El Parc Natural de l’Alt Pirineu disposa de nou parelles de trencalòs

Llavorsí (ACN).- La campanya de seguiment de l’èxit reproductor del trencalòs (Gypaetus barbatus), al Parc Natural de l’Alt Pirineu, ha confirmat la consolidació d’una nova parella, i així han passat de vuit a nou els territoris amb presència d’exemplars. A Catalunya n’hi han compatibilitzats un total de quaranta-dos. Enguany ha pogut confirmar-se que aquesta espècie, en perill d’extinció, tira endavant quatre polls nous a aquest espai protegit del Pirineu, el mateix nombre que la temporada passada i que representa un 36% de la productivitat de tot Catalunya (onze polls). Aquest seguiment es fa cada temporada d’ençà de la creació del parc l’any 2003.

Aquest seguiment, el porten a terme personal del parc, membres del Servei de Biodiversitat, Agents Rurals i voluntaris, d’acord amb el Pla de recuperació de l’espècie a Catalunya, com també el PSB (Programa de seguiment de la biodiversitat) de l’espai natural mateix i es fa cada temporada d’ençà de la creació el 2003.

El seguiment consisteix a localitzar any rere any exactament el niu de cada un dels territoris i esbrinar-ne el desenllaç, és a dir, si el poll salta del niu i s’incorpora, per tant, a la població salvatge (reclutament).

L’èxit reproductor del trencalòs depèn de la disponibilitat tròfica relacionada amb la ramaderia extensiva i d’ungulats salvatges i és considerat un indicador de la qualitat ambiental de l’espai; en aquest aspecte, la del Parc Natural de l’Alt Pirineu és la més alta de totes. Així doncs, sembla que podria incrementar-se lentament la població reproductora, tendència que marca la tònica general de l’àmbit de la serralada pirinenca, la població de la qual és l’única que es pot considerar ara per ara de tota la Unió Europea.

El trencalòs a Catalunya, una espècie en perill d’extinció
A Catalunya, cap a començament del segle XX, l’espècie era present als Pirineus i als Ports de Tortosa. De seguida va desaparèixer d’aquest últim indret i va començar una regressió en sentit est-oest als Pirineus. A començament dels anys vuitanta la població era només d’unes cinc o sis parelles distribuïdes per les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. D’aleshores ençà, es desenvolupa un procés de recuperació i s’arriba als vuitanta-quatre adults l’any 2013, distribuïts en quaranta-dos territoris segurs a les comarques de d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. Els principals factors que van donar lloc a la greu regressió van ser la utilització de verí, la caça i l’espoliació dels nius.

La greu situació en què es trobava l’espècie va donar lloc, cap a final dels anys vuitanta, a l’elaboració de l’anomenat Pla coordinat d’actuacions per a la protecció del trencalòs (1998). Posteriorment ha estat aprovat el Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya (Decret 282/1994, de 29 de setembre). En aquest decret s’articulen totes les mesures de protecció de l’espècie encaminades a aconseguir la recuperació de les poblacions. Aquestes mesures són, entre més, el radioseguiment i marcatge d’exemplars mitjançant emissors satèl·lit GPS, l’estudi de la reproducció, la realització i el programa de cria en captivitat del trencalòs.