risc de confusió amb altres formacions, com també sostenien des de Demòcrates de Catalunya, el partit dels ex-militants independentistes d’Unió. Per aquesta raó, la direcció del PDC ha plantejat a Interior afegir la paraula ‘Europeu’ a la denominació i aconseguir així el seu aval, necessari per a poder presentar-se a unes possibles terceres eleccions.

El procés d’elecció podria portar-se a terme a través d’una votació electrònica i presencial, de manera que es faria de forma descentralitzada. Aquest sistema de votació ja l’han utilitzat altres vegades, com quan van escollir els dirigents dels quadres territorials. En la consulta es posarà a votació el nom de PDECat així com altres que la direcció del partit mantenen en secret, segons apunten altres fonts consultades per Europa Press. Falta confirmar si es posaran a sobre de la taula noms que s’havien descartat al congrés, com el Partit Nacional Català.

Altres dels noms que van arribar a l’últim ‘round’ del congrés fundacional va ser Junts per Catalunya, que va quedar en tercer lloc entre els quatre-centes que es van posar llavors a votació. Al congrés no van prosperar noms com Convergents –opció que defensava Nova Convergència, la plataforma de Germà Gordó–, i Catalunya Estat, de la mà de Reagrupament.

Les propostes havien de superar el tall del 60% de vots, un percentatge que no van superar altres denominacions com Junts, Som, SomCat i Catalunya Llibertat, entre moltes altres.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.