El parlament tomba el decret dels preus del lloguer

  • Els comuns i la CUP refusen que es tramiti com a projecte de llei i acusen el govern de no escoltar els col·lectius d’habitatge

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
26.06.2019 - 13:05
Actualització: 26.06.2019 - 16:41

El Parlament de Catalunya ha tombat el decret del govern que pretenia limitar el preu dels lloguers. CatECP i la CUP el veien tan insuficient que hi han votat en contra i no han volgut abstenir-se, tal com els demanava l’executiu perquè el decret es tramités com a projecte de llei i, d’aquesta manera, pogués ser modificat i millorat en el tràmit parlamentari. Ciutadans, el PSC i el PP també s’hi han oposat perquè consideren que envaeix competències estatals i no resol els problemes del règim de lloguer. Els comuns i la CUP, partidaris d’una limitació efectiva dels preus, també han acusat el govern de no haver volgut negociar el decret amb ells ni amb els col·lectius d’habitatge. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha advertit que si el decret era tombat, qui més aplaudiria seria l’establishment, partidari de l’autoregulació del mercat sense intervenció de l’administració pública. Capella ha citat explícitament el Banc d’Espanya, Foment del Treball, la Cambra de la Propietat i Ciutadans, el PSC i el PP. ‘Sí que es pot. Si volen, es pot’, ha dit Capella, apel·lant als comuns i a la CUP. L’única cosa que han compartit tots els grups ha estat la diagnosi d’emergència d’habitatge. Segons que ha subratllat la consellera, aquests últims cinc anys el preu mitjà del lloguer a Catalunya ha crescut un 29%. A l’àrea metropolitana de Barcelona, la renda mitjana per un pis de 72 metres quadrats arriba als 949 euros mensuals. Els preus ja són més alts que abans de la crisi, ha constatat.

L’oposició ja va anunciar ahir que votaria en contra del decret per raons oposades. La CUP i els comuns consideren que no garanteix la limitació dels preus, igual que el Sindicat de Llogaters i la PAH, que també han criticat que es redactés sense comptar amb els moviments socials. Ciutadans, el PSC i el PP han denunciat que el decret trepitjava competències estatals, tal com va advertir el Consell de Garanties Estatutàries en l’informe que en va fer. El PSC hi ha afegit que era una mesura que Capella va impulsar per a generar un ‘titular electoralista’ abans de les eleccions municipals. Un suposat electoralisme, amb la mirada posada a l’Ajuntament de Barcelona, que també han criticat els comuns i la CUP. La d’avui no és la primera bufetada parlamentària que pateix el govern en matèria d’habitatge. A l’abril, l’executiu ja va haver de retirar un altre decret, impulsat pel departament de Damià Calvet, per manca de suports parlamentaris. Tampoc no l’avalaven els principals col·lectius d’habitatge.

Límits a partir de l’índex de referència

Què diu el text del decret? Pretén limitar els preus dels lloguers als barris i municipis en què s’acrediti manca d’habitatge assequible a través de les competències que atorga a la Generalitat el dret civil català. Segons el text, el govern pot declarar una àrea ‘amb mercat d’habitatge tens’ i això obliga que, en aquesta zona, els preus puguin superar només en un 10% l’índex de referència creat el 2017 pel govern, ampliable a un 5% més si s’acrediten característiques especials que incrementin les prestacions de l’habitatge (com ara jardins, vistes excepcionals i piscines comunitàries) que quedin especificades al contracte de lloguer. En el cas de Barcelona, la competència per fer la declaració és de l’ajuntament. El decret també fixa limitacions importants. Inclou que els habitatges nous o completament rehabilitats es puguin llogar un 20% per sobre de l’índex durant els cinc anys posteriors a les obres, i els dóna una moratòria de tres anys perquè se’ls apliqui el topall. Els pisos ja llogats, a més, poden continuar arrendats pel preu anterior a l’entrada en vigor de la limitació tant pel que fa als contractes vigents com per als futurs.

Capella ha recordat que el parlament va aprovar una moció que instava el govern a impulsar ‘mesures urgents’ per a ‘limitar l’increment dels preus en zones de forta demanda acreditada’, i ha assegurat que el decret pretenia complir-la. Però els comuns han acusat l’executiu de redactar un decret ‘buit de contingut’ que no seria efectiu perquè es basava en un índex arrelat al mercat en comptes de vincular els preus a les rendes de les famílies. Davant aquestes discrepàncies de model, la diputada de CatECP Susana Segovia ha argumentat que el text no es podria millorar durant el tràmit parlamentari com a llei. Segovia també ha furgat en les diferències entre ERC i JxCat a l’hora d’abordar la limitació dels preus, i ha acusat Capella de rebaixar-ne l’efectivitat per poder-lo pactar amb els seus socis de govern. L’argumentació de la CUP ha estat similar. La diputada Maria Sirvent ha emplaçat el govern a treballar en una llei que limiti realment els preus del lloguer, en compte de ‘legitimar els preus de la bombolla’. Segons la CUP, el decret permetia que els preus continuessin pujant, i ha lamentat que es tirés endavant pocs dies abans de les eleccions municipals i amb l’únic consens del Col·legi d’Administradors de Finques. Els dos partits també han lamentat que el govern hagués volgut copiar l’experiència d’Alemanya, perquè s’ha demostrat fallida i hi ha diferències molt grans en el volum de parc públic d’habitatge.

El diputat de Ciutadans Manuel Rodríguez ha acusat l’executiu de voler ‘duplicar competències que són de l’estat’. També ha criticat que el decret no incorporés una memòria econòmica. Rosa Maria Ibarra, diputada del PSC, ha advertit que la via per a regular els preus era fer arribar al congrés espanyol una proposició de llei, atès que la Generalitat no en té la competència. Segons els socialistes catalans, Capella també ha actuat amb electoralisme i ha buscat la confrontació amb el govern espanyol. El PP ha coincidit en la denúncia de la invasió de competències i en la manca de polítiques de la Generalitat en habitatge. En canvi, Capella ha defensat que el govern tenia la potestat de limitar els preus i ha denunciat que el Consell de Garanties Estatutàries sustentés la falta de competències en la unitat de mercat espanyola perquè el focus hauria de situar-se sobre les persones. ‘Tenim la competència i l’exercirem. Mai renunciarem a combatre els abusos en el mercat del preu del lloguer’, ha sentenciat Capella.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor