El parlament entra en una pre-campanya electoral preventiva sense una investidura a l’horitzó

  • Illa s’erigeix en l’únic president possible i Junts defensa la viabilitat de la restitució de Puigdemont

Odei A.-Etxearte
26.06.2024 - 14:03
Actualització: 26.06.2024 - 18:03
VilaWeb
Pere Aragonès i consellers del govern en funcions, al ple del parlament amb què l'acte equivalent ha activat el rellotge electoral (Fotografia: Albert Salamé)

“Ningú està avui en disposició de dir si hi haurà legislatura”, ha dit el president del PP, Alejandro Fernández, al faristol del Parlament de Catalunya. L’única certesa que es podia extreure d’un ple anòmal, que ja ha situat el 26 d’agost com a data límit perquè s’investeixi un president, era, paradoxalment, la constatació de l’interrogant. I, sense resposta a la pregunta de si en els dos mesos vinents Salvador Illa o Carles Puigdemont seran elegits presidents, l’hemicicle ha entrat en una pre-campanya electoral preventiva: els partits marquen perfil i reajusten els discursos per si han de tornar a les urnes el 13 d’octubre.

El cap del PSC, que manté la negativa a facilitar la restitució de Puigdemont, únicament veu dues opcions: “pacte progressista o repetició electoral”. Però Junts no abandona l’intent de generar les condicions perquè allò que ara sembla impossible pugui esdevenir real. “Vigilin i vagin amb compte amb deslegitimar, perquè el senyor Collboni no va guanyar les eleccions i és alcalde de Barcelona amb el vot del PP i els Comuns, i Sánchez és president, entre més, amb els vots indispensables de Junts”, ha remarcat Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts.

A l’escó de Puigdemont, un llaç groc. L’absència d’un primer ple d’investidura per a engegar el rellotge ha deixat sense data l’anunciat retorn del president a l’exili. Hi havia un altre llaç groc a l’escó de Lluís Puig, i sobre el de Ruben Wagensberg, el president del grup parlamentari d’Esquerra, Josep Maria Jové, hi ha deixat la samarreta de “Xàtiva renaix de les cendres”, convertida en un símbol antirepressiu. L’havien portat abans David Fernàndez, Lluís Llach i Wagensberg mateix, en sessions constitutives del parlament. Dolors Sabater la duia fa tres anys, i ara tornava a l’hemicicle per remarcar una absència. Més símbols: fotografies d’Aurora Picornell i dues Roges del Molinar més a les bancades de la CUP, Junts, ERC i els Comuns, i a la majoria dels ordinadors oberts dels membres de la mesa. A l’hemicicle, però, Vox hi manté onze diputats. Al faristol s’hi ha estrenat Aliança Catalana. “Allò que anhelàvem era aquest micròfon”, ha admès Sílvia Orriols. Josep Rull ha insinuat que, si calia, actuaria: ha advertit a l’extrema dreta que la llibertat d’expressió no emparava el discurs d’odi o que incités a la discriminació i la violència, segons la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans.

L’escó buit de Carles Puigdemont i diputades de Junts amb les fotografies de les Roges del Molinar (Fotografia: Albert Salamé).

El ple de l’acte equivalent ha estat breu, com es preveia, i suficient per a tornar a constatar les dificultats perquè la legislatura prosperi. Rull ha llegit la resolució que ja s‘ha publicat, amb data d’avui, al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, i amb què el president del parlament constata que “no li ha estat possible de proposar al ple de la cambra un candidat per a ésser investit”. És la segona vegada que s’activa així el comptador per a la convocatòria automàtica d’eleccions. El 2020, el president del parlament aleshores, Roger Torrent, també hi va recórrer per tancar el mandat després de la inhabilitació del president Quim Torra. Però ha estat la primera vegada que no hi ha hagut cap candidat disposat a assumir el risc polític d’assumir dues votacions consecutives d’investidura fallides. ERC ha tornat a criticar la irresponsabilitat d’Illa i Puigdemont de no sotmetre el seu projecte al ple i ha marcat distàncies amb el PSC i Junts: “Farem valdre els nostres diputats”, ha advertit Jové.

Tot dependrà de si Illa o Puigdemont aconsegueixen sumar els vots d’Esquerra. Són imprescindibles per al govern “progressista” que voldria Illa però també perquè Junts pugui presentar-se davant el ple amb el suport de més diputats que no pas el candidat del PSC. Això no li garantiria l’abstenció que el PSC li nega, però deixaria Illa fora de joc i afegiria pressió tant als socialistes catalans com a Pedro Sánchez, que necessita aprovar el pressupost espanyol de l’any vinent amb els vots de Junts i ERC. Però podria passar que ERC no doni els seus vots ni als uns i als altres, immersa com està en un complex procés congressual on les bases tindran la darrera paraula.

Jové mantenia l’equidistància amb Illa i Puigdemont, feia evident el malestar pels qui van qüestionar la legitimitat d’ERC per a encapçalar el govern i es treia de sobre la responsabilitat que el resultat final fos tornar a anar a eleccions. “Arribar al 26 d’agost amb la feina feta o abocar-nos al 13 d’octubre és només a les seves mans”, ha dit. El president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, al capdavant de la bancada del govern, continuarà dirigint un executiu en interinatge mentre no arribi un relleu, que ara és difícil d’entreveure. La situació es pot allargar mesos si es repeteixen les eleccions, malgrat la seva anunciada retirada de la primera línia política. Si això passa, el repartiment de culpes està servit. Junts ho ha atribuït a una “responsabilitat compartida”. Illa no n’ha parlat; no vol entrar en la hipòtesi d’un fracàs.

Junts tampoc no llença la tovallola. Batet insistia en la viabilitat de formar un govern “d’estricta obediència catalana” malgrat la pèrdua de la majoria absoluta independentista. Junts manté viva la possibilitat de la investidura de Puigdemont després de la formació d’una mesa amb majoria independentista, tot i que la CUP fa dies que se n’allunya i posa en qüestió que un govern que depengui del “beneplàcit del PSC” serveixi per a fer polítiques independentistes, com ha afirmat Laia Estrada. El projecte de Junts és relligar el govern català amb la palanca que poden fer ERC i Junts al congrés espanyol per fer complir l’acord de Brussel·les. Però si Junts situa a Madrid la negociació del concert econòmic, ERC l’ha posat com a condició central per a donar suport a Illa. El primer secretari del PSC no ha entrat en cap de les condicions programàtiques de què dependria la seva investidura. Ha intentat situar-se en el centre del debat com a únic candidat amb possibilitats reals d’esdevenir president i ha assegurat que, en els dos mesos vinents, intentaria de tancar un “pacte progressista sòlid” amb ERC i els Comuns.

Diputats del PSC, ERC, la CUP, el PP i Vox al parlament durant el ple que ha activat el rellotge de la repetició electoral (fotografia: ACN).

Jéssica Albiach coincideix amb Illa que l’opció d’un tripartit és l’única possible. “Demano que no es disfressi la realitat, que no es donin falses expectatives”, ha dit, i ha esmentat les polítiques d’habitatge com la prioritat que mantindran en les negociacions amb els socialistes, que esperen d’ampliar a ERC si les converses entre els equips negociadors del PSC i d’Esquerra avancen prou.

El PP també ha aprofitat el faristol per situar-se en la pre-campanya preventiva que ja ha començat. Fernández ha criticat el PSC perquè, segons que diu, enganya els electors quan diu una cosa en campanya i l’endemà de les eleccions es dedica a alimentar el procés d’independència i a aplicar un cordó sanitari als anomenats partits constitucionalistes. Els populars continuen provant d’estirar aquest filó. Però Illa no se surt del guió per a projectar-se com a futur president de la Generalitat.

El cap del PSC no pensa fer vacances, enguany. El parlament tampoc no en farà si ell o Puigdemont volen intentar sortir elegits el mes d’agost o fer-ho veure per entomar el 13 d’octubre amb millors condicions. Illa vol discreció per a intentar un acostament amb l’equip negociador de Marta Rovira, que al mateix temps no ha d’allunyar-se del sentir de les bases d’ERC per poder-se encaminar cap a la “transició tranquil·la” que propugna per al partit. Puigdemont, pendent de l’aplicació de l’amnistia, no ha complert encara la promesa del retorn. Les dificultats són tantes, i la legislatura podria ser tan breu, que els partits ja malden per no sortir malparats d’aquest nus.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor