Eren les 8 i 12 minuts del matí quan el cotxe oficial de la presidenta del Parlament de Catalunya arribava al parc de la Ciutadella. Dues portes del cotxe es van obrir gairebé al mateix temps. De la de davant sortia una assistenta de Forcadell, que volia obrir la porta de darrere. Però la presidenta ja gairebé era fora. Arribava amb pressa i amb un semblant decidit. Seria un dia complicat, segurament el més difícil de tots.

Carme Forcadell. Fotografia: Albert Salamé.

Quinze hores més tard, quan passaven vint-i-cinc minuts de les onze de la nit, en una dependència del parlament el president Carles Puigdemont es posava dempeus per signar el decret de convocatòria del referèndum del primer d’octubre. Abans l’havien signat tots els consellers i el vice-president, alguns sense poder-se estar de fer-ne una fotografia amb el mòbil.

Entre l’una escena i l’altra havia passat el dia més important en la història moderna del Parlament de Catalunya. Un dia complicat, gairebé un joc d’escacs que va fer perdre els nervis a més d’un. Durant dotze hores llarguíssimes de sessió plenària, els grups unionistes ho van intentar tot: van ordir tots els impediments que van saber, van posar tants entrebancs com van poder, van retorçar al màxim el reglament del Parlament. Ciutadans, PSC, PP i CSQP –que acabà partint-se en directe davant tothom– van fer tant com van saber i se’ls va ocórrer per mirar d’impedir allò que no van poder impedir: l’aprovació de la llei del referèndum d’autodeterminació.

Amb la signatura s’acabaven solemnement els intents de frenar el parlament, però, sorprenentment, encara no es tancava el llarguíssim dia, perquè immediatament el govern tornava al ple per votar la Sindicatura Electoral i feia una solemne declaració a l’auditori del parlament, amb tots els consellers en fila amb una bandera catalana i una d’europea com a única declaració. Mentrestant, Junts pel Sí i la CUP registraven la petició per a debatre i votar la llei de transitorietat. Davant els ulls astorats de molta gent, el règim nascut el 1978 de la transició des del franquisme es començava a enderrocar, maó a maó, al parc de la Ciutadella de Barcelona.

El dia havia començat amb una sorpresa, quan la presidenta del parlament va anunciar que havia recusat la totalitat de membres del Tribunal Constitucional espanyol. La decisió impedia qualsevol intent d’intervenir enmig del debat i, a més, creava una confusió notable en les files del govern espanyol. La llei del Constitucional té un buit pel que fa a resoldre un recurs. Si es recusa un jutge, els altres decideixen, però si es recusen tots la llei no diu què cal fer.

Tan bon punt va començar el ple, Marta Rovira de Junts pel Sí i Anna Gabriel de la CUP demanaven una alteració de l’ordre del dia per tal de votar el referèndum d’autodeterminació. Com era previst, això va desfermar una llarga batalla per la lletra menuda del reglament, en què els grups de l’oposició van anar intentant allargar el temps. A mig matí, la compareixença a Madrid d’una Soraya Sáenz desencaixada ja va fer veure que no arribaria la temuda intervenció del Constitucional. I si no arribava, hi havia el camí obert.

Carme Forcadell va haver d’imposar l’autoritat davant els repetits intents filibusters de perdre temps. I ho va fer amb molta generositat, deixant parlar tothom tantes voltes com fos necessari i reunint la mesa gairebé sempre que li ho van demanar. El ple s’interrompia una vegada i una altra, però finalment, quan la tarda ja era ben entrada, no quedaven més recursos ni més opcions i es va fer la crida a votar la llei.

En aquell moment tots els grups van prendre la paraula per explicar el sentit de vot i es pogué veure una de les escenes més xocants del dia. Joan Giner, de Podem, va demanar a la presidenta del parlament de repartir el temps destinat a Catalunya sí que Es Pot. Però el cap del seu grup parlamentari, Joan Coscubiela, s’hi va negar en rodó. Això originà la reacció furibunda de Joan Josep Nuet des del seu seient a la mesa. Nuet (d’EUiA) i tres dels quatre diputats de Podem van abandonar l’hemicicle i deixaren sols els diputats d’ICV. La CUP i Junts pel Sí van cedir més tard el seu temps a Albano-Dante Fachin, que el va aprofitar per a dir que ens veuríem el primer d’octubre.

En el moment de la votació, com ja era anunciat, PP, Ciutadans i PSC van abandonar l’hemicicle. Els darrers de fer-ho van ser els del PP, que abans van adornar els seus escons amb banderes espanyoles i catalanes. Però, en un gest insòlit, la diputada de Podem Àngels Martínez s’hi va acostar i va retirar les espanyoles, mentre la presidenta Forcadell li demanava que no ho fes. Forcadell va reclamar que les banderes espanyoles tornessin al seu lloc, però ningú no li va fer cas.

Aprovada la llei, calia esperar encara a la publicació electrònica al butlletí oficial i immediatament després el govern signava el decret de convocatòria en una sala del parlament. Amb això el referèndum començava a caminar, però el govern encara va tornar a l’hemicicle per votar la Sindicatura Electoral i va obrir l’auditori del parlament per adreçar-se solemnement al país.

En aquella hora la premsa espanyola ja no amagava el pànic i l’excitació. Arribava a parlar de cop d’estat, mentre la premsa internacional destacava que la majoria independentista havia complert la seva promesa electoral. La immensa majoria dels diaris estrangers, com era previsible, ni tan sols esmentaven l’abandonament del ple de tres grups polítics i la pràctica del filibusterisme. Fa uns dies VilaWeb ja ho havia explicat repescant el precedent viscut a Letònia: simplement, qui no vota, no compta.

Cròniques:
–L’americana de Ridao, el TNC, ‘ja els han detingut?’ i el portaveu Coscubiela: primer assalt al parlament (primera crònica de Pere Cardús)
–La confusió de Forcadell, Fachin contra Coscubiela, el factor Gordó i quan els reis són els pares (segona crònica de Pere Cardús)
La nostra Muriel, la nació més antiga d’Europa, el crit de ‘Coscu!’ i ‘Ens veurem l’1 d’octubre’ (tercera crònica de Pere Cardús)
Carme Forcadell contra el filibusterisme (primera contra crònica d’Andreu Barnils)
Una tarda intensa per als homes grisos (segona contra crònica d’Andreu Barnils)

Vídeos:
Àngels Martínez (Podem) retira les banderes espanyoles dels escons
JxSí i la CUP cedeixen la paraula a Albano-Dante Fachín
Vegeu la votació de la llei del referèndum i el cant de ‘Els segadors’
CSQP es trenca enmig del debat sobre el referèndum: Nuet i Podem se’n van del ple
El vibrant discurs de Marta Rovira contra el filibusterisme dels unionistes
Anna Gabriel a Coscubiela: ‘El dret d’autodeterminació no es defensa en la teoria, sinó exercint-lo’

Minut a minut:
Així us hem contat a VilaWeb tot allò que ha passat durant el dia

VilaWeb Paper:

 

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb