El partidisme no podrà vèncer la gent

«Pobre d'aquell que oblide que tot això ve del poble i acabarà en el poble, pobre d'aquell que es pense que és factible retornar a l'autonomia»

Vicent Partal
Vicent Partal
14.11.2017 - 08:57
Actualització: 14.11.2017 - 09:57
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

D’ençà que va començar el procés cap a la independència, la iniciativa sempre l’havíem tinguda els independentistes. Aquesta era una de les claus per a avançar: quan l’estat volia intervenir-hi ja era tard i nosaltres ja érem en un altre estadi. Mariano Rajoy ha girat com un mitjó la situació convocant les eleccions autonòmiques del mes vinent i, segons que sembla, ha aconseguit l’efecte desitjat. Per primera vegada des del referèndum d’Arenys de Munt, els partits catalans no parlen de fer possible allò que vol fer la gent sinó d’allò que pot fer la política. Per primera vegada des d’Arenys de Munt, hem perdut el marc mental.

Rajoy ha estat molt hàbil, en això. Aplicant el 155 no podia dissoldre el parlament i convocar eleccions, com tampoc no podia destituir el govern, però en un colp de força avalat pel PSOE i la UE ho ha fet. I era conscient de l’efecte que causaria tot plegat: la baralla partidista i l’accentuació de les diferències dins l’independentisme. Primer es trencarà Catalunya que no pas Espanya, que va dir Aznar…

I resulta que els socis de l’ANC, per una majoria aclaparadora, han votat a favor d’una llista unitària. Que ERC ha posat com a condició per a no anar sola una llista unitària. Que la CUP ha respost demanant una llista unitària. I que el PDECat s’ha trobat amb un president que vol encapçalar una llista unitària. Tots la volen, en teoria, però no hi serà. El ridícul és còsmic i l’abús de la paciència dels electors, monumental. De manera que, morta la possibilitat de fer una llista unitària –en tot cas la llista que es presenta com a unitària serà la ‘llista del president’–, ja comencen les picabaralles dins l’independentisme. Com era previsible. L’esquema d’enfrontament entre ells porta a prioritzar qui guanya diguem-ne l’hegemonia dins el camp independentista. De manera que l’enemic immediat a batre és el company de cel·la o exili, més que no pas el contrincant real. Rajoy volia que aquestes eleccions fossen un enfrontament entre independentistes, a veure qui guanyava l’hegemonia dins el camp, i no unes eleccions d’un estat contra un altre. Lamentablement, hi hem caigut de quatre potes.

Això dit, afegiré que seria molt equivocat de deprimir-se o de donar res per perdut. De cap manera. Perquè al final el problema no és les llistes separades o la llista unida, sinó què s’amaga al darrere de la decisió d’anar separats siga com siga. I, en aquest sentit, hi ha fórmules que encara poden desfer l’embolic o que, si més no, serviran per a deixar clar en molt poc temps qui és qui i qui vol què. Per exemple, és més que factible que totes tres candidatures deixen clar en el programa que si es forma govern activaran el procés constituent i aplicaran la llei de transitorietat. I crec que seria raonable, pensant en l’exterior –però ja m’imagine que això no passarà–, que tots es comprometessen a tornar al seu lloc, si més no durant uns quants dies, el govern legítim, aquest famós govern Puigdemont-Junqueras que tantes vegades ens van intentar vendre. Si això passa, l’una cosa o l’altra, serà un senyal molt poderós que dirà que continuem actuant en el marc de la República proclamada el 27 d’octubre.

I si això no passa voldrà dir que algú, des de l’independentisme, té voluntat de fer-se enrere i tornar a l’autonomia espanyola. I he de dir que, en aquest sentit –només en aquest–, veig positiu que hi haja tres candidatures, i molt especialment que es presente la CUP. Perquè estic segur que no es permetrà que governe qui guanye les eleccions si és al preu de recular i acceptar el marc de la constitució espanyola. De les tres candidatures que ara semblen configurar-se, cap no obtindrà prou diputats per a governar tota sola ni li resultarà senzill de fer pactes amb actors no sobiranistes. Per tant, les dues altres controlaran la principal. Sempre he cregut que, en vista de la situació excepcional que vivim, la millor proposta era una sola candidatura que superàs el 50% dels vots, però sempre mire de trobar la part bona de qualsevol situació. I en aquest cas el control i el marcatge que es faran entre totes tres em sembla un element molt oportú i interessant.

Tanmateix, al final, serà la gent que decidirà amb què ens trobem l’endemà de les eleccions. I contra els que es pensen que ja s’ha decidit tot i que el resultat està cantat, he de dir que jo no ho veig així. Una competència dura i forta entre ERC, la CUP i Puigdemont no té un resultat gaire fàcil d’endevinar, especialment en el cas que Puigdemont siga capaç de crear alguna cosa que no siga una disfressa del PDECat –si fos això, ni ell podria no remuntar la caiguda.

Però si és capaç de fer una llista que vaja clarament més enllà del seu partit ja veurem com van les coses. De moment, la recollida de signatures d’aquesta llista que es diu unitària encara que no ho siga sembla que va molt forta. Si realment poden presentar les cinquanta-cinc mil signatures dijous i els noms i les llistes són atractives, no podem descartar fins i tot que aquesta llista aplegue la indignació de tanta gent que no entén que tothom demane la unitat i ningú no la pose en pràctica.

Enmig de tot això, la manifestació de dissabte va ser molt important, extraordinàriament significativa. I crec que no l’hem calibrada bé, que no hem copsat de debò fins a quin punt fou extraordinària. Jo vaig tenir la sensació d’estar assegut en un volcà a punt d’esclatar. Hi havia més gent que mai, sí, però no era solament això. La gent era conscient del moment que vivim i sabia la repressió que pot arribar a tothom en qualsevol moment. I era allí per la llibertat dels presos, però també –molta atenció a això– per a consolidar la República.

Ponsatí i Sabrià han coincidit aquests dies a afirmar que la Generalitat no estava preparada per a encarar-se a la violència de l’estat espanyol i que per aquesta raó va retre l’administració i va optar per l’estratègia del govern a la presó i l’exili. Són explicacions importants que cal tenir en compte, però el fet substancial no canvia: la República es va proclamar i només qui la va proclamar, el Parlament de Catalunya, la pot anul·lar. La pregunta, doncs, és com ho faran, si és que ho volen fer, els polítics que semblen convençuts que va ser un error proclamar-la, per enfrontar-se a tota aquesta gent que creu que proclamar-la fou un encert.

Perquè proclamar la República no va ser cap error. Al contrari. Va ser el gran encert. Ara ens permet de tenir un camí i altrament no en tindríem cap. És cert, i així ho reconeixen ells mateixos, que va ser una decisió forçada per la valentia dels ciutadans el primer d’octubre. Però això no és cap novetat: la Via Catalana va obligar a fer el 9-N. La V va obligar a fer Junts pel Sí. La Meridiana va portar Junts pel Sí i la CUP a guanyar i l’1-O va forçar els polítics a proclamar una república que molts no veien clar de proclamar o no veien clar de quina manera proclamar.

I, si ho mirem des d’aquest punt de vista, aleshores hi ha una lliçó a aplicar que ens ha de donar una gran confiança i una enorme seguretat: dissabte el carrer va tornar a prémer l’accelerador i tot fa pensar que ho continuarà fent fins i tot si des de la política s’intenta controlar, domesticar i frenar les organitzacions de la societat civil. Més gent que mai, més clara que mai i més decidida que mai, i això després de setmanes de resistir una repressió brutal, mai no vista. Dissabte el carrer va clavar un colp de puny sobre la taula, que tindrà conseqüències. La Catalunya que alguns pretenien dibuixar-nos des de l’unionisme i els seus mitjans, la van posar a lloc: és una realitat inflada artificialment per a veure si ens la creiem i ens espantem. I la repressió salvatge d’aquestes darreres setmanes va rebre també una resposta important: no hi haurà passos enrere perquè destruir aquella riuada de gent amb jutges i policies simplement no es pot fer.

Així, doncs, als partits, ara i amb vista a aquestes eleccions, deixem-los que facen què vulguen. Lamentablement, no hi ha manera d’evitar-ho i no tenim cap més remei. Però pobre d’aquell que oblide que tot això ve del poble i acabarà en el poble, pobre d’aquell que es pense que és factible retornar a l’autonomia i s’imagine fent jocs de malabarista tot gestionant les engrunes de Madrid. O bé després de les eleccions es consolida la República, aplicant la llei de transitorietat i emprenent el procés constituent, o bé em sembla que no hi haurà govern fàcil i potser ni tan sols govern possible. Que és, en definitiva, allò que Rajoy no ha calculat que puga passar.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Toni Delgado
Toni Delgado
13.11.2017  ·  22:35

Benvolgut Vicent.

Recordo fa molts anys, quan els independentistes ens enfrontàvem a trompades al Fossar de Les Moreres, una època nefasta en la que si en lloc de tres-cents com l’any anterior érem tres-cents deu ens semblava un triomf indiscutible i un gran pas endavant. Ara ja no va d’això, som incomptables. De fet ens comptarem a les urnes, però amb una certa tristesa malgrat el triomf previsible. Podem guanyar la majoria, però difícilment podrem articular un estat propi amb garanties de continuïtat si la nostra classe política està més pendent del seu estatus quo que de les aspiracions del poble a qui pretén representar. Malgrat tot no em puc permetre ser pessimista.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
13.11.2017  ·  22:44

Sense estar gens ni mica segur de què és allò que més convé, compartesc bastant l’opinió de na Marta Rojals. Tanmateix, si es presenten diverses llistes independentistes, haurien de tenir clar (els electors els haurien d’exigir ben claret i amb l’amenaça de no votar-los) que entre ells no s’han d’atacar, que la campanya l’han de fer per demnunciar les malifetes dels contraris i per guanyar el vot dels qui estan confusos o assustats o temorencs davant la independència, però no per a prendre’s vots entre ells, i que, en vista de la campanya de desmoralització i mentides que preparen els amics dels del Gobierno, es comprometin a no donar per bona cap informació que arribi de les agències i/o de qualsevol altra lloc, sense abans haver confirmat amb la persona o el grup difamat si és o no és certa. Segurament encara s’és a temps de que ll’ANC, l’Omnium, els CDDR, etc., els ho exigesquen públicament i enèrgicament. Serà bo també anar explicant que cal no donar crèdit , d’entrada, a cap informació, ni tan sols de les que venen en els mitjans “nostres” sense mirar de contrastar-la abans: les manipulacions, les mitges veritats i les mentides podrides ens plouran a damunt a balquena.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
13.11.2017  ·  22:55

Gràcies Vicent per trobar-hi una part bona. Crec que els partits estan tornant a fer el passarell i es pensen que després de les eleccions tornarem a la normalitat autonòmica d’abans d’aquest sunami. Segueixen amb el lliri a la ma pensant que el PP els deixarà governar i podran seguir amb les estrategies de mercadeig de llocs i de prebrndes. Malauradament em temo que no serà així. Ara que ja han mostrat la seva feblesa el govern espanyol els (ens) collarà encara més. Jo només confio en que la llista del poble els acabi fent cambiar de parer o els prengui la majoria dels vots.

Josep Usó
Josep Usó
13.11.2017  ·  22:57

Després del dissabte, no hi ha cap dubte, per a ningú, que és la gent, qui ho mou tot. Els polítics, diguem-ne professionals, van al darrere. I em sembla molt important que es presente la CUP. Ells van ser, també, qui van actuar com a força mobilitzadora que va impedir que res s’aturés. En aquestes eleccions imposades, el que interessa és el que dirà el programa de cadascuna de les llistes. L’endem’a, no hi haurà més remei que continuar a remolc del poble. Pense que podem estar tranquils. De moment.

Ramon Perera
Ramon Perera
13.11.2017  ·  23:07

Tres apunts:
– El president Tarradellas va dir que calia seguir lluitant fins el darrer segon ja que mai se sabia què podia acabar passant.
– Molta gent diu que no s’havia previst una reacció de l’estat espanyol tan violenta com la que hi ha hagut, però ningú diu quina hauria d’haver estat la previsió. Probablement la previsió era justament lo que està passant: una política de fets consumats fins on ha estat possible i una continuació que vagi desgastant la imatge internacional de l’estat espanyol.
– Jo penso com en Vicent, defenso una llista unitària però entenc que tres llistes independentistes també poden donar molt de joc. És a dir, si cada llista té menys escons que la suma de les altres dues. Això té una bonica metàfora matemàtica: el costat major d’un triangle ha de ser menor que la suma dels altres dos costats.

Antoni Oller
Antoni Oller
13.11.2017  ·  23:27

L’editorial d’avui és llarg, molt llarg, i jo ho interpreto com un esforç que fa el Vicent Partal per explicar-se i explicar-nos la realitat, cosa que jo li agraeixo profundament. De tota manera m’atreveixo a fer petits comentaris, ni que sigui també per preguntar-me i en algun cas explicar-me a mi mateix dubtes que encara tinc. Diu Partal que “Rajoy ha girat com un mitjó la situació convocant les eleccions autonòmiques del mes vinent”; i jo em segueixo preguntant, apel·lant a editorials anteriors d’ell mateix, i també a un escrit de Josep Costa on reflexiona retòricament sobre tals eleccions respecte “el fet que el decret de normes complementàries que les regula es va publicar una setmana després de l’anunci, quan normalment és al dia següent”, si aquestes eleccions les ha convocat Rajoy degut a una sobtada il·luminació estratègica, o “l’han ajudat”? D’altra banda, jo no sé si les tres candidatures independentistes intentaran “restaurar” el legítim govern anterior, però ERC, per mitja d’en Sabrià i en Rufian, ja ha declarat que restituiran Puigdemont de President; no és molt, però tampoc és poc. Acabo de llegir que les signatures per la candidatura unitària ja son 50.000, i per tant sembla lògic que se superin de molt les 55.000 requerides. D’altra banda, però, van creixent les veus que aposten per maximitzar vots en base a les llistes separades, com afirmen molts especialistes demoscòpics (Llach dixit), de tal manera que el desig de Partal (i de tots nosaltres) de superar el 50% de vots independentistes, diuen els entesos que és més realitzable amb llistes separades que amb una llista unitària. En tot cas, veig positiu que Puigdemont encapçali una llista, per atreure els vots dels electors desencantats amb els partits però convençuts de la honestedat del President; és molt probable que sigui la llista que jo acabi votant, encara que amb prou feines transcendeixi l’àmbit estricte del PDECat. I per què volem maximitzar vots? Perquè molts estem convençuts que algú de fora contarà vots com si això fos un referèndum en el qual el NO també anirà a votar. No em preocuparia tant, Vicent, per la governabilitat que sorgeixi d’aquest il·legítim 21D. Wishful thinking, no el puc evitar.

Albert Rossich
Albert Rossich
13.11.2017  ·  23:43

Més important que anar junts al 21D és anar junts a partir del 21D. Dit això, crec que s’ha generat un malentès a propòsit de les paraules d’Aznar que recorda aquest article. Quan Aznar deia que abans es trencaria Catalunya que no pas Espanya no es referia a cap divisió entre els independistes, sinó a la molt més tòpica divisió entre catalans d’origen i immigrants, entre catalanoparlants i castellanoparlants.

Francesc Xavier Moncho
Francesc Xavier Moncho
13.11.2017  ·  23:58

Durant tots els mesos previs al referèndum i fins la proclamació de la República he intentat no deixar-me endur per les decepcions originades per la ‘tàctica’ del Govern. Però ara que tenim unes eleccions imposades pel 155 no puc evitar deixar anar aquesta decepció quan veig que el partit que he votat durant tants anys decideix anar sol. Jo entenc aquestes eleccions imposades com una ocasió més de demostrar que, malauradament, el govern espanyol no canviarà la realitat catalana per més que vulgui i que la resposta catalana hauria de ser el calc de les formacions polítiques del 2015 amb exactament el mateix programa o, millor encara, la continuació del mateix amb el desenvolupament del procés constituent. No fer això, segons sembla, serà un frau als electors i manifestants que tants cops hem empès als polítics a fer el que ja s’ha fet. Estic molt decebut, perquè al final el gen ‘vejam qui la té més gran i qui és millor’ s’ha imposat per sobre de la voluntat majoritària del país.

Josep Lluís Villanueva
Josep Lluís Villanueva
13.11.2017  ·  23:59

avui sembla que recuperem el pols

la República és viva dins el poble
amb extrema fragilitat, però viu
dependrà del poble que surti de la incubadora i obri els ulls

Lluís Paloma
Lluís Paloma
14.11.2017  ·  00:00

Sàvies paraules. El cert és que portem tres setmanetes en ple garbuix, i no sé fins a quin punt es pot qualificar d’èxit o d’eficàcia l’haver generat el tan nostrat costum de manifestar-nos els dissabtes a la tarda. Vull dir que tant Rajoy com Juncker encara són allà, i el primer que hem de fer és treure’ls del seu lloc, per pura supervivència. I trobar com fer forat nosaltres. Un apunt: tothom amb qui he parlat de fer vaga general indefinida hi està en contra. Amb bons arguments, a més. Toca fer bullir el tupí…

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
14.11.2017  ·  00:01

Jo, com l’Andreu Barnils.

Ricardo Juanola
Ricardo Juanola
14.11.2017  ·  00:01

Un cop mes, haurà de tornar a ser el poble qui empenyi i apreti els partits independentistes. Ho farem tants cops com calgui, pero alertes polítics si no escolteu el poble, us passarem pel damunt sense cap manía. El poble català vol que la plena independencia, vol la repùblica i no permetrem a aquestes alçades i patint aquesta represió, que ningú ens ho tregui, ni Rajoy per activa ni vosaltres per passiva, que us quedi ben clar.

Edmon Blasco
Edmon Blasco
14.11.2017  ·  00:03

Cansat que ens prenguin per babaus. Potser caldria haver-nos explicat com teníem la situació. Amb la veritat es guanya lleugeresa i contundència. Espanya vol ser Sèrbia i mai, mai han fet cap pacte que hagin acomplert, i sempre deixant la terra cremada, sang i fetge… no els importa el preu en vides que contradiguin la seva supèrbia i rancúnia. Els va doldre la derrota del 1-Oct, molt. Son un antic i putrefacte Estat. Fa vergonya veure com reparteixen premis i distincions per guanyar-se i pagar els favors. Nosaltres a la nostra, tant m,hi fa llista única si no n,és possible. Potser considerem fins a quin preu valorem la nostra pròpia llibertat. Volem continuar dintre un estat que ens vol aixafar de totes les formes possibles, “que se vea el efecto, Sin que se note el cuidado”. Europa, oh europa! Ja em vist quina colla de mesells, però els que hem de dir “Ja som aquí, la República Catalana, de tots els catalans” a tot el món, som nosaltres mateix. Prefereixo la incertesa d,un futur català, que la seguretat del femer espanyol.
I arriba un moment que quan ja no podem més, ho podem tot. Visca la República de Catalunya.

Roger Civera
Roger Civera
14.11.2017  ·  00:03

Llista unitària? Tots per separat? Llista cívica?…. realment el problema és aquest? El problema que tenim és el qué fer!!! Fins ara sempre teníem una pedra al mig del riu on posar el peu, però ara qué?
Algú dirà que començar el procés constituent… de veritat vos ho creieu? Com ho farem si no controlem el territori? Com ho farem si no controlem (o no ens atrevim) a controlar els mossos en front de l’estat?
Fa dies que dic que el millor que podem fer és fer entrar en col·lapse el sistema, fer-ho tornant a “proclamar” i que ells hagen de tornar a aplicar, i nosaltres tornar a guanyar… si fem entrar el sistema en bucle al final “algú” els farà plantejar quelcom diferent o tota Espanya col·lapsarà.

jaume vall
jaume vall
14.11.2017  ·  00:08

Resum de The Untouchables : “Chicago, 1930. La prohibició ha convertit la ciutat en un camp de batalla. Les bandes rivals de gàngsters es disputen la venda il·legal d’alcohol i el control dels carrers. Elliot Ness agent federal del Tresor, té la missió d’acabar amb el regnat de terror d’Al Capone , el més poderós dels líders criminals. Ness dirigirà un petit grup de decidits i insubornables policies, entre els quals es troba Jim Malone un experimentat policia irlandès. S’adona que per a estar a l’altura de Capone haurà d’emprar mètodes poc ortodoxos.”

Jo no sé quin polític dels nostres té cada paper en la nostra lluita contra el cap mafiós gallec que governa a Madrid. Intueixo quins mètodes poc ortodoxos han de protagonitzar els nostres líders, els “bons de la pel·lícula”.

El que sí tinc clar és que nosaltres els ciutadans de classe mitja, (mitja-alta + mitja baixa), la gent del carrer, la majoria no-silenciada, som aquí els decidits i insubornables. Som els ciutadans lliures que fa molt temps vam deixar de ser súbdits submisos els que guanyarem la república demostrant decisió i insubornabilitat en dosi màxima. Més aviat que tard, vencerem.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
14.11.2017  ·  00:12

L’ideal per a consolidar la república es que en aquestes eleccions il·legals els partits indendentistes guanyin tant en escons com en vots.

Per aconseguir això cal una d’aquestes tres coses:

1) Que els vots independentistes que el 27S van anar als comuns ara vagin a la CUP o a ERC.

2) Que part dels abstencionistes habituals de l’unionisme que es varen mobilitzar el 27-S tornin a l’abstenció.

3) Que part dels terceraviistes o fins i tot unionistes que varen votar PSC o comuns el 27-S, davant la represió espanyola es plantin i decideixin que prefereixen la independència abans que la unió amb aquesta Espanya.

Els partits independentistes tenen molts trunfos per jugar i assolir no un sinó tots aquests objectius.

Si us plau que es posin les piles i que vagin per feina.

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
14.11.2017  ·  00:13

La llista unitaria possiblement fos idíl·lic, però sempre hi ha una distància insalvable que separa el poble del govern, aquesta separació l’omplen els polítics professionals i els seus aparells els partits, es torben necessitats del finançament que donen les eleccions, hi ha partits que creuen haver sacrificat la seva supremacia en favor de la llista de Junts pel Si i ara volen mostrar muscle, però com dius tu Vicens el poble som més simples i més ambiciosos ho tenim clar volen la INDEPENDENCIA, aquesta que ja tenim i només hem de fer créixer; amb llistes separades o unitaries volem un govern que doni cos a aquesta nounata Republica que ja compta divuit dies.

Jordi Planas
Jordi Planas
14.11.2017  ·  02:51

La primera part de l’editorial no la comparteixo. Tu has apostat molt fort per la llista unitària, una fórmula que entenc però no comparteixo. Ara que ja està descartada no em sembla correcte dramatitzar. No hi ha raons objectives per pensar que la llista unitària ens dóna avantatge i, per tant, un cop descartada cal tirar endavant.

Victor Serra
Victor Serra
14.11.2017  ·  05:10

Si s’havia de fer una llista unitària forçada, sense tenir clars els objectius el dia 22D, i acabar com una olla de grills, que hauria enterrat el sobiranisme per una temporada, tampoc era una bona solució.
Hem de teconèixer la realitat. Avui, ni tenim República, ni tenim tant sols autonomia. Només tenim moltíssima gent disposada a plantar cara. No ens enganyem.
Necessitem un resultat aclaparador, per recuperar les institucions en primer lloc, i després tant legítim és defensar que cal un referèndum pactat que ens permeti anar cap a la República d’una manera a l’escocesa com tornar a tirar pel dret. Sempre que es tingui en compte, que per tirar pel dret fan falta majories molt més importants , com les que tenien Eslovènia i els Països Bàltics.

Oriol Roig
Oriol Roig
14.11.2017  ·  05:38

L’única raó per la qual no tenim una república en ple funcionament és perquè estem policialment ocupats. Cal fer que a l’estat li resulti insostenible de seguir-los mantenint en el nostre territori. No sé com, però cal fer que marxin.

Josep Maria Miquel
Josep Maria Miquel
14.11.2017  ·  07:14

Trobo completament encertat el comentari del Sr. Oriol Roig.

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
14.11.2017  ·  07:25

Jo també com l’Andreu Barnils

Xavier Arenas
Xavier Arenas
14.11.2017  ·  07:39

Tinguem clara una cosa: l’astúcia apresa rera l’actitut de l’estat. Juguem ara a trnir majoria parlamentaria pero sense arriscar-nos a que ensnil.legalitzin. Quan siguem dintre del Parlament ja seguirem. fins rl 22D hem d’estar callats i amagats.

JESÚS ESTRADERA
JESÚS ESTRADERA
14.11.2017  ·  07:47

Com més coses ens treguin, menys por tindrem a perdre-les. Quan ja no tinguem res a perdre, ells, hauran perdut. Ja no ens importarà, res, anar a buscar-los, ara, ja sabem qui són… Abans s’amagaven darrere de les cortinetes.

FRANCESC RIERA
FRANCESC RIERA
14.11.2017  ·  08:00

Cal recordar una cosa, i és que molta gent que va defensar les urnes dia 1 d’octubre va rebre la violència d’un estat molt irat. Doncs jo deman a ERC i a la gent de PDCAT que no s’oblidin d’aquesta gent, i també que no s’oblidin dels primers presos Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i que no s’oblidin dels altres presos i la gent a l’exili, ni de les vexacions per prt d’una in-Justícia violenta, que ha prohibit a Carme Forcadell, dir segons què, opinar segons què, o actuar segons com.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
14.11.2017  ·  08:22

Les llistes separades no són un problema si en el programa dels partits del bloc independentista hi ha la voluntat clara de restituir el govern de la generalitat i continuar amb el full de ruta: procés constituent i referèndum per la nova constitució.
Ara que ja sabem que l’estat arribarà allà on vulgui en matèria de violència, amb l’aval d’Europa, haurem de pensar com fer-hi front.
La repressió de l’estat només es pot afrontar amb el pacifisme de la majoria. Hem de ser molts, molts més. Si fóssim una majoria molt clara, 60% o més, l’estat no podria actuar amb violència física. Calen estratègies i estrategs per ampliar la base social de l’independentisme. També cal que les organitzacions ANC i Òmnium tornin agafar les regnes del procés. Han desaparegut, potser és comprensible havent passat el que ha passat. Els necessitem, han de tornar perquè això va néixer de la gent al carrer (10 juliol 2010) i és la gent que ha de marcar el camí. En aquest aspecte hem crescut perquè les CDR poden tenir un paper fonamental en el futur.

Pep Agulló
Pep Agulló
14.11.2017  ·  08:34

—- L’emprenyada és monumental. El fet de no haver pogut bastir una llista unitària és desgraciadament revelador de fins a quin punt , el partidisme d’avui, que no és més que l’esperit autonòmic, però compte, en unes eleccions il·legals, vol ficar cullerada a la situació d’un govern a presó o exiliat, i d’una república i unes lleis encara per implementar que la ciutadania va votar. El partidisme no podrà vèncer la gent, és el millor titular d’advertència als partits.

—-Com republicà em preocupa ara treure aquest 50% o més de vots. És més que probable que el govern colpista darrere la junta electoral il·legalitzi aquells programes republicans massa explícits per anticonstitucionals. La CUP té molts números perquè les subtileses (mostrar sense dir) no agraden als seus votants. Sense la CUP ja no tenim majoria. No hi haurà 21-D sense trampes.

LAURA FONTOVA
LAURA FONTOVA
14.11.2017  ·  08:48

Jo no vull un president del PDeCat per el meu país, vull un president d’esquerres. La dreta actua igual si es catalana, espanyola o europea. No em fio ni de CiU ni PDeCat. Això no vol dir que no em fii del President actual, però no vull el mateix conductor per portà-nos fins la independencia real del país.

Assumpta Sagués
Assumpta Sagués
14.11.2017  ·  08:49

Recordo unes paraules d’en Junqueras: veureu coses estranyes aquests dies, coses potser contradictòries….Potser va per aquí la cosa. El més normal i el que esperàvem era que anessin junts, en una sola llista….i no ha estat així pel que sembla. Però crec que post21D tornarem a veure unitat i possibilitat de seguir endavant. No crec que hi hagi rivalitat entre Puigdemont i Junqueras, tot el contrari, estan més que mai compromesos amb el mandat del poble, i això aniran. I és molt important el fet que la Cup hagi decidit prrsentar-se.

Albert Miret
Albert Miret
14.11.2017  ·  09:17

Això que esta passant era completament previsible. Aquest moviment que va néixer del poble no ha agradat mai gaire als aparells dels partits, aquesta gent -que els italians n’anomenen “culo di ferro” perquè prosperen a base de poder aguantar asseguts en una reunió molt més temps que ningú, -que sense haver estat mai votats, dominen el que passa dins de les nostres Institucions. Es doncs clar, que qualsevol cosa que driblant els partits ho lidera el poble, ataca directament a la seva capacitat de govern a l’ombra i a la seva possibilitat de maniobra. Per tant, era d’esperar que un moment o altre volguessin recuperar el seu “poder”, i quin moment millor que quan els caps dels partits estan exiliats o presos? Doncs això és el que passa, i no cal complicar més les coses. Jo, que vaig tenir l’immens honor de ser amic del millor alcalde que ha tingut Sabadell, l’havia tingut més d’una vegada a casa absolutament desolat perquè l’aparell del partit l’obligava a prendre decisions que ell considerava absurdes i gens convenients per a la ciutat. No se quina solució té aquest problema, però sé que se n’ha de trobar alguna, perquè si no estarem sempre governats per “culo di ferro’s” desconeguts i mai votats.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
14.11.2017  ·  09:24

A veure si anem tenint memòria. Davant la impossició del 21D els primers a dir que s’hi presentarien va ser ERC. Els primers que van dir, a través d’una entrevista al Sr. Tardà, que anirien sols i que parlarien amb el Comuns i amb els Federalistes, va ser ERC. Després va voler-ho arreglar dient que volien llista unitària si hi aneven tots, inclosa la CUP, sabent prou bé que el sistema intern de la CUP no vol presses. Encabat van fer culpables a la CUP de la manca d’Unitat i tot això ho han fet sense donar temps a respirar, imposant tempos, condicions i sense donar opció a cap altre partit ni promoure una taula on confluir. En definitiva que s’han comportat com un partit provincià, aturat en l’autonomia, sense cap mena de sentit d’estat i salivant darrera de les enquestes. Cal dir que la resta de partits tampoc és que hagin estat a gaire més alçada. Però entenc que l’inici de tots va venir d’ERC.

Quan, si és vol un partit de dretes o d’esquerres, ja ho digui un partit o un ciutadà només demostra la manca de sentiment de país i qualsevol ciutadà que s’ho miri d’aquesta manera està aturat a l’autonomia i el vassallatge. Ara no és el moment de dretes o esquerres, de si aquell m’agrada més i l’altre no, si hi va aquell (per prejudicis) jo no hi vaig.

Tot molt provincià i vasssall.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
14.11.2017  ·  09:37

Falta molt poc per la LLISTA UNITARIA 1 D’OCTUBRE.
Nomes llegint la gent que l’avala es un goig descomunal.
Aparcar els partits politics es la primera necessitat per conseguir la independencia.
ALEGRIA I CAP VOT ALS PARTITS que nomes saben barallar-se

Gerard Salvatella
Gerard Salvatella
14.11.2017  ·  09:48

Crec sincerament que el Sr. Partal omet el més important de tot. No és tant l’avidesa del Sr. Rajoy convocant unes eleccions el que ha fet trontollar l’independentisme. Això només és un efecte col.lateral. El que veritablement ha fet trontollar l’independentisme és l’engany que hem sofert els electors per part del govern. Resulta que ara hem de donar la raó a López Tena quan ens assegurava que això era un procés al no res. Efectivament, el govern i llurs partits ens han pres per inútils, dient-nos que estaven preparant una independència que realment era de cartró pedra. Com és possible que un procés com aquest s’hagi pres tant a la lleugera? No me’n sé avenir. Pensar que me’ls vaig arribar a creure, bo i defensant les estructures d’Estat davant de molta gent. Quina angúnia haver de reconèixer que gent com Santi Vila es va passar pel forro dels calçotets el programa electoral. És tan vergonyós que entenc perfectament que el votant indepe vulgui desfer-se d’aquest panorama. Una llista unitària? Per fer què? Allargar el procés ad infinitum?

Pere Solà
Pere Solà
14.11.2017  ·  09:48

Gran article en un moment ( momentani) de confusió de per on tirar…

Antoni Pardo
Antoni Pardo
14.11.2017  ·  09:49

I, sigui com vulgui, quan aquesta trepa traurà les seves fastigoses potes del nostre país, que d’una vegada i per sempre més, els catalans, tan avesats o oblidar després de rebre i aixecar-nos sistemàticament, aprenguem a conservar la memòria, i recordem com al crit de “a por ellos” el país veí ens va enviar 12.000 esbirros per envair (més que no estava ja) colpejar i humiliar el nostre poble, i com els “palmeros” col·laboracionistes d’aquí els van celebrar la feta. Orgull!, i NI OBLIT NI PERDÓ (mentre no en demanin, que no ho faran).

Josep i Antònia Viñas-Ciurana
Josep i Antònia Viñas-Ciurana
14.11.2017  ·  09:51

A nosaltres no ens afecten gaire les rivalitats entre els partits sobiranistes que estem presenciant aquests dies. És evident que els polítics s’estan posicionant per a després del 21-D. Volen tenir les mans lliures per signar els acords que els convingui i fer pactes amb qui sigui per poder governar. Potser no es s’adonen que amb aquesta actitud no respecten la república proclamada i el president que tenim. Si seguim així, tornarem a l’autonomisme de sempre.

Dit això, som optimistes. Com no pots ser-ho, després de veure la manifestació (més d’un milió d’assistents) del dissabte amb la il·luminació quasi a l’uníson de cents de mils de mòbils projectada a milions de televisions arreu del món?
Aquest acte va demostrar un cop més que l’independentisme continua fort i unit com sempre. Potser més i tot.

Ara, la ciutadania ha de vigilar. No hem de permetre tirar endarrere. Per això, veiem en positiu que la CUP hagi decidit presentar-se. I, qui sap, potser tindrem una quarta llista.

Des del nostre punt de vista, el més important ara és acceptar el què tenim i no deixar que el pessimisme i l’emprenyament minví vots. El 21-D tots i totes a votar pels partits que tinguin l’independentisme en els seus programes. Mostrem al món que som la força més forta i dinàmica de Catalunya. Malgrat tot el que digui en Rajoy.

Miquelina Riera
Miquelina Riera
14.11.2017  ·  09:51

En Dastís ha dit avui q si es continua amb la República es pot tornar al 155. Què podrem fer? La UE està amb Rajoy. Ja hem vist q ha començat a retornar favors: Juncker honoris causa de la Universitat de Salamanca. I els altres ves a saber què. Tot està tan corrumput q no hi ha massa esperança de res i de ningú. I els nostres polífics independentistes no sé què fan? Per ara el discurs més lúcid és el de les CUP. Dissabte ba ser impressionant. Fins q no vaig poder veure les imatges per la tele o el tuiter no em vaig adonar de la bellesa dels llums dels mòbils. Encara les contemplo. Però esclar no en tenim prou davant la repressió i manipulació d’Espanya.

Salvador Rofes
Salvador Rofes
14.11.2017  ·  09:54

En Manel Fontdevila per a mi un dels millors dibuixants de la politíca espanyola i catalana ha publicat aquest acudit a eldiario.es, un del pocs digitals i/o premsa en paper que es poden llegir de l’estat espanyol. Val la pena meditar-ho.

http://www.eldiario.es/vinetas/Resituemonos_10_707729222.html?utm_source=adelanto&utm_medium=email&utm_content=Socio&utm_campaign=17-11-13-adelanto&goal=0_10e11ebad6-141c73f6ae-56368517

Així mateix, tirant d’hemeroteca he trobat aquesta frase d’en Joan Tardà:

https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2015-07-22/joan-tarda-erc-dios-rajoy-pararan-independencia_938210/

Exactament el que va dir el capità del Titànic: ni Déu podrà amb aquest vaixell.

Josep Grau
Josep Grau
14.11.2017  ·  10:08

Com diu en Toni Delgado, ara toca aparcar el pessimisme. No ens podem permetre ser pessimistes, ni catastrofistes, ni derrotistes. Abans de posar-nos a despotricar contra els partits perquè no fan el que nosaltres volem, ens ho hem de pensar dos cops. El derrotisme l’únic que provoca és desmobilització, i ara és l’hora d’estar al costat dels partits independentistes, vagin units o separats, i de votar-los el 21-D. Hem de ser conscients que la nostra única arma -tot i que molt poderosa- són els vots. No en tenim cap altra. No tenim exèrcit, ni ambaixades, ni grans multinacionals, ni petroli, ni suport internacional. Si a base de derrotisme i d’hipercriticisme fem que la gent es quedi a casa el 21-D, perdrem l’única arma que tenim.
Vicent, si em permets un matís, crec que no podem fer servir la frase d’Aznar per referir-nos a les pugnes entre independentistes. Quan Aznar va dir que abans de trencar-se Espanya es trencaria Catalunya no es referia a la divisió de l’independentisme, sinó a una ruptura entre catalans independentistes i no independentistes.

Teresa Puig
Teresa Puig
14.11.2017  ·  10:23

Gràcies, Partal, absolutament d’acord i no tan optimista com tu… ja tornarà l’optimisme.
Acabo de llegir a la Vanguardia que ERC reconeix que no estava a punt per desenvolupar la independència. I no són les úniques veus que ho diuen, també hi ha periodistes que ara diuen que tot ha estat i era un bluf. Jo no tinc espai a un diari, sóc un granet de sorra d’aquest poble que tossudament ha sortit al carrer, i cada cop que ho he fet era sabent amb qui m’enfrontava i què teníem. Vull dir que no sóc una il•lusa que es pensava que tot era fàcil, que tot estava preparat, que tots estàvem units i que teníem uns partits fantàstics. No, ja ho sabia que era difícil, els ciutadans no ens mamem el dit, en sabem molt més que la immensa majoria de tertulians i dirigents de partits.
Per tant, què passa si no estàvem preparats? Què volen dir? Que, potser s’ha de passar unes oposicions? Que hem d’esperar que tot estigui a punt?
Senyors, tenim prou preparació per engegar un projecte de país i sobretot en tenim moltes ganes.
Que era difícil? I tant! I què? Els reptes són difícils. Que no és difícil ser a la presó i a l’exili? I tant que ho és! Per això, ara hem d’anar dient ai, ai, ai, que ens vam equivocar? … jo no em vaig equivocar, ni m’arronso com un xaiet! I sabia que la unió dels partits (no de la gent) era molt fràgil i no volia i encara me’n faig creus de la miopia d’alguns i de la falsa puresa dels altres. Però, gent dels partits, el poble us diu que no feu el ruc, que no us penseu pas que en sabeu més i sobretot que teniu un deure amb els que us vam votar!
I sobre això, una darrera observació. Recordo en els debats dels darrers dies al Parlament, els nostres representants (JuntsxSí i la CUP) constantment deien que tenien l’encàrrec del poble de fer el pas cap a la independència, i ho deien amb orgull davant dels representants unionistes. Però senyors ex-JuntsxSí i CUP: AQUEST ENCÀRREC NO S’HA ACABAT DE COMPLIR, EL CAMÍ CONTINUA I NO EL COMPLIREU. Això té un nom, o més d’un.
Però ens en sortirem!

Antoni Oller
Antoni Oller
14.11.2017  ·  10:31

Assumpta Sagués: comparteixo amb tu que no crec que hi hagi gaire rivalitat entre Puigdemont i Junqueras, els veig com dos “esperits” lliures, relativament allunyats de la disciplina cega dels aparells dels seus partits. Pensem que Junqueras va tardar molt a tenir el carnet d’ERC: guanyava eleccions en tant que independent. Ara bé, la rivalitat entre els aparells dels partits ERC i PDECat, aquesta sí que hi és, i la crec furibunda, i la gent hem de tenir-ho en compte i frenar-ne les conseqüències negatives. Per exemple: a hores d’ara no veig cap possibilitat de fer reeixir la llista unitària, però si les signatures per a bastir la llista unitària son 70.000, millor que no pas les 55.000 requerides!, apuntem-nos-hi; que els partits independentistes sàpiguen que no hem votat a la seva llista perquè pensem que son més guapos que els de la llista del costat! Que els quedi clar!
Pep Agulló: diria que els militants i els votants de la CUP (en aquest cas hi ha poca diferència), ja son més assenyats del que semblava fa dos anys; fixa-t que diumenge passat, no va caldre ni anar a segona volta, majoritàriament es va tenir clar d’entrada que calia presentar-se al 21D; sembla que es van tornant més pragmàtics, i per tant no caldrà que se’ls especifiqui clarament gaire res en “alta definició” en els programes i la campanya. Penso.

Ramon Sans
Ramon Sans
14.11.2017  ·  10:33

Quizás el que VAYAN POR SEPARADO SERÁ UTIL para el INDEPENDENTISMO , si GANAN .

Se mirará quienes son los SEGUNDOS , EL JEF@ DE LA OPOSICIÓN , ARRIMADES O PUIGDEMONT , si quedan los del PDCAT TERCEROS será un drama .

Si SE PIERDEN LAS ELECCIONES , que se pueden perder , por un pacto UNIONISTA CON UN PRESIDENT DE PODEMOS … LA DESOLACIÓN HUNDIRÁ LA REPUBLICA .

ES DECIR LO MÁS IMPORTANTE ES …. GANAR … TODOS , JUNTOS O SEPARADOS SINO NO HAY REPUBLICA.

SE EQUIVOCARON queriendo NEGOCIAR tanto con España , se equivocaron creyendo que el estado sería VIOLENTO …. ES VIOLENTO pero JUDICIALMENTE VIOLENTO QUE ES LO QUE PERMITE EUROPA , NO MILITARMENTE VIOLENTO … ENGAÑARON A PUIGDEMONT , QUE REVISE SU ACTUACIÓN Y QUE SE RETIRE DE LA PRIMERA LINEA .

PERO ESO HAY QUE GANARLO , JUNTOS O SEPARADOS PERO GANARLO , SINO NO HAY REUPBLICA .

EL SEGUNDO PASO , ES EXPLICAR QUE CAMINO SEGUIRÁ LA REPUBLICA Y ESO NO LO PUEDE HACER GENTE ENCAUSADA CON RIESGO DE PENAS DE CARCEL …

Y RUEGO VAYAN AL COMITE DE NACIONES UNIDAS SOBRE EL PACTO DE DERECHOS SOCIALES Y POLÍTICOS DE LA ONU que firmó España , acudan a la COMISIÓN DE LA ONU SOBRE DETENCIONES ARBITRARIAS para conseguir ACOSAR A OPONENTES POLÍTICOS ….

CAMBIEN EL RELATO LEGAL DE LO OCURRIDO !!!!! DEJEN DE QUERER “QUEDAR BIEN” PARA NEGOCIAR CON ESPAÑA ….

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
14.11.2017  ·  10:36

Vivim uns moments carregats d’emocions i , afortunadament, tendim a expressar-les. Vol dir que encara ho podem fer. Altra cosa és que emocions i lucidesa vagin plegats. Digui el que digui i senti el que senti, a mi sempre em venen al cap els resultats del 27 S : 1,9 milions de vots a favor de partits clarament independentistes i 2,1 milons de vots de partits que no es posicionen clarament a favor de la independència o que la rebutgen . M’ho miro des d’Europa, o des del món, i no em convenç. Per tant cal sortir a buscar 300.000 vots a favor d’un posicionament nítid a favor de la independència. Si no som capaços de sumar-los, haurem de prendre paciència i seguir remant. La llista unitària té molt cor però no sé si té tanta lucidesa. En la meva modesta opinió va a buscar vots que ja són segurs i a fer de paraigües d’un PdCat que sembla que ja no és el partit capdavanter. La llista unitària difícilment extraurà més vots de les grans ciutats de l’anomenat cinturó roig on cal entrar-hi per convèncer de que la independència és una possibilitat de transformació social que els convé i molt. Resumint, augmentar 300.000 vots.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
14.11.2017  ·  11:18

Estem ocupats per España. S’ha vist clarament.
-Ocupats com Letònia, Estònia i Lituània.
-La força d’ocupació és monstruosa. Il·legítima.
-Practiquen el terror sistemàtic i la falsedat
-Ens diuen separatistes des que ens van ocupar.
-Practiquen el genocidi de la nostra cultura.
-Practiquen la violència contra els millors.
-Alguns partits no ho volen veure.
-Tornaran a actuar intoxicant de cara al 21 D.
-¿El President és el culpable? Només veig que ni ell ni algun partit no parlen gaire clar i no hi ha denúncia constant de la situació. Esperem que ho hagin entès.
El partidisme pot vèncer la gent i la República nascuda i maltractada.

Rosa Sánchez
Rosa Sánchez
14.11.2017  ·  11:38

Gran article, si senyor. No puc entendre com es poden fer aquests actes de partidisme tot parlant de unitat. No fer una llista unitária de veritat i anar fent-li el joc a l’unionisme ni és patriótic ni és el que la majoría vol, si no hi ha un atac de seny poden perdre entre altres coses per la llei d’Ont. Que prenfguin nota els senyors del nosatres

josep valls
josep valls
14.11.2017  ·  11:54

Que puc dir que res mes que no s’ha dit en comentaris anteriors, nomes expresare la meva desil·lusió amb l’actitud de ERC. li ha faltat temps per proclamar la llista propia, i això m’ha portat al record les paraules d’Aznar, “no os preocupeis ellos mismos se van a pelear” i fa molta rabia. Com diu Vicent i alguns altres comentaris, afortunadament darrera aquests partits “culo di ferro” hi ha un poble que no es cansa de marcar el camí i els hi ha posat moltes senyals, diades, mobilitzacions, i el 11 novembre molta llum pero sembla que no la volen veure.

Josep Albà
Josep Albà
14.11.2017  ·  12:49

Els tres primers paràgrafs expressen clarament la realitat del que ha succeït. S’ha complert la profecia d’Aznar i, en canvi no s’han complert cap de les molt optimistes prediccions amb les que el Sr. Partal ens animava durant aquests darrers anys.

A l’hora de la veritat covardia, paràlisi, divisió i pànic. Però al nostre costat no al dels feixistes.

La resta de l’editorial, per desgràcia, pura ciència ficció i ni un argument que m’animi a votar en les properes autonòmiques ordenades pel Gobierno de España. Si això no canvia molt d’aquí al 21 de desembre, a casa em quedaré maleint els ossos de tots i cadascun dels qui formaran part de les llistes de la vergonya.

Agustí Miró
Agustí Miró
14.11.2017  ·  13:58

Teresa Puig, Jose I Antonia, Albert Miret, Jaume Vall, Edmon Blasco, Ricardo Juanola, Francesc Xavier, Josep Usó… I d’altres, estem tots d’acord: és el carrer, som nosaltres els que tenim que empentar, com ha estat sempre, nosaltres ja sabien al que ens enfrontàvem, mentre que els polítics segueixen. La raó, n ho oblidem es que fan de la política una carrera professional doncs majoria originàriament son professors, funcionaris nivell baix o intermedi etc. Per això funcionen sota una lògica professional, mantenir la millor feina que tenen ara I si poden doncs pujar de nivell.

Cal doncs seguir empentant als polítics , i també una renovació dels dirigents dels partits, una nova fornada de líders creada I formada en els darrers anys de mobilitzacions, amb mentalitat combativa, moguda pels ideals I que no tingui res de la mentalitat de “polític professional” ni “autonomista”, tal com per cert feia intuir en Partal a la carta del cap de setmana.

Ah per cert Victor Serra, respecte a les majories, sí, clar millor tenir-ne de grans però no essencial, mira el cas d’ Estonia que va declarar la independència, va fer un referèndum de validació I va esser admès a la UE sense deixar votar a la minoria russofona que es el 38% de la població (demanaven examen de estonià per tal de poder votar). Per cert varen declara la independència amb columnes de tancs russos, (no pilolins, sinó tancs), a Tallin i amb la gent sortint a defensar la nova república… en Partal això ho va viure.

Així doncs el mes important es tenir consistència i una clara determinació.

Antoni Morell
Antoni Morell
14.11.2017  ·  14:12

Si avui tinguéssim NO-DO, el proper cap de setmana, en tots els cinemes de Catalunya, i en (castellà, per favor) a l’hora de descans corresponent al canvi de bobines del programa doble de pel·lícules degudament censurades (a més del idioma) es projectarien les manifestacions del cap de l’Estat de torn en el moment de dir:

“Son las primeras elecciones autonómicas convocadas por el Presidente del Gobierno de España, con todos los miembros del gobierno secesionista y sus complices de sociedades civiles en prisión por delitos criminales; algunos huidos pero con ordenes de busca i captura… Es la primera vez que, en 30 años, un gobierno se ha atrevido a llevar hasta sus ultimos efectos los Principis Fundamentales de nuestro Movimiento Democràtico” … amb aplaudiments de fons de molts ciutadans, gent popular i altres hooligans, sonaria una musiqueta que ja teníem oblidada….

Porteu cacauets o tramussos perquè en aquell temps eren els equivalents de les palometes.
NOTA: l’únic que notareu diferent serà el cost de la sessió contínua: 30 monedes de 10 cèntims de pesseta.

Agustí Miró
Agustí Miró
14.11.2017  ·  14:27

Com d’altres ja han comentat aquí, jo també , me’n alegro i molt de l’actuació de la CUP aquest dissabte i el molt que (sembla) han evolucionat: Recordem que després d’una fantàstica imatge pre-electoral amb uns David Fernàndez i Antonio Baños estel·lars, ens varen donar el show de les assemblees respecte en Mas. Tanmateix després han tragat de tot, per exemple el dia del sí, però no, però si d’en Puigdemont, no els varen ni convocar. La CUP ha aguantat la manca de preparació, la frivolitat i els jocs polítics de JxS (en particular PDcat) amb una consistència, determinació i lleialtat institucional que els altres partits haurien d’aplicar.

M’encantaria que poguessin bastir una candidatura crítica i amplia de veritat, (no com el 2012 amb els quatre gats amb d’infiltrats tipus “Corriente Roja” o ”Lucha Internacionalista”), i així recuperar en part el paper que abans de “Podemos-que-potser-podríem-ser-Comuns”, semblaven destinats a fer: atrau-re el vot republicà dur no sobiranista.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
14.11.2017  ·  14:32

La República del 27 d’Octubre existeix a canvi de no enfonsar la dreta independentista catalana (PDEcat), que és el que hauria passat si Puigdemont hagués acabat convocant eleccions el 26O. (I a alguns els hagués anat com anell al dit, enfonsar el PDEcat i tornar a l’autonomia.. l’haurien “clavat”..).

La República del 27 d’Octubre es fonamenta en un referèndum “unilateral” on la meitat de la gent no s’hi va presentar cosa que ja se sabia d’entrada, i no va ser avalat ni pels observadors internacionals designats pels organitzadors… entre d’altre experiments d’enginyeria política que no social..

Amb el 48% dels vots al 27S mai es tenia que haver sortit de l’autonomisme, en tot cas pasar a “mode independentista” i seguir ampliant la base social.

Es sorprenent com la alguns independentistes, el 48% al 27S, ignoren l’altre 52% de la mostra. Fins que no el respectin i en convencin uns quants més no anirem enlloc.

La CUP encara no ha explicat perque va canviar d’opinió després del 27S tant honestos i consequents que són o se’ls anomena.. No volien perdre vots? No es volien enfrontar a JxS? Tenien altres objectius en segon plà?.. Ells podien haver creat un independentisme honest i de clase popular, i no ho van fer.
Jo que sóc de clase molt popular i molt treballadora em van decebre molt, vaig fer bé de no votar-los perque no me’n fiava, i sembla vaig tenir bon ull..

El 27S es definia com el referèndum que no s’havia apogut fer el 9N, cosa amb la que hi estic d’acord, unes “refrendaries” et donen una bona idea de quanta gent independentista hi ha entre l’electorat. Et diuen les probabilitats que tens de guanyar o perdre un referèndum acordat amb 100% de participació, i llavors ja ets tu si decideixes jugar per guanayr o jugar per perdre, és com quan decideixes presentar-te o no a un examen en funció de si et saps tot el temari o només una part.. amb sort potser aproves si vas curt d’hores d’estudi, pero tens altes probabiltats de suspendre (perdre) si no ho tens “ben preparat”..

El 21D els hem de donar a tots plegats una segona oportunitat, és el 27S2 però amb l’afició i l’equip contari molt “crescudets” tot i que ja sabem qui són.. Si nosaltres sóm més del 50% en vots que a ningú “se lin vagi l’olla”… Posem-nos en “mode independentista” i anem rumiant una altra solució i primer que tot demostrem als no convencuts que sabem governar-nos amb un “sou basura” que ens paga l’estat com autonomia igual que li pasa molta gent “de les clases populars”…

I tots els implicats en judicis presents o futurs sentint-t’ho molt que es busquin una altra feina o es quedin a casa, es el preu que hauran de pagar…

Rafel Balagué
Rafel Balagué
14.11.2017  ·  14:43

Ens és imprescindible guanyar les eleccions del 21-D i per quantitat de vots. Aquest és l’objectiu principal. El que no tinc gens clar és que això s’aconsegueixi per mitjà d’una llista unitària del independentistes, que tanmateix queda clar que no es farà. Ja comença a ser hora de que ens deixem de mirar el melic i generar imaginaris per a que ens sentim reconfortats els convençuts de la independència. Algú es pensa que, per a intentar convèncer els votants que, a partir de l’1-O , de la suspensió de l’autonomia i de l’empresonament del Govern, tinguin dubtes de seguir recolzant opcions unionistes (bàsicament votants de Comuns i PSC) el millor es una llista patriòtica, en la qual seguirà portant la direcció el PDECat? No hi ha més possibilitats de que aquesta gent voti per ERC o la CUP, amb els quals estaran més d’acord en els aspectes socials? Necessitem sumar aquests vots! Davant d’això crec que és millor presentar tres llistes, amb uns punts comuns ben clars i amb un compromís de restaurar el Govern suspès pel Cop d’Estat del 155.
D’altra banda, senyor Partal, no m’agrada gens aquest discurs subliminal del partidisme que fa ERC, com si els altres no en fessin. També es pot pensar que El PDECat, amb la llista unitària pretén mantenir el control del procés, basant-se en els resultats del 25-12-2012 i ha plogut molt des de llavors. És del tot legítim que ERC vulgui tenir més força per a dirigir el procés, cosa que no ha passat en el darrer període, en el qual cal recordar tots els dubtes i dimissions de Consellers i Conselleres, per manca de compromís amb el procés, a més de la presència de personatges com el Sant Vila.
Malgrat això últim que he dit, crec que ara no és moment de retrets sobre el que s’ha fet malament des del Govern, tot i que jo encara no he entès a què jugàvem amb aquesta actitud un pel naïf.
Cal unitat entre les candidatures i una campanya respectuosa entre elles. També s’hauria de tenir clar què volem fer després de les eleccions, tant si guanyem en vots, com si no, però, sobretot, no embolicar-nos en accions que no podrem portar fins al final.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
14.11.2017  ·  14:54

(em deixava de dir..)

No caiguem en l’error que si ens apujen “el sou basura” autonomic ens quedarem en aquesta empresa, el que vol la gent del carrer si és possible és crear una nova filial a l’empresa matriu (EU) quan tinguem +50% de les accions controlades i així es decideix entre els treballadors i els encarregats.. Més que res perque el producte “cultural” a oferir al món es més variat del que hi ha ara al mercat, i això serà bó per a tothom..

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
14.11.2017  ·  15:36

Hi ha un dos fets a tenir en compte, l’1-O, la gent no va marxar ni abandonar els col·legits electorals. La Policia espanyola i la Guàrdia Civil, tenien ordres de intervenir per impedir com fos (amb violència), el referèndum. Acostumats a què ” con cuatro ostias esos catalanes salen corriendo”, el tret els hi va sortir per la culata.
El segon fet, que hem perdut ha estat deixar-nos perdre el control del Mossos, aquest és molt negatiu, encara que tinguem molts mossos disposats a salvar el poble. Hauríem de organitzar i mobilitzar alguns centenars per estar pel control de territori, juntament amb CDR. Per quan arribi aquell moment de fer efectiva la República Catalana, sense deixar els contactes amb els països estrangers afins a que ens reconeguin, la mobilització total quan hi arribem, a partir de 21D.

Ramon Sans
Ramon Sans
14.11.2017  ·  16:35

Totalmente de acuerdo con Antoni Cerdà .
Añadiria que metieron miedo en el cuerpo a Puigdemont y por miedo a la repression fisica (como en el 1 oct) NO HIZO NADA para defender la republica , con buena intencion pero ENGAÑADO.
Aprendamos de los errores .
GANEMOS LAS ELECCIONES PARA TENER UNA SEGUNDA OPORTUNIDAD , HAY QUE VOTAR A TODOS LOS PARTIDOS INDEPENDENTISTAS , TODOS MERECEN NUESTRO VOTO .

jordi Rovira
jordi Rovira
14.11.2017  ·  17:02

Com m’ha agradat aquest final incert, per a mi un tant imprevisible i no significat en el que l’editorial explica que contra el govern legítim pot no haver-hi governabilitat. M’agrada perquè aquesta és la raó principal de les tres candidatures. Llibertat d’acció política jugant fora borda per fer de la tercera pota un espai realment desubicable. I sí, la mani del dissabte tenia quelcom de resistència condensada que no acabem d’interpretar prou bé. S’han acabat els somriures i apareix la gravetat. Estem molt emprenyats. I jo no pas amb qui va declarar la independència; sinó amb els farsants, salvatges, lladres que fan d’estat democràtic sense ser-ho. I no puc suportar els babaus que deixen anar com si res el ja sabut: i doncs què us pensàveu. Doncs pensava i reclamo el que pago amb escreix. Els serveis i les funcions d’un estat normal. I sí, vull veure caure corcat aquest estat inútil per quant es torci fotre-li el meu cop de gràcia. I si per a tal cas, ens cal fer la serp, ja m’està bé.

jordi Rovira
jordi Rovira
14.11.2017  ·  17:58

Les polèmiques no han de ser mai personals. Són només un contrast de pensament; en aquest cas polític. Dit això els postulats del senyor Guitart, políticament parlant, presenten contradiccions dificilment assolibles. Un referéndum que recull el 48% d’un cens pot ser del tot suficient, sobretot quan el vot no és obligatori i l’abstenció té una mitjana de 20% a 30%. Una cosa diferent és el perquè no ens l’han acabat de comprar, tot i que no l’han venut. I aquest problema hi és tant ara, com tornarà a ser-hi en unes plebicitaries. Més encara en les quals ja s’avisa que la tercera pota desfarà el plebiscit a fi de poder mantenir la corda tensada més i més temps. Diguem doncs que ven bé podria ser que no fóssim nosaltres el subjecte polític principal al que s’apunta. Fet que em fa pensar amb l’editorial i si és necessari o no portar la veu cantant en aquesta fase. No ho sé.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
14.11.2017  ·  20:20

jordi Rovira | 17:58 – El 48% del que parlo és el 47,8% que van ser els 1.966.508 vots de JxS i CUP el 27S2015.

El cens total era 5.510.853 i d’aquests 1.380.657 no van participar, aquests 1,3 millions són els més dificils d’identificar si en un referèndum real a SI o NO també es quedaran a casa o ens diran NO. (jo tot el que no és SI ho conto com a NO)

Cs, PSC, PP i UDC es van endur 1.712.133 vots, 736k, 523k, 349k i 103k respectivament.

CSQP es va endur només 367k vots.

Tinc moltes ganes de veure que passa el 21D.

Amb totbel que s’ha vist últimament tinc la sensació o voldria que els Comuns desplomesin Cs PSC i PP.. I amb sort nosaltres pujarem una mica, tant de bo bastant..

L’1O era una foto totalment DESENFOCADA..

No me’n fio del càmera pero no tinc més remei, ja que la gent varia el vot a les municipals, estatals i europees i em sembla que és molt dificil trobar un patró per verificar tots els resultats, però potser es podria fer d’alguna manera, potser fent public i no secret el vot dels ciutadans que així ho volguessin, jo no hi tindria cap problema.

(Dades extretes de wikipedia 27S2015, potser hi ha algun error meu o seu)

Sergi Guitart
Sergi Guitart
14.11.2017  ·  20:33

Si fem bones polítiques i batallem bé l’independentisme no pararà de pujar, però cal ser molt honest sinó cada vegada és més dificil convèncer a la gent que l’independentisme a la EU no fa cap mal sinó tot el contrari.

L’Espanya dels pobles és la mateixa idea que l’Europa dels pobles. La EU parlant anglès és el futur.

Antoni Vicenç
Antoni Vicenç
14.11.2017  ·  22:07

No es parla de la llei d’Homt. Sense candidatura unitària es fa costa amunt guanyar. En tot cas també som optimista: crec en aquest poble valent i arrauxat, la gent mai defallirà, els polítics… Ja ho veurem.

eva salas
eva salas
15.11.2017  ·  00:56

Si us plau algú em podria respondre a on van els mils i milions d’euros confiscats mitjançant multes als nostres representants per aquest estat espanyol corrupte que impunement desgoberna?

Algú podria explicar també com és que hi ha catalans que no els cau la cara de veronya de recolzar la mísera actuació en tots els àmbits d’un Estat mesell d’oligarquies i grups empresarials de poder i tirànic en canvi contra el nostre poble?

Em podria dir algú també, ja posats, com farem per tal que el milió llarg d’abstenció no sigui convenientment “acompanyat” per l’estat espanyol (immigrants, iaios, iaias, indiferents movilitzats a última hora, etc) fins a peu d’urna amb la papereta al sobre dintre de la butxaca?

Em podria algú explicar com aconseguirem garantir-nos una majoria de vots que finalment ens permeti eixir d’aquest cul de sac?

I per últim, algú sap a què dediquen el temps lliure -com demanava aquella cançó… de Perales?- els Piolins a casa nostra? Potser marxen perquè han trobat hotels de la seva corda on podràn sentir-se menys vigilats? Tinc tanta imaginació, jo ..

eva salas
eva salas
15.11.2017  ·  00:58

… marxen del vaixell volia dir…

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies