17.04.2026 - 19:50
|
Actualització: 17.04.2026 - 21:23
La comunitat urbana de Perpinyà Mediterrània Metròpoli afronta aquest matí una votació clau que pot redefinir l’equilibri de poder al Rosselló. Els vuitanta-vuit consellers dels trenta-set municipis que integren l’ens han d’elegir el nou president en un context marcat per un canvi de correlació de forces que afavoreix el batlle de Perpinyà, Louis Aliot.
La importància de l’ens metropolità perpinyanès no és solament simbòlica o institucional, sinó que també concentra competències estratègiques en matèria de transport, urbanisme, aigua, residus i habitatge per a prop de 300.000 habitants. És, en la pràctica, l’espai on es defineix el model de territori. De manera que el control de la metròpoli permet de tenir incidència directament en decisions clau com ara la planificació urbanística, les inversions en infrastructures i el desenvolupament econòmic.
Per obtenir la presidència, cal assolir 45 vots dels 88 consellers, la majoria absoluta. Si en les dues primeres votacions cap candidat no hi arriba, se’n fa una altra en què simplement surt elegit qui obté més vots.
Després dels resultats de les municipals i de setmanes de contactes entre bastidors, Aliot arriba a la sessió amb una base de suports sòlida. Les eleccions han consolidat les posicions de l’extrema dreta en l’entorn metropolità. Les victòries a Ribesaltes i Cànoes són especialment significatives: són municipis amb un pes important i aporten quatre consellers més a favor seu. I cal afegir-hi un representant a Cabestany, tot i no haver guanyat la batllia, i un altre a Baixàs. Sumats als trenta consellers de la capital, aquests suports situen Aliot en molt bona posició, tot i que sense garantir-li la majoria absoluta.
Les maniobres abans de la votació
En aquest context, el paper de figures amb capacitat d’influència en l’àmbit comarcal com Alain Ferrand, batlle del Barcarès, esdevé fonamental. Si fa sis anys va ser clau per a barrar el pas a Aliot, quan facilità la investidura de Robert Vila, batlle de Sant Esteve del Monestir, ara les seves manifestacions han anat en sentit contrari. La seva decisió de no disputar la presidència i de defensar obertament que el lideratge havia de correspondre al batlle de Perpinyà ha contribuït a reforçar, segurament ja de manera irreversible, la candidatura d’Aliot.
El precedent del 2020 pesa en la votació d’avui. Aleshores, tot i la victòria a Perpinyà, l’extrema dreta no va aconseguir de controlar la metròpoli perquè una aliança de batlles, articulada al voltant de Vila i amb el suport determinant de Ferrand, va sumar prou vots per a retenir la presidència. A la primera votació, el resultat va dibuixar tres blocs diferenciats: Vila va obtenir 38 vots, Aliot en va captar 30 i Ferrand va irrompre amb 18 vots. Sense cap majoria absoluta, calien acords.
Després d’aquella primera ronda, la sessió es va suspendre per obrir negociacions. Durant hores, les converses es van traslladar als passadissos, amb pactes encreuats, retirades estratègiques i fins i tot l’opció que Ferrand assumís la presidència. El desenllaç va ser la retirada de la candidatura del batlle del Barcarès i l’arrenglerament del seu entorn amb el bloc de Vila. En la segona votació, Vila va ser elegit amb 49 vots; Aliot en va obtenir 33.
Sis anys després, aquest bloc alternatiu s’ha erosionat. El tomb decisiu ha arribat amb el pas al costat de Vila, fins ara president de la metròpoli. Tot i que un mes abans de les municipals havia expressat la voluntat de repetir, aquesta setmana s’ha acabat retirant. La decisió no solament elimina l’única candidatura amb capacitat real d’articular una alternativa –basada en una xarxa de batlles locals, sovint sense adscripció partidista–, sinó que també envia el missatge que el principal rival ha tirat la tovallola i que ja no hi ha una opció viable en la disputa de la presidència.
Sense aquest punt de referència, la dreta tradicional s’ha fragmentat i ha deixat el terreny encara més obert perquè Aliot pugui completar la majoria. Això també implica un canvi de paradigma: alguns representants, arran de la percepció que el desenllaç és difícilment reversible, ja orienten les maniobres a assegurar-se la millor posició possible en el futur govern metropolità, sigui amb vice-presidències, sigui amb unes altres contrapartides polítiques.
Per reduir la resistència, tant perquè representa l’extrema dreta com perquè concentra poder a la capital, Aliot ha adaptat l’estratègia. La seva proposta d’un “contracte de gestió” presenta la metròpoli com un espai compartit, allunyat de blocs partidistes i centrat en projectes. L’objectiu és establir un acord explícit entre municipis sobre prioritats de mandat (inversions, repartiment de competències i projectes estratègics) que garanteixi equilibri territorial i eviti la percepció de control exclusiu de Perpinyà. És una proposta de cogestió pensada per a atraure batlles que prioritzen la gestió per damunt de la confrontació ideològica en una institució que molts consideren essencialment tècnica.
L’extrema dreta estén el poder a Catalunya Nord
El batlle de Perpinyà ha defensat més d’una vegada la necessitat que la capital recuperi un paper central en la governança metropolitana i ha situat obertament el control de la institució com un objectiu polític prioritari d’aquest mandat. Aliot no ha amagat mai les seves ambicions: “Vull que la ciutat centre recuperi el seu lloc”, va dir l’endemà de la darrera victòria electoral. Segons la seva visió, la metròpoli necessita “un altre funcionament i una altra manera de gestionar-la, amb delegacions i repartiments reals de responsabilitats”.
Més enllà de l’aritmètica i la capacitat de gestió, també hi ha en joc una qüestió de legitimitat. El fet que l’extrema dreta passi a dirigir el govern metropolità implicarà un salt qualitatiu en la seva normalització a Catalunya Nord, perquè el control d’un dels principals centres de decisió institucional implica un contacte quotidià i una coordinació constant amb els càrrecs electes de tota la comarca.
Si es confirmen les previsions, l’extrema dreta farà un pas més en la implantació institucional a Catalunya Nord, i passarà de governar la capital a controlar també l’estructura que articula el poder real al Rosselló. Un moviment que consolidaria el projecte polític d’Aliot i que podria tenir continuïtat en cicles electorals futurs.
L’horitzó següent, dins la política nord-catalana, són les eleccions departamentals del 2028, que exigeixen una implantació territorial àmplia i podrien eixamplar encara més el pes de Rassemblement National després d’haver aconseguit els quatre diputats nord-catalans a les legislatives i algunes de les batllies més destacades.
