15.08.2016 - 22:00
Ara tenen tres escons i prou a Althing, el parlament islandès, però el Partit Pirata podria esdevenir la formació més votada a les eleccions anticipades del 29 d’octubre. El 2013, quan van aconseguir entrar a l’hemicicle, tres escons semblaven un miracle. El partit feia un any i prou que existia. Tanmateix, els últims sondatges els donen entre 18 diputats i 20 d’un total de 63. Aquest ascens fulgurant tan sols té una explicació: l’escàndol dels Papers de Panamà.
L’abril passat es van filtrar milers de documents del bufet d’advocats panameny Mossack Fonseca, els denominats Papers de Panamà. El primer ministre islandès, Sigmundur Davíð Gunnlaugsson (Partit Progressista), apareixia citat en uns quants documents. Concretament, el seu nom i el de la seva esposa eren relacionats amb una societat ‘offshore’ radicada a les Illes Verges amb 4 milions de dòlars en bons de tres principals bancs islandesos, que es van enfonsar durant la crisi del 2008. Quaranta-vuit hores després de destapar-se l’escàndol Gunnlaugsson va dimitir i es van avançar les eleccions.
En aquestes eleccions, el Partit Pirata, que encapçala la poetessa Birgitta Jónsdóttir, podria prendre el govern a la coalició del Partit Progressista i el Partit de la Independència (conservador). ‘Estem preparats i llestos per a guanyar. Volem canviar el sistema’, ha declarat Jónsdóttir.
El programa polític dels pirates es basa en tres puntals: la redacció d’una nova constitució, la inclusió de mecanismes de democràcia directa i la transparència en la gestió del govern. Però també preveu, per exemple, d’oferir asil polític a Edward Snowden o la liberalització de la pornografia.
Segons la politòloga islandesa Eva Heida Önnudóttir, el Partit Pirata, el 2013, ‘era un vot clarament de protesta en contra de les elits’, però ara, malgrat la indefinició en molts àmbits polítics, han aconseguit que la gent exigís una transformació de la democràcia i més transparència.
